Indicadors socioeconòmics i laborals

El CTESC elabora la publicació periòdica Indicadors socioeconòmics i laborals amb l’objectiu de proporcionar una anàlisi concisa sobre els aspectes més destacats de l’evolució socioeconòmica i laboral a Catalunya.

A continuació detallem els temes analitzats mes a mes.

• Gener. Un apunt sobre la incidència de la immigració en el mercat de treball. Catalunya 2001-2005
• Febrer. La responsabilitat social de les empreses: l’Observatori de l’RSE
• Març. Salut, temps i retribucions de les dones al món del treball
• Abril. La competitivitat a Catalunya: preus, costos i productivitat
• Maig. L’Estratègia europea per a l’ocupació
• Juny. L’R+D+I a Catalunya entre els anys 2002 i 2005
• Juliol-agost. L’economia social a Catalunya
• Setembre. Un apunt sobre l’orientació de la política d’habitatge a Catalunya
• Octubre. Immigració i mercat de treball a Catalunya
• Novembre. Necessitats de cura i atenció a les persones en situació de dependència. Anàlisi de la demanda futura
• Desembre. Competitivitat de l’economia catalana 2000-2006

En aquest número s’ha estudiat la incidència de la immigració en el mercat laboral català. L’anàlisi de l’evolució de la població ocupada i aturada en el període 2001-2005 sembla indicar que el creixement estimat de l’ocupació no hagués estat possible sense l’aportació de la població estrangera, atès que la població autòctona no l’hagués pogut absorbir.

Es destaca la importància de l’RSE en l’àmbit de la gestió empresarial i s’informa sobre la creació de l’Observatori de la responsabilitat social de les empreses al si del CTESC, amb un seguit d’objectius estratègics centrats en la difusió i la participació en el debat social entorn d’aquest concepte, així com l’aportació i l’intercanvi d’experiències.

S’informa sobre la jornada organitzada pel CTESC i els llibres que aquesta institució ha editat sobre la temàtica. De les dades presentades, en destaca el fet que l’escletxa salarial entre sexes s’eixampla en els nivells formatius més alts i, tenint en compte l’edat, la diferència salarial és superior a mesura que s’incrementa l’edat dels treballadors. Tanmateix no deixa de ser significatiu que, en els menors de 20 anys, el sou de les dones sigui el 15% inferior al dels homes.

La capacitat competitiva del nostre model de creixement dels darrers anys no ha estat basada en els guanys de productivitat. Aquesta circumstància podria condicionar negativament la capacitat de creixement futura, atès que la viabilitat de competir amb èxit per la via costos sembla escassa.

El Programa nacional de reformes (PNR), com a transposició de l’Estratègia europea per a l’ocupació a Espanya, incrementa, en el període 2005-2008, la participació de les comunitats autònomes, els agents socials i econòmics i els representants del Congrés i del Senat. Pel que fa a Catalunya, l’any 2005 ja superava la taxa d’ocupació europea per a la població entre 15 i 64 anys, així com la taxa femenina d’ocupació, que era del 58,9%, respecte a la taxa europea, del 56,2%.

S’analitza l’evolució recent de la despesa interna en recerca i desenvolupament a Catalunya per sectors d’execució (sector privat, administracions públiques i ensenyament superior) i es compara amb l’evolució d’aquesta despesa a la UE-25. També s’analitza l’evolució de la despesa en innovació a Catalunya segons la grandària de l’empresa. S’observa que l’evolució recent de la despesa en R+D sobre el PIB a Catalunya (i a Espanya) convergeix amb la de la UE-25.

Entre els anys 2000-2006 les cooperatives i les societats laborals en alta a la Seguretat Social presenten una taxa de creixement anual acumulativa total amb l’1,2%. El creixement anual acumulatiu de les cooperatives en el conjunt del període ha estat del 0,4%. En canvi, les societats laborals tenen un comportament clarament creixent fins a l’any 2004, mentre que els anys 2005 i 2006 davalla el seu nombre, de tal manera que la taxa de creixement anual acumulativa és del 3,9%.

Catalunya, amb un ritme de creixement d’habitatges lliures superior a la mitjana espanyola, és la comunitat autònoma amb un índex més baix d’habitatges de protecció acabats per cada 1.000 habitants i ha mantingut aquests registres pràcticament estabilitzats al llarg de tot el període 1991-2006. Així, Catalunya ha construït anualment de mitjana 13,8 habitatges de promoció lliure per cada habitatge de protecció acabat. Aquesta diferència posa de manifest que els incentius econòmics i l’acció política a Catalunya han traslladat en menor intensitat que a la resta d’Espanya l’expansió del sector de l’habitatge a l’increment del parc d’habitatge protegit.

Es presenta un seguit de recomanacions sobre els aspectes generals de la immigració, les vies d’accés al mercat de treball i el traspàs de competències en la matèria.

L’informe analitza la demanda futura i l’impacte en el mercat de treball de tres serveis: el servei públic de llar d’infants, el servei per al manteniment de l’estada en domicili de les persones en situació de dependència i el servei públic d’acolliment residencial per a gent gran i habitatges tutelats. També es presenta un conjunt de propostes d’actuació en la matèria.

Des de l’any 2000 l’economia catalana ha crescut a ritmes intensos, amb el 3,1% anual de mitjana. Aquest creixement, el més alt de les economies dels quatre motors per a Europa i només superat, en termes per capita, pel País Basc, s’ha basat en un augment intens de l’ocupació. El fort creixement de l’ocupació ha estat suficient per absorbir la nova població activa immigrant i, fins i tot, per disminuir la taxa d’atur. En canvi, els guanys de productivitat real, així com la seva aportació al creixement, han estat significativament baixos. Catalunya ha seguit, doncs, un model de creixement clarament extensiu, igual que Madrid, País Basc i Llombardia. A Baden-Württemberg i Roine-Alps el creixement ha pres un caràcter més intensiu, és a dir, amb una aportació més alta de la productivitat.