Dones, treballs i economia laboral

Mayordomo Rico, Maribel

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2004
Col·lecció Tesis doctorals - 02 | ISBN: 84-393-6576-4 | 486 pàg. | Preu: 30 €

 

Habitualment, les teories i models que investiguen el mercat de treball tendeixen a restringir el seu camp d'anàlisi a l'àmbit de les activitats laborals remunerades, sense dedicar gaire atenció a altres activitats que -com succeeix amb el treball familiar domèstic- ocupen una gran part del temps de treball de la població. De fet, la majoria d'aquestes investigacions reserven les categories de «treball» i «activitat econòmica» exclusivament per a aquelles tasques que, com l'ocupació, tenen una relació explícita amb la producció de béns i serveis per a l'economia de mercat. Doncs bé, aquesta tesi manté just una posició contrària, és a dir, la importància del treball familiar domèstic per a l'anàlisi econòmica, en particular quan s'estan examinen qüestions relacionades amb el benestar i el funcionament dels mercats laborals. Més específicament, aquí s'afirma que la visibilitat analítica del treball domèstic i de les relacions de gènere proporciona una explicació més realista de la situació laboral de totes les persones - i no únicament de la «realitat femenina» - atès que l'activitat domèstica ha estat i és un dels elements característics de la història de la humanitat (igual que el treball assalariat ho és de les economies capitalistes). Al nostre parer, silenciar el paper econòmic d'aquesta activitat -majoritàriament realitzada per dones- suposa una clara inclinació a favor de la realitat laboral masculina.

Per discutir aquests assumptes, aquest estudi es presenta dividit en quatre grans blocs en què s'aborda per separat i des de diferents angles l'objectiu final de la nostra investigació: mostrar el biaix de gènere de l'economia laboral i elaborar una proposta teòrica que permeti corregir-ho. En la primera part s'examina la visió de gènere de l'economia durant l'època clàssica i els començaments del marginalisme i, en la segona, s'estén aquesta anàlisi a les explicacions actuals sobre diversos temes relacionats amb el món de l'ocupació femení. L'objectiu és mostrar la influència dels primers economistes en la consolidació d'una forma d'entendre l'econòmic, que exclou o relega al marge a les dones i a les activitats que aquestes realitzen. Efectivament, com mostrarà aquesta revisió, el biaix de l'economia clàssica continua dominant la literatura laboral contemporània.

Després de comprovar que els models econòmics no són neutres al gènere, en la tercera part d'aquesta investigació es reflexiona sobre el biaix dels registres estadístics. En concret, s'examinen els problemes dels censos de població, el compte del PIB i l'enquesta de població activa, a l'hora de representar, mesurar i explicar el treball realitzat per les dones. La hipòtesi que es planteja aquí és que aquestes estadístiques es basen en una visió del treball i de la producció, que coincideix bàsicament amb la proposta des de l'economia teòrica i que, al seu torn, aquests instruments estadístics contribueixen a difondre i legitimar.

Finalment en la quarta part s'exposen les línies del marc laboral alternatiu. Es parteix d'idees respecte al paper que té el treball familiar domèstic en la reproducció econòmica -ja presentes en l'economia feminista i els estudis de gènere- per a formular a partir d'elles un model reproductiu des del que la investigació sobre el treball i l'ocupació estigui menys esbiaixada cap a l'activitat mercantil masculina. El resultat final és un senzill esquema reproductiu/sraffiano, basat en les relacions conceptuals que hi ha entre els subsistemes que intervenen en el sosteniment d'una societat, és a dir, el subsistema mercantil, el domèstic i el poblacional. A diferència de la majoria de models, aquest esquema resulta capaç d'apreciar els costos ocultes de la reproducció social i el seu desigual repartiment per gènere, la influència que exerceix el treball domèstic sobre la «oferta» de treball, així com l'existència d'una clara tensió entre els temps de treball mercantil i domèstic, tensió que se suma al problema distributiu inherent als sistemes capitalistes. Ben aviat, l'esquema teòric proposat demostra que l'organització social del treball i la distribució dels temps de treball d'un sistema econòmic dependran del tipus de relacions de classe i gènere que hi ha, una solució que no és aliena al pacte social -entre treballadors(treballadores) i capitalistes i entre dones i homes- ni al poder de negociació de les parts implicades en el contracte social (i sexual).