Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement

Torrent i Sellens, Joan

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2004
Col·lecció Tesis doctorals - 01 | ISBN: 84-393-6389-3 | 388 pàg. | Preu: 30 €

 

El procés de mundialització econòmica, la revolució tecnològica digital, fonamentada en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i els nous patrons de demanda assenten les bases d'una nova economia, que es caracteritza per una massiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica. Podem afirmar, doncs, que la nova economia és l'economia del coneixement i que l'economia del coneixement és global, digital i amb una creixent demanda de mercaderies amb caràcter intangible. Aquest treball d'investigació analitza, des d'un punt de vista de l'anàlisi econòmica, però amb un enfocament necessàriament interdisciplinari, les transformacions de l'activitat productiva vinculades amb l'ús intensiu del coneixement. Amb la intenció d'evidenciar empíricament com el coneixement s'ha revelat com un factor productiu i una mercaderia de progressiva importància econòmica a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta a un ampli conjunt de països de l'OCDE i partint de la literatura sobre els fets i les fonts del creixement econòmic s'han contrastat les següents hipòtesis. Primera, l'aplicació econòmica de les TIC defineix una economia basada en el coneixement. Segona, la massiva incorporació de les TIC a l'activitat econòmica defineix un nou esquema en la producció de coneixement. I, tercera, el coneixement és un factor productiu determinant del nivell i del creixement de la productivitat i, conseqüentment, del creixement econòmic.

Resum executiu

La irrupció de les tecnologies digitals està transformant profundament l'activitat econòmica. Aquestes tecnologies, que agrupem sota la denominació de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i que integren el conjunt convergent de tecnologies de microelectrònica, informàtica, telecomunicacions i optoelectrònica són aplicades massivament a l'esfera econòmica. De fet, la seva incorporació a l'activitat econòmica té diverses manifestacions. En primer lloc, la seva utilització per un ampli conjunt de branques d'activitat, de manera que l'aparició i aplicació productiva de les TIC ha generat un flux acumulatiu, circular i de grans dimensions entre els propis components del procés de digitalització i els seus usos productius. A més, i en segon lloc, la transformació no només se centra a l'àmbit de la producció. Molts dels aparells i de les tecnologies digitals s'han convertit en béns de consum massiu, amb una demanda clarament incentivadora de la producció i un procés de mundialització econòmica que transformen la concepció tradicional del mercat, entès com l'espai físic on es troben l'oferta i la demanda. Avui dia, moltes transaccions econòmiques -i, sobretot, les financeres- no es realitzen ni en un espai físic ni amb la coincidència de l'oferta i la demanda en el temps: el mercat és la xarxa. En resum, podem afirmar que les tecnologies del processament de la informació i la comunicació s'han constituït en la base d'una revolució tecnològica de gran abast i calat, que incideixen, d'una manera o altre, en totes les facetes de l'activitat humana. Precisament, aquesta orientació cap el procés és la que ens permet aproximar-nos metodològicament al concepte de revolució industrial. Són les TIC la base material de la tercera revolució industrial?. Els principals historiadors de la tecnologia ens ajuden a contestar aquesta pregunta. Una revolució industrial està integrada per un conjunt de canvis tècnics fonamentals per a la producció i la distribució interconnectats amb un conjunt de canvis socials i culturals de primera magnitud. Han generat les TIC uns canvis tècnics, productius, socials i culturals d'aquesta magnitud?. Hi ha un cert consens interdisciplinari a l'àmbit de les ciències socials, cosa que, fins i tot, inclou alguns economistes, en relació amb el fet que durant la darrera part del segle XX s'han assentat les bases d'un nou tipus de societat, que anomenem la societat de la informació i el coneixement i que té la seva base material en una revolució tecnològica liderada per les TIC. Amb tot, aquesta tercera revolució industrial, basada amb les tecnologies digitals, té un element nou, que encara no hem esmentat. Com assenyala el professor Castells, es tracta de l'aplicació de nous coneixements i informacions sobre aparells de generació de coneixement i processament de la informació/comunicació. Dit d'una altra manera, la utilització del coneixement científic com a fonament dels nous desenvolupaments tecnològics aplicats a la producció no és un fenomen nou. Ara bé, a l'actualitat l'aplicació econòmica del coneixement s'utilitza més que mai en la generació del propi coneixement. En el cas de les TIC, tenim unes tecnologies que, com sempre, es fonamenten en l'aplicació econòmica del coneixement. Ara bé, i això és novetat, la incidència d'aquest coneixement no és limita a la tecnologia, ja que les TIC també incideixen en la generació del propi coneixement. Dit d'una altra manera, les TIC són unes tecnologies que es basen en l'aplicació econòmica del coneixement i que, a més, són uns amplificadors i prolongacions de la ment humana. Els ordinadors, el software, els nous equips i sistemes de comunicació i, en general, totes les tecnologies digitals milloren, amplifiquen i, fins i tot en alguns casos, substitueixen, la ment humana. Estem davant, doncs, d'unes tecnologies, que utilitzen el coneixement com a input i que contribueixen directament a la generació del coneixement com a output. Quina és la conclusió més important que hem d'extreure d'aquesta característica intrínseca de les TIC?. Sembla evident que, si el que volem és abordar els aspectes econòmics d'aquesta revolució tecnològica, ens hem de centrar en el coneixement. Per dues raons. Primera, perquè les TIC com a tecnologies són coneixement. Igual que les tecnologies aplicades a l'activitat econòmica derivades de la màquina de vapor o del motor de combustió interna, les TIC són un fons social de coneixement per a fer coses d'una manera reproduïble. En altres paraules, les TIC incorporen un conjunt de coneixements o saber, una aplicabilitat d'aquest coneixement a les activitats humanes o saber fer i una finalitat utilitària, que condueix a obtenir resultats o saber fer coses útils. Per tant, les TIC són coneixement aplicat a l'activitat econòmica. I segona, perquè les TIC incideixen directament en la creació de coneixement. Així doncs, l'anàlisi de les característiques i l'evolució de les TIC ens ha servit per veure que aquestes tecnologies obren les portes d'un nou tipus de societat, doncs es constitueixen en la base material de la societat de la informació i el coneixement.

Què en diu l'anàlisi econòmica de tot això?. Per a contestar aquesta pregunta hem d'introduir un concepte important: el paradigma tecnoeconòmic, entès com "un conjunt d'interrelacions entre productes i processos, tècniques, organització i esquemes directius, que suposen un salt quantitatiu en el potencial de productivitat del conjunt de l'economia i que obre un conjunt de noves oportunitats d'inversió i de beneficis". Aquesta definició, desenvolupada a la dècada dels vuitanta per un conjunt d'economistes de la Universitat de Sussex i que beu directament del treball seminal de Khun, així com de la visió clàssica del pensament sobre el canvi tècnic, vincula aquests canvis tecnològics de gran abast amb l'evolució dels cicles econòmics de llarga durada. Segons aquesta visió evolutiva dels processos d'innovació tecnològica, a finals del segle XX hem assistit a un canvi de paradigma tecnoeconòmic (l'era digital) caracteritzat per una base material basada en inputs barats d'informació. Així doncs, la idea principal del treball d'investigació que es presenta és la demostració empírica, des de l'anàlisi econòmica agregada, del fet que l'aplicació massiva a l'activitat econòmica de les TIC ha generat un canvi de paradigma tecnoeconòmic, que té en el coneixement el recurs determinant dels avenços de productivitat i, en conseqüència, del creixement econòmic. Aquesta hipòtesi principal té tres hipòtesis parcials. Primera, la idea segons la qual la manifestació econòmica de les TIC defineix una economia basada en el coneixement. El marc analític per al contrast d'aquesta hipòtesi té el seu punt de partida en la definició epistemològica del coneixement, la qual ens permet plantejar el fet econòmic de la producció de coneixement. D'aquesta manera, podem analitzar les característiques econòmiques del coneixement com a recurs i com a mercaderia, cosa que ens conduirà cap una definició de l'economia del coneixement. Aquesta visió conceptual es contrastarà les nocions analítiques existents i amb les mètriques disponibles. La segona idea bàsica d'aquesta tesi doctoral és el contrast empíric relatiu al fet que la massiva incorporació de les TIC defineix un nou esquema en la producció de coneixement. Amb aquest objectiu s'especificarà una funció de producció de coneixement en base a l'estoc de coneixement observable i de coneixement tàcit, que presenta efectes externs a partir de l'acumulació de coneixement observable. D'aquesta manera, podrem definir la relació entre el coneixement observable i el coneixement tàcit ponderat per un indicador de progrés tecnològic com el coneixement observable per habilitats eficients. Això és, un indicador de mesura de productivitat del coneixement observable, que ens vol indicar com incideix el progrés tecnològic sobre el coneixement tàcit (o sigui les capacitats) associat la força de treball en la generació de coneixement observable. Aquesta ponderació també es pot aplicar sobre la producció de coneixement agregada, de manera que definirem la producció de coneixement per habilitats eficients. Precisament, la relació entre la producció de coneixement i l'estoc de coneixement observable, ambdós mesurats en termes d'habilitats eficients, és el que contrastem empíricament. Si aquesta relació ens determina un coeficient més gran que 1, voldrà dir que l'estoc de coneixement observable presenta rendiments creixents sobre la producció de coneixement, sempre en termes d'habilitats eficients, cosa que suggeriria un nou esquema en la producció de coneixement a les economies analitzades. La tercera idea bàsica d'aquesta tesi doctoral és la demostració empírica del fet que el coneixement s'ha convertit en un recurs estratègic en l'explicació del nivell i del creixement de la productivitat. L'especificació que es presentarà incorpora a la inversió en coneixement com a complement de la inversió en capital físic i humà. Tots tres factors productius són els fonaments d'una funció de producció agregada del tipus Cobb-Douglas amb presència d'innovació tecnològica. El model utilitzat tindrà dues versions. Una versió en nivells, a la qual la renda per càpita depèn positivament de la inversió dels tres estocs de capital, el capital coneixement, el capital humà i el capital físic, a més d'una relació negativa amb un paràmetre conjunt i exogen, que recull la variació d'un indicador de progrés tecnològic, d'evolució de la població i de depreciació dels capitals. I, una versió en diferències, on el creixement de la renda per càpita dependrà de la inversió en capital físic, en capital humà i en capital coneixement, del paràmetre conjunt del model anterior i del nivell inicial de productivitat.

Les principals conclusions del treball, presentades de forma esquematitzada són. Primera, les TIC són el nucli d'un procés de transformació econòmica de primera magnitud. Segona, amb les TIC els preus de les comunicacions tendeixen notablement a la baixa. Tercera, les TIC augmenten la dotació de coneixement observable, transformen el coneixement tàcit en observable i desenvolupen nous requeriments i capacitats de la força de treball, en un context de cercle virtuós de la producció de coneixement. Quarta, el coneixement com a mercaderia té propietats econòmiques de bé públic, amb importants externalitats i rendiments creixents. Cinquena, l'economia del coneixement és la branca de l'anàlisi econòmica que estudia la incorporació del saber a l'esfera econòmica. Sisena, les branques productives intensives en coneixement van explicar dues terceres parts del creixement econòmic dels EUA durant el 2000. Setena, Finlàndia, Suècia, Irlanda, Dinamarca, els EUA i Gran Bretanya presenten rendiments creixents en la relació entre la producció i l'estoc de coneixement observable durant la dècada dels noranta. Vuitena, la inversió en coneixement explica majoritàriament tant el nivell (durant el 2000) com el creixement de la productivitat (durant el període 1980-2000) conjunta d'un ampli conjunt de països de l'OCDE. En resum, aquesta tesi doctoral demostra la hipòtesi bàsica segons la qual l'aplicació econòmica de les TIC ha obert les portes a un canvi de paradigma tecnoeconòmic, que anomenem economia del coneixement i que té en el coneixement el recurs productiu determinant dels avenços de la productivitat i, per tant, del creixement econòmic d'un ampli conjunt de països de l'OCDE.