Activitat institucional i comunicació

Les activitats institucionals de l’exercici han anat adreçades al compliment dels objectius per l’any aprovats pel Ple del CTESC. En especial, assolir una major incidència de les recomanacions incloses als dictàmens, una més gran incidència social, i la incentivació de la formació i la tasca investigadora en els tres àmbits en els quals treballa el Consell.

En el pla econòmic, la institució ha destinat bona part de l’activitat institucional a la participació en fòrums que tracten sobre la modernització i la competitivitat de l’economia catalana, i ha proposat mesures adreçades a aquest propòsit.

La presidenta del CTESC va intervenir en la inauguració de seminaris empresarials i de formació de reciclatge, entre els quals hi havia la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, que tractava sobre la necessitat que les empreses innovin. També es va tractar aquesta qüestió a l’Institut Sallarès i Pla, amb un grup de joves empresaris del sector tèxtil del Gremi de Fabricants de Sabadell. I en el Cercle per al Coneixement, que es presenta com a plataforma per presentar alternatives per progressar cap a la Societat del Coneixement, on Mercè Sala va intervenir al Cicle Centres de decisió i volum per competir en el món global.

A la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, al seminari sobre Politiques públiques per a la competitivitat regional va presentar una ponència relativa a competitivitat regional.

Al Ple de la Cambra de Comerç de Girona va presentar una conferència sobre la necessitat d’una planificació i, sobretot, una gestió acurada de les infraestructures a Catalunya per tal que funcionin de manera eficaç. També va tractar sobre aquesta qüestió en el Cicle d’esmorzars organitzat per la consultora KPMG i el diari econòmic Expansión. Així mateix va intervenir a la Jornada de l’UGT sobre El futur del sistema ferroviari català.

El Ple del CTESC va rebre la compareixença del secretari general d’Economia i Finances de la Generalitat, Martí Carnicer, per exposar les línies mestres i continguts dels Pressupostos de la Generalitat per al 2008. Tot i que aquesta llei és l’única exclosa del preceptiu dictamen del CTESC per indicació de la llei, és costum que un alt representant del Departament l’exposi al Ple i atengui els suggeriments i preguntes que formulen els membres.  Entre les reunions protocol·làries per a una més gran col·laboració dels organismes, cal citar les visites al Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Vic, on es va parlar de la problemàtica de la mobilitat i també de la incidència de la immigració al món laboral de l’àrea. Pel que fa a reunions institucionals, la presidenta del CTESC es va reunir amb president de la Generalitat i el president del Parlament, organisme al qual arriben els dictàmens del CTESC que acompanyen els projectes de llei. També va mantenir reunions amb consellers del Govern i altres càrrecs dels departaments de la Generalitat.

Així mateix, el CTESC va fer una visita institucional a Agbar per tal de conèixer l’evolució de les línies de negoci, l’organització interna, les relacions laborals i l’expansió internacional d’aquesta destacada empresa. En el pla social, es va exposar el contingut del Museu Agbar de les Aigües i els seus objectius de donar a conèixer a la societat la importància d’un recurs tan necessari per a les persones com limitat pel que fa a la seva obtenció.

En el camp social, l’activitat institucional del 2007 va atendre les línies de treball sobre col·lectius més desfavorits, tant laboralment com social, i va fer la seva aportació als debats sobre el canvi social a Catalunya.

Una representació del CTESC assistí a la celebració del Dia Internacional del Cooperativisme, a la qual es va analitzar la situació present i de futur d’aquest sector de l’economia social.

El CTESC també va fer una visita a Finlàndia amb l’objectiu de conèixer in situ la relació entre models productius i polítiques de benestar.Sobre aquesta qüestió va tractar amb representants del Consell de Treball finès, un organisme paral·lel al CTESC, amb les peculiaritats pròpies d’un país nòrdic. Així mateix, va intercanviar impressions sobre el seu funcionament i objectius amb el SYKE, Institut Finlandès de Medi Ambient; amb l’Organització Central de Sindicats, SAK; i amb la Confederació d’Indústries Finlandeses. Va visitar l’empresa Nokia, la més representativa del país nòrdic en aquests aspectes i pel que fa a innovació de processos i de productes.

El Consell Econòmic i Social Europeu va ser un altre objectiu d’intercanvi d’impressions sobre el rol dels CES dins la política europea comuna.

Així mateix, el CTESC va rebre la visita del Centre d’Estudis i recerques sobre les inversions i el desenvolupament, que compta amb participació dels agents socials, i orienta els seus projectes als països del nord d’Àfrica.

La presidenta del CTESC va presentar la Memòria laboral, econòmica i social a un grup de destacats professionals responsables d’estudis o prospecció a les institucions catalanes, amb la proposta de poder aprofitar sinèrgies per tal que tots puguin gaudir del suport tècnic i la col·laboració dels altres.

També per aprofitar sinèrgies pel que fa a les tasques tècniques, el CTESC va signar un conveni de col·laboració amb el Tribunal laboral de Catalunya. Al CES d’Espanya, el Consell va col·laborar en els treballs dedicats a L’envelliment de la regió europea de les Nacions Unides, els quals estudien els efectes de l’envelliment de la població al món del treball i als costums socials, en termes comparatius amb la resta de zones del món. En relació a la sanitat, la presidenta va presentar una ponència sobre principis ineludibles per a la gestió de centres sanitaris a la Jornada sobre L’atenció primària com a eix de la reforma dels sistemes públics de salut, organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona i la Fundación Salud, Innovación, Sociedad. En relació a la formació, la relació entre universitat i societat i les propostes per fer coincidir encara més els objectius d’ambdues va ser el tema d’una conferència de Mercè Sala per al CES de Barcelona. Així mateix, el 2007 va culminar la creació de l’Observatori de la Responsabilitat Social de les Empreses. Al novembre es va celebrar una Jornada de presentació d’aquest Observatori.

En l’àmbit laboral, juntament amb els informes sobre aquest tema elaborats pel Consell el 2007, un dels objectius de les activitats institucionals dutes a terme va ser el d’estendre el coneixement sobre els nous canvis que s’estan produint, de manera molt accelerada, al món del treball. Les relacions laborals, per exemple, incorporen novetats a la negociació col·lectiva, com ara la igualtat de gènere, la conciliació de la vida professional i familiar, i també n’ocupa un lloc destacat la formació. Cal proporcionar als agents socials eines per encarar els canvis amb rigor i perspectiva de futur.

En aquesta línia s’emmarcà el lliurament de diplomes als alumnes del Curs de postgrau sobre Canvis a l’organització del treball i el dels premis de Tesis.

En els temes d’igualtat i conciliació, el CTESC va organitzar una Jornada sota el títol Salut, temps i retribució de les dones al món del treball, en la qual es van presentar tres estudis del Consell, relatius als tres aspectes.

Els nous models organitzatius a l’empresa i a les relacions laborals han estat, també, motiu de col·laboracions als mitjans de comunicació.

La Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya que elabora el Consell per indicació de la llei que el regula és única en tractar els tres aspectes a Catalunya. Conté també unes recomanacions i línies de futur consensuades pels agents socials a fi que siguin recollides pel Govern. La presentació d’aquest document va aplegar molt interès per part de tècnics experts en aquests temes i mitjans de comunicació, els quals es van fer ressò tant de les xifres que descriuen la situació de Catalunya com de les propostes dels agents.

Així mateix, els mitjans van tractar amb atenció els dictàmens relatius als projectes sobre garantia del subministrament elèctric; el reglament de l’Agència Tributària catalana; la Llei de seguretat industrial; la Llei de mesures financeres; el Mapa sociosanitari de Catalunya; la Prevenció de riscos laborals a la Generalitat de Catalunya i la Mobilitat de les persones. 

Pel que fa als informes, cal destacar el tractament al primer informe que es fa a Catalunya sobre la situació dels autònoms. També es va tractar àmpliament l’informe sobre Immigració i mercat de treball a Catalunya, Contracta i subcontracta d’obres i serveis. El cas de les empreses de serveis integrals; Necessitats de cura i atenció a les persones en situació de dependència. Anàlisi de la demanda futurai, en especial, l’informe sobre Competitivitat de l’economia catalana 2000-2006.