Lusa García, Amaia
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2005
Col·lecció Tesis doctorals - 03 | ISBN: 84-393-6842-9 | 431 pàg. | Preu: 30 €
L’entorn competitiu en el qual es mouen actualment les empreses fa cada vegada més desitjable i necessari disposar de la flexibilitat suficient per adaptar-se eficientment a les variacions de la demanda. La realització d’hores extraordinàries o l’acumulació d’estocs són alternatives que impliquen uns costos que les empreses d’avui dia no poden permetre’s. En el cas d’empreses de serveis, on el producte no es pot emmagatzemar, l’harmonització entre la capacitat productiva i la demanda és encara més important, donat que evita que es malbarati part del potencial productiu en èpoques de demanda baixa.
L’anualització de la jornada laboral consisteix en contractar els treballadors per un cert nombre d’hores anuals amb la possibilitat de distribuir-les de forma irregular al llarg del temps, en funció de la demanda.
Tanmateix, és evident que la realització de jornades irregulars pot implicar un empitjorament de les condicions laborals no acceptada per part dels treballadors, i per això s’ha de negociar, podent anar acompanyada d’algun tipus de compensació com ara la reducció del temps de treball o un augment de la retribució.
Diversos convenis col·lectius inclouen la distribució irregular del temps de treball i l’acompanyen de condicions més o menys complexes que eviten sobrecarregar en excés als treballadors en èpoques de demanda alta. Exemples d’aquestes regulacions són, entre d’altres, establir un nombre anual màxim de setmanes “fortes” o imposar una fita superior a la mitjana d’hores de treball en un cert nombre de setmanes consecutives.
Conèixer les implicacions econòmiques d’introduir la jornada anualitzada a l’empresa pot ajudar en el procés de negociació, però això únicament és possible si es disposa d’instruments de planificació que, tenint en compte les condicions que ha de satisfer la distribució de les hores de treball al llarg del temps, proporcionin informació quantitativa sobre la reducció de costos o l’augment de beneficis que s’aconseguiria gràcies a l’augment de flexibilitat. Amb una eina de planificació com aquesta es poden fer simulacions per a diferents escenaris, en funció de la flexibilitat acceptada pels treballadors, de les condicions imposades i de la compensació oferta per l’empresa, i utilitzar els resultats per acordar unes condicions satisfactòries tant per l’empresa com pels treballadors.
A més de constituir un instrument d’ajuda a la presa de decisions, la planificació del temps de treball és essencial quan s’anualitza la jornada, ja que el fet de prendre decisions sense tenir en compte un horitzó temporal suficient podria derivar en situacions de dèficit d’hores, obligant a l’empresa a contractar un gran nombre d’hores de personal temporal o a pagar un gran nombre d’hores extres. La planificació també és necessària per garantir que es compleixen les condicions establertes tant a la llei com al conveni col·lectiu. Finalment, el procediment de planificació pot incorporar les preferències dels treballadors per unes o altres jornades laborals o l’objectiu d’aconseguir una distribució de la càrrega laboral tan regular com sigui possible.
La planificació òptima del temps de treball amb jornada anualitzada és un problema de gran actualitat, difícil de resoldre i molt poc explorat a la literatura. En aquesta tesi doctoral s’introdueix l’anualització de la jornada laboral com a eina per fer front a les variacions de la demanda, es fa un repàs de la normativa existent aplicable a la distribució irregular del temps de treball, es discuteixen les característiques del problema de planificació del temps de treball amb jornada anualitzada i se’n proposa una classificació que dóna lloc a milers de casos, es descriuen els procediments de planificació adequats per a cada tipus de cas i, mitjançant una àmplia experimentació, es comprova que els procediments proposats són instruments eficients que poden ser utilitzats en casos de dimensions reals.
© CTESC | Diputació, 284 · 08009 Barcelona · Tel.: 93 270 17 80 · Fax: 93 270 17 82 · ctescat@gencat.cat