Les caixes d'estalvis i la protecció social a Catalunya

Riera Olivé, Santiago

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2007
Col·lecció Tesis doctorals - 07 | ISBN: 978-84-393-7444-2 | 553 pàg. | Preu: 30 €

 

07 Les caixes d'estalvis i la protecció  (PDF, 1355kB)

Síntesi de contingut de la tesi del Dr. Santiago Riera Olivé

Nascudes a la primera meitat del segle XIX, les caixes d'estalvis que van ser creades com un instrument de protecció social dels obrers a partir del foment de l'estalvi privat , s'han convertit en el decurs del segle XX en uns importants agents protectors socials col·laboradors en la construcció del nostre Estat de benestar i en les institucions financeres i filantròpiques privades més importants de Catalunya.

El conjunt d'elements protectors socials de l'activitat de les caixes els podem resumir històricament agrupats en els següents grups de realitzacions:

• L'esforç per impedir l'exclusió dels serveis financers dels sectors socials i àmbits territorials amb menys recursos.
• La creació de sistemes privats de previsió social quan els públics no existien i l'esforç per complementar-los quan ha existit.
• El finançament històric de les polítiques econòmiques i socials de les administracions públiques mitjançant els coeficients d'inversió obligatòria
• El seu treball afavoridor de la competència en el sector financer
• L'impuls al desenvolupament econòmic i social català amb les inversions dels recursos captats.
• L'aplicació dels seus excedents a actuacions de promoció i protecció social dels ciutadans i ciutadanes tot complementant les actuacions públiques.

A diferència de la banca privada, però, les caixes d'estalvi no són societats de capital repartit entre accionistes, sinó que són empreses sense ànim de lucre, de naturalesa fundacional, regides per uns òrgans de govern en el quals hi són representats: els impositors, les corporacions públiques territorials, les entitats fundadores i les entitats socials de reconegut arrelament a la zona d'actuació de cada caixa, com també els empleats. És a dir, són empreses que per les seves característiques formen part del teixit empresarial i associatiu de l'anomenada economia social.

El manteniment d'aquesta especial forma societària d'interès general és contestada per la banca privada. Tanmateix la queixa dels organismes de representació bancària en el sentit que "les caixes poden comprar bancs i els bancs no poden comprar caixes", és una manera subtil de reclamar canvis en la regulació normativa de les caixes que les condueixi cap a una gradual conversió en societats de capital sostreient-les del camp de l'economia social

L'objectiu d'aquesta tesi és el de defensar el caràcter sense ànim de lucre de les caixes i la seva pertinença al sector d'empreses d'economia social i corregir els punts febles que han aparegut en la gestió de les caixes i en algunes reformes normatives, d'ençà del procés de desregulació financera, iniciat el 1977, amb l'equiparació operatòria entre bancs i caixes, i finalitzat el 1992 amb la desaparició total dels coeficients d'inversió obligatòria que poden posar en perill la seva històrica voluntat protectora social.

De l'estudi realitzat sobre aquests punts febles, en sobresurten un conjunt d'elements que posen de relleu els dos perills principals que podrien qüestionar greument la seva identitat històrica: a) una pèrdua de sensibilitat social en la seva gestió i administració, i b) les reformes legislatives que les condueixin cap a una conversió gradual en societats privades de capital.

En aquest sentit sembla que els òrgans de govern de les caixes no han fet el suficient esforç per dissenyar una pràctica comercial i una política de productes i serveis financers basats en els seus valors històrics de responsabilitat social, assumint massa acríticament els sistemes de màrqueting de les empreses que veuen el client únicament com un consumidor potencial de productes.

Per altra banda l'aprovació de les quotes participatives de les caixes, de la Llei 44/2002, de reforma del sistema financer, com un actiu negociable en borsa tant per a particulars com per a institucions, introdueix un element distorsionador en la coherència directiva dels sectors representats en els òrgans de govern que pot posar en perill la pròpia viabilitat de l'actual configuració de les caixes com entitats financeres sense ànim de lucre.

Per corregir aquests punts febles i defensar el patrimoni social que representen les caixes d'estalvis es proposa potenciar el seu caràcter d'empreses d'economia social amb un conjunt de proposicions que es relacionen en el darrer capítol de la tesi.