Mesotelioma pleural i exposició ambiental a l'amiant

Agudo Trigueros, Antonio

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2005
Col·lecció Tesis doctorals - 04 | ISBN: 84-393-6916-6 | 195 pàg. | Preu: 20 €

 

La paraula amiant s’aplica a una família de silicats fibrosos i inclou tres varietats principals: el crisotil·lè, la crocidolita i l’amosita. Totes les varietats d’amiant poden produir càncer del pulmó i mesotelioma. El mesotelioma maligne és un tumor poc freqüent que es localitza sobre tot a la pleura. Té un pronòstic molt dolent, i el període de latència pot ser molt llarg, de 20 a 50 anys. L’exposició ocupacional a l’amiant és una causa reconeguda de mesotelioma. Un cop es van començar a controlar les concentracions molt elevades que es donaven a l’ambient laboral, la principal preocupació es va desplaçar cap els possibles efectes de l’exposició a dosis baixes. S’ha estudiat l’efecte de l’exposició domèstica que pateixen els familiars de treballadores exposats que porten la roba de feina a casa per la seva neteja. També s’ha estudiat l’efecte de l’exposició ambiental de les persones que viuen prop d’una font puntual d’emissió d’amiant. Malgrat tot, no s’havia analitzat, fins ara, si la contaminació ambiental o domèstica en la població general de zones industrials és una causa de mesotelioma.

Aquesta tesi es basa en un estudi epidemiològic multicèntric de casos i controls de base poblacional en sis àrees d’Itàlia, Espanya i Suïssa. Inclou 215 casos de mesotelioma pleural amb confirmació histològica i 448 controls. Un grup d’higienistes industrials varen classificar els participants segons la seva probabilitat i intensitat d’exposició a l’amiant. La informació de la història laboral va ser la base de l’exposició ocupacional. Per la classificació de l’exposició ambiental i domèstica es van tenir en compte la utilització o presència d’amiant en les diferents residències dels participants, així com les activitats industrials de l’entorn.

En els casos sense exposició ocupacional es va observar un increment de risc de mesotelioma associat a la utilització domèstica d’amiant o la presència de productes que poden desprendre fibres, així com el fet de viure a menys de 2 km d’un establiment industrial que utilitzava amiant. Aquestes circumstàncies impliquen exposicions a concentracions de 0.1 a 5 f/l, unes mil vegades inferiors a les mesurades en moltes àrees on es treballa amb amiant. D’altra banda, en l’anàlisi de l’exposició laboral es van identificar les ocupacions amb més risc de mesotelioma a Espanya. Gairebé el 88% dels casos de mesotelioma són atribuïbles a l’exposició a l’amiant, 62% d’origen ocupacional i 26% no ocupacional.

L’amiant està prohibit actualment en la majoria de països industrialitzats, però encara s’utilitza en alguns països en desenvolupament. D’altra banda, atès el llarg període de latència, el mesotelioma pot ser un problema de salut durant les properes dècades. Cal doncs, parar molta atenció a certs aspectes, com ara la problemàtica de l’amiant en edificis i instal·lacions, els efectes sobre la salut dels materials utilitzats en substitució de l’amiant i el seguiment i possible compensació dels treballadors que han estat exposats a l’amiant.