Notes de premsa

El projecte de decret tracta sobre la naturalesa i règim jurídic de l’Agència; les seves funcions; els òrgans de govern; el règim de personal i els recursos econòmics de l’Agència.

El dictamen del CTESC fa diverses precisions tècniques en el sentit de que el projecte contingui la denominació complerta i exacta de les altres normatives a les quals fa moltes referències en el seu text (protecció de dades, règim jurídic de les administracions, normativa laboral de la Generalitat, etc.). També considera que el decret hauria de fer constar que hi ha una previsió de fer dos reglaments posteriors: un en relació amb les matèries de personal de l’agència i els processos selectius i, també, un altre, en relació amb l’adscripció de personal.

Així mateix constata “de forma crítica” que el govern no va sotmetre a Llei reguladora de l’Agència Tributària de Catalunya al dictamen preceptiu del CTESC.

Pel que fa a la facultat de l’Agència de persecució del delicte fiscal, col.laborant amb les autoritats judicials i el Ministeri Fiscal, el dictamen del CTESC recomana que, a aquest efecte, l’Agència s’hauria de dotar d’un mecanisme específic per garantir una coordinació eficient.

En els aspectes laborals relatius al personal, el dictamen creu que el projecte de decret ha de contemplar l’aplicació a tots els empleats (funcionaris i laborals) de l’Estatut bàsic de l’empleat públic vigent. I també, en relació amb la provisió de llocs de treball de l’Agència, el CTESC recomana que els principis d’igualtat, mèrit i capacitat han d’aplicar-se tant als llocs reservats a personal laboral, com als llocs reservats a personal funcionari.

El Dictamen té un vot particular conjunt de CCOO i UGT.

El proper dilluns dia 17, el Ple votarà el dictamen sobre el projecte de llei de Garantia i Qualitat del Subministrament Elèctric i un altre dictamen sobre la modificació de la Llei de carreteres del 1993.

Al Dictamen, aprovat avui, sobre l’Avantprojecte de Llei de Seguretat Industrial, el CTESC considera que la promulgació d’una llei com aquesta pot produir un efecte de “sobrelegislació” atès que “la seguretat industrial a Catalunya, en els termes en què es postula a l’avantprojecte de llei, ja està prou garantida a través de la normativa existent”.

Així mateix, considera que la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial, no té cap justificació com a necessitat de servei i, en conseqüència, no estima necessari crea-la”. A més, el dictamen assenyala que aquest avantprojecte “produeix un cost econòmic que no té cap equivalència amb el nivell de seguretat industrial que es pretén introduir”.

No obstant, el CTESC considera positiva la previsió de la connexió telemàtica de l’Agencia de Seguretat Industrial amb els operadors de la inspecció.

El dictamen, però, fa unes observacions sobre el contingut de l’avantprojecte cas que el govern el porti endavant.

Així, considera que l’avantprojecte barreja en la regulació aspectes productius (com són els referents a les activitats industrials) amb altres “purament complementaris” (vehicles, ascensors, etc.) creant una normativa confusa i hetereogènia que pot tenir efectes contraproduents.

Les remissions constants de l’avantprojecte al reglament que desenvoluparà la llei fan necessari, considera el dictamen, que s’estableixi al propi avantprojecte un termini per a procedir a aquest desenvolupament reglamentari.

El dictamen demana, així mateix, determinades precisions tècniques al text de l’avantprojecte, com ara referenciar el concepte de “substàncies perilloses” a la directiva comunitària de la matèria, o també definir de manera més concreta i específica la forma jurídica que hauria de tenir l’Agencia catalana de seguretat industrial, les característiques de les comissions assessores i tenir en compte la participació de les organitzacions empresarials i sindicals.

Pel que fa a les sancions, el CTESC considera que l’import de les mateixes no hauria d’anar destinat a integrar el patrimoni de l’Agència sinó a altres missions més apropiades com formació, informació, prevenció, etc. També entén que la possibilitat que l’Agència es pugui nodrir de donacions realitzades per particulars comporta un risc i, per tant, hauria d’eliminar-se aquesta possibilitat.

Per als operadors de la inspecció demana determinats requisits de formació, així com delimitar la validesa jurídica dels certificats que emetin i la presumpció de veracitat de les actes d’inspecció.

En relació a les taxes establertes a la disposició final primera (com el “servei de tramitació d’autoritzacions o habilitacions” o “l’import per a la tramitació de l’autorització per a la prestació d’ITV”) creu que els seus imports són excessius.

El dictamen també conté recomanacions pel que fa al personal de la Subdirecció General de Seguretat Industrial i de l’Agència de Seguretat Industrial.

El dictamen valora positivament la major concreció i claredat en els objectius i composició de l’IRTA i comparteix la voluntat de regular la col.laboració d’aquest organisme amb altres Departaments de la Generalitat, altres institucions i entitats.

Entre altres observacions a l’articulat proposa afegir, on s’escau, la paraula “agroalimentari” entre “alimentari” i “aqüícola” atès que dins dels sectors a potenciar, sens dubte els aprofitaments no-fustaners del bosc (bolets, tòfones, pinyons, plantes medicinals, etc), són aprofitaments de caràcter agroalimentari que poden suposar un rellançament de les empreses agroforestals.

Considera, també, que un objectiu de l’IRTA ha de ser “impulsar i realitzar la investigació i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari, aqüícola i pesquer tot enfocant les seves actuacions cap a les necessitats del sector i vers una activitat respectuosa amb el medi ambient”.

Recomana reculli, de forma concreta, dins de les funcions generals de l’IRTA, la investigació i línies de treball que haurà de segui l’Institut en el camp de prevenció de la contaminació i minimització del risc químic a que estan sotmesos els treballadors del camp”.

Per tal de dotar a l’IRTA d’un seguiment més exhaustiu per part del Consell d’Administració proposa que aquest es reuneixi no dues vegades a l’any mínim, com diu el text legal, sinó que es celebrin com a mínim reunions trimestrals.

També recomana fer una regulació més ajustada de les funcions del President de l’IRTA i les que corresponen al director general per tal de no produir duplicitat representativa; i així mateix recollir les funcions de la Vice-presidència. Pel que fa a l’organisme assessor de l’Institut, considera que cal incorporar entre les seves funcions específiques “un assessorament preceptiu ( i no únicament en el cas que es decideixi consultar-li) sobre l’establiment dels objectius generals i línies estratègiques del contracte programa que estableix les relacions de l’IRTA amb el Departament d’Agricultura.

El Consell assessor de l’IRTA hauria de reunir-se com a mínim dues vegades l’any, diu el dictamen i haurien de poder convocar-se d’altres reunions extraordinàries a petició del propi Consell assessor.

Text íntegre del dictamen

El dictamen del CTESC valora positivament que es reguli aquest àmbit per què fins ara el sistema estava regulat per un Reglament, de caràcter provisional, des de 1999. Amb la nova regulacioó, les entitats hauran de treballar transparentment i oferir la informació ambiental quan aquesta es pugui difondre.

També es valora positivament, amb l’objectiu de perseguir la paritat de gènere, que el Comité d’acreditació assoleixi una participació mínima del 50% de dones, i el fet d’ establir que el funcionament de les entitats es basa en el principi de lliure concurrència, “la qual cosa ha de permetre corregir situacions de monopoli que en el passat havia regit l’acreditació de certes entitats”.

Recomana que a l’avantprojecte es concreti quin és “l’òrgan competent en matèria d’acreditació” que s’esmenta diversos cop al text però sense especificar-ne quin és aquest òrgan competent. També, que el text emfatitzi la voluntat de donar l’acreditació a totes les empreses que la mereixin.

Així mateix, el dictamen proposa incloure mecanismes concrets d’intervenció per si es dóna el cas que en un determinat àmbit no s’hagi acreditat cap entitat col.laboradora. A més d’altres aclariments del text, també proposa que a l’avantprojecte es fixi un termini pel desenvolupament reglamentari de la llei.

En una altra recomanació, proposa un nou redactat pel que fa a la prevenció de riscos laborals que han de tenir les entitats col.laboradores, atès que molts treballadors d’aquestes –especialment els que es dediquen a realitzar mostrejos d’emissions a l’atmosfera, sovint han de treballar en condicions extremes (p.ex: treballs a gran alçada o contacte amb productes perillosos).

Text íntegre del dictamen

El CTESC lliurarà els premis Tesis doctorals 2007, convocats amb l’objectiu de promoure iniciatives relacionades amb l’estudi, el debat i la difusió de les matèries que són de la seva competència: economia, món laboral, seguretat i salut, polítiques socials i medi ambient , valorant especialment les que aportin elements innovadors.

El Jurat ha acordat atorgar el primer Premi a la Tesi de la UAB sobre Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació de la població de Barcelona, de la qual és autor Antonio Lopez Gay.

L’accèssit, ex aequo, a les tesis

• Migracions i salut: interrelacions a la immigració estrangera a Catalunya, de Pau Mota Moya, de la UAB i
• Mercado de trabajo y condiciones laborales en inmigrantes: el caso de los colombianos en tres comarcas de Barcelona 2002-2004, de M. Gertrudis Roa Martinez, de la UB

El CTESC publicarà i farà difusió d’aquests treballs.

El major consens al voltant de la RSE, com element bàsic en la construcció d’un model de competitivitat sostenible i responsable, tal com assenyalen l’Estatut i l’Acord estratègic per a la Internacionalització i Competitivitat de l’economia catalana, són les bases per a la creació d’aquest instrument.

Els objectius estratègics de l’Observatori són:

• Difondre i participar en el debat social al voltant de la RSE
• Implicar empresaris i persones treballadores en el debat sobre l’RSE
• Facilitar i fomentar l’intercanvi de perspectives
• Donar la informació necessària per aplicar polítiques d’aquest tipus (eines i experiències)

Els objectius específics són:

• Recull de materials sobre l’RSE
• Crear un banc d’experiències
• Difondre eines per implementar polítiques d'RSE
• Difondre activitats i iniciatives públiques i privades
• Difondre els acords dels agents socials sobre mesures per al foment de l’RSE
• Facilitar les vies de col·laboració entre empreses, sector públic i l’economia social

L’Observatori és el resultat d’un grup de treball, creat el 2004, composat per les organitzacions CCOO, UGT, Foment del treball, Pimec, Cooperatives de Catalunya i Fesalc.

L’ORSEC es desenvolupa en una plana web : http://www.observatori-ctesc.cat/.

A la Jornada inaugural han participat representants de pimes i de grans empreses que tenen implementats sistemes d’RSE : la multinacional ISS Facility Services; Consum S.coop.V; Euroquímica SA; Gràfiques Varias SA; Port Aventura i Salas Serveis Immobiliaris-Fundació Salas.
També representants sindicals, així com experts d’ESADE, els quals han exposat les seves experiències pràctiques.

El dictamen considera positiu l’indicat al preàmbul del projecte en el sentit de que reconeix que “aquestes pràctiques no estan exemptes de riscos i complicacions per a la salut”. Així, considera adequat que el projecte reguli les condicions dels establiments, les condicions del personal aplicador, garanties als usuaris i els registres oficials dels centres aplicadors.

També considera adient el fet de defugir de la pretensió de regular els diferents mètodes i tècniques concretes d’aplicació de cada pràctica estètica, tasca que correspondria a altres instàncies administratives.

A les observacions a l’articulat, recomana allargar la necessitat de prestar el consentiment informat per part dels representants legals dels menors fins a la majoria d’edat.

A l’apartat de conclusions del dictamen, el CTESC valora “positivament” el text.

Text del dictamen

• Cal un model professionalitzat de cures a les persones dependents, que no es recolzi sobre la família i que promogui el prestigi social d’aquesta ocupació.
• A Catalunya s’han de crear 150.000 llocs de treball al sector Salut i Atenció a les persones fins el 2012 per assolir la mitjana europea.
• Cal introduir elements de promoció professional per atraure joves i fer aquesta ocupació atractiva a tot tipus de professionals.

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat un estudi sobre les polítiques públiques necessàries per tal d’atendre la demanda actual i futura (horitzó 2015-2020) del serveis d’atenció a la infància i persones grans. L’Institut Cerdà va elaborar els models matemàtics de demanda futura.

La gran majoria de les cures que necessiten les persones amb manca d’autonomia i en situació de dependència han estat assumides per persones cuidadores informals, en l’àmbit de la família. El perfil de la persona cuidadora és el d’una dona més gran de 40 anys (amb una mitjana d’edat al voltant dels 53 anys), sense estudis o amb estudis primaris, casada, mestressa de casa, que es dedica a temps complet i per obligació moral a atendre la persona en situació de dependència amb la qual conviu i que no rep cap remuneració econòmica.

Actualment, aquest model d’atenció informal està en crisi com a conseqüència dels canvis socials. I ens trobem davant de la realitat que l’atenció institucional a la promoció de l’autonomia personal i a les situacions de dependència no cobreix les necessitats socials ni la demanda.

Per tal de resoldre aquesta situació el CTESC recomana polítiques públiques que ampliïn l’oferta de serveis públics d’atenció:

1. Per eliminar la principal barrera per a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la inversió en escoles bressol pot ajudar a fer compatibles les responsabilitats laborals o socials amb les familiars. L'oferta total òptima hauria de situar-se al voltant del 60% d’escolarització de nenes i nens menors de tres anys.
2. La llei espanyola i les directrius de la Unió Europea, assenyalen que cal que, mitjançant els diferents serveis de promoció de l'autonomia personal, la persona romangui en el seu entorn habitual. Això fa necessari augmentar la cobertura pública d’aquests serveis així com incrementar la intensitat i la freqüència. A l'estudi s’analitzen, en detall, el servei d’ajut a domicili, els centres de dia i el servei de teleassistència.
3. El servei públic d’acolliment residencial per a gent gran i habitatges tutelats hauria d’augmentar la seva cobertura, com a conseqüència del procés d’envelliment de la població, i el fet que actualment te un índex de cobertura molt baix. El total de places en centres públics d’acolliment residencial disponibles cobreix només l'1,8% de la demanda estimada per a l’any 2005. L'índex de cobertura d’habitatges tutelats demostra que aquest servei és encara testimonial i amb un índex de copagament mitjà del 42%.

 

L’ocupació

A Catalunya s’han de crear 150.000 llocs de treball l’any 2012, si es volen assolir els nivells mitjans d’ocupació al sector de la Salut i els Serveis Socials de la UE dels 15 de l’any 2006, és a dir, una mitjana de 25.500 llocs de treball per any des del 2006.

Si es té en compte només l’àmbit dels Serveis Socials a Catalunya, i en relació a la U.E. dels 15, l’ocupació al sector ha de recuperar la pèrdua de convergència a partir de l’any 2004. Així, la taxa de creixement acumulada de l’ocupació catalana als Serveis Socials, durant el període 2001-2006, és un 29% inferior a la de la UE dels 15. Aquesta pèrdua de convergència es veu reflectida també en l’evolució del pes de l’ocupació als Serveis Socials respecte al total dels sectors. A la Unió Europea el pes de l’ocupació al sector dels Serveis Socials respecte al total de sectors en el període 2001-2006 s’ha incrementat l’1,5%, i a Catalunya només el 0,4%.

 

Millorar les condicions de treball del sector

Pel que fa a les condicions de treball al sector, l’estudi demana una millora de la situació actual, que desencoratja noves incorporacions i desencadena l’abandonament prematur. Auxiliar d’infermeria i de geriatria es troben entre les professions de difícil cobertura a les quatre demarcacions catalanes.

També es recomana pal·liar la manca de formació de la població ocupada al sector i, en el seu cas, resoldre la manca d’acreditació de la qualificació i experiència de persones que ja han treballat en aquest àmbit, així com arbitrar mesures de promoció personal i professional per fer atractiva aquesta professió.

Text de l'estudi

El CTESC inaugurarà l’Observatori de la Responsabilitat Social de les Empreses, el proper dijous 22 de novembre, en una jornada que presidirà Mercè Sala.

El Consell, com a fòrum permanent de debat entre els principals agents econòmics i la societat, ha acordat implicar-se en la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), entesa com procés que cerca una major vinculació entre les empreses i el seu entorn social, econòmic i ambiental.

L’Observatori és un espai permanent de diàleg i informació que té com objectiu recopilar l’opinió, els valors, les polítiques i les experiències d’RSE que desenvolupen les empreses i organitzacions de Catalunya per tal de poder analitzar, difondre i fer el seguiment global de la seva aplicació.

Es presenta com un web d’Internet que està estructurat en quatre parts:

• Observatori: que recull les opinions dels agents socials i tothom que participa a l’ampli debat sobre aquesta qüestió;
• Iniciatives: que inclou experiències d’empreses de totes les dimensions i sectors; tant públiques com privades; de l’economia social o de les Administracions (es fa amb la col·laboració d'ESADE);
• Actualitat: amb les convocatòries, cursos i activitats en forma d’Agenda i Actualitat publicada sobre el tema; i,
• Eines: per a tots aquells interessats en aplicar RSE a la seva organització. Connecta amb iniciatives com aquest observatori en altres llocs d'arreu del món; informa sobre sistemes de gestió i verificació de RSE; i també sobre activitats per a la promoció d’aplicació de la RSE a empreses, com són subvencions o premis.

El Ple del CTESC en la reunió del dia 29 d’octubre del 2007 va aprovar l’informe i les seves propostes d’actuació.

Les propostes s’han articulat en tres apartats: aspectes generals, vies d’accés i traspàs de competències.

Vegeu el text complet

El dictamen sobre el “Projecte de decret pel qual s’estableixen mesures addicionals de seguretat a les activitats de control de plagues i utilització i comercialització de plaguicides d’àmbit ambiental i a la indústria alimentària i en els tractaments fitosanitaris que puguin afectar espais urbans” considera, entre altres qüestions, que “seria adient fer un repàs del conjunt del text en relació al nomenament de competències i la seva assignació a diferents organismes autonòmics i estatals” (observació general primera).

Així mateix proposa incorporar al preàmbul la menció a la llei de prevenció de riscos, ja que una part important de la proposta de decret respon a la necessitat de garantir la salut de la població treballadora (observació tercera a l’articulat).

El dictamen també fa referència a la formació continuada que proposa el decret, i recomana que s’especifiqui la periodicitat amb la qual ha de dur-se a terme, atès que és contradictòria amb l’únic curs de 60 hores que demana la ponència de sanitat ambiental; i també amb altres normes, citades al dictamen, que exigeixen superació de cursos o proves homologats pel Ministeri de Sanitat, o també disposen l’obligació de l’empresari de garantir formació al moment de la contractació o bé si el treballador canvia de tasques (observació a l’articulat 5).

Pel que fa al període d’obligatorietat de guardar la documentació després d’un servei de plagues, el dictamen proposi que sigui el mateix temps per a qui contracta el servei i qui el presta, siguin persones físiques o jurídiques i considera adient el termini de 10 anys. (observació a l’articulat 6).

També proposa que, en el termini de 3 mesos després de l’entrada en vigor, el Departament de Salut elabori un protocol de bona praxi, amb participació dels agents socials, per a la vigilància de la salut de les persones exposades a plaguicides; i també un protocol d’actuació immediata davant situacions d’exposicions accidentals.

 

Informe “Seguiment de competitivitat de l’economia catalana”

El Ple d’avui també ha aprovat un informe de "Seguiment de la competitivitat de l’economia catalana”, tasca que manté la continuïtat d’un primer informe elaborat fa quatre anys, per tal de disposar d’actualitat i de perspectiva sobre aquesta qüestió.

El Ple del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, reunit avui, ha aprovat un acord en el sentit de "reiterar al govern de la Generalitat la necessitat que el text dels avantprojectes de llei, projectes de decret o plans del Govern sobre matèries competència del CTESC siguin els textos definitius, previs a l’aprovació del govern. És a dir, que la sol.licitud de dictamen es trameti desprès d’haver finalitzat el tràmit d’informació pública".

El Ple havia d’analitzar avui el dictamen sobre el Pla director de Mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, però ho farà quan el text del Pla hagi passat el període d’informació pública, la qual pot fer variar substancialment el text inicial.

Per altra banda, el Ple ha aprovat un Informe sobre Immigració i mercat de treball a Catalunya, que distribuirà en el propers dies, i servirà de base als treballs sobre aquest tema al Pla Estratègic per a la competitivitat de Catalunya. L’informe inclou mesures proposades pels agents socials, a partir de l’experiència i resultats de les mesures adoptades respecte a la immigració fa uns anys.

El dictamen assenyala, entre altres aspectes:

• Que l’Avantprojecte hauria de fer-se ressó de les activitats de diversificació econòmica (com PescaTurisme, PescaNatura i altres que puguin crear-se) del sector pesquer, equiparant la legislació autonòmica a la de la resta d’Europa. La diversificació que planteja la UE tant té a veure amb el turisme, la investigació, el medi ambient, la cultura, amb el salvament, etc.
• L’avantprojecte hauria de fer referència a la formació de joves i dones per incorporar-se al sector.
• Caldria incorporar “la viabilitat socioeconòmica del pescador” entre els objectius de la política de la Generalitat en aquest camp.
• L’Avantprojecte constata la necessitat d’anar cap a la “finestreta única” en la concessió de les llicències de pesca.
• Hauria de constar el procediment pel qual s’han de fer els “Plans específics de gestió per a la conservació i recuperació dels recursos pesquers i marisquers” i deixar constància dels organismes de consulta en els quals hi haurien d’estar presents les entitats representatives dels armadors, patronals i sindicats.
• Demana que les confraries de pescadors (en tant que entitats que col.laboradores del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) puguin expedir llicències de pesca marítima recreativa. També que les captures obtingudes als concursos de pesca recreativa que es destinin a la venda, siguin comercialitzades a la llotja.
• Regular la possibilitat d’ajuts en temps de vedes o aturades biològiques, com es regula a la normativa comunitària.
• Atès que el govern ha remés l’avantprojecte per a dictamen abans de la finalització del període d’informació pública i al·legacions, caldria tornar a enviar al CTESC el text final, si hi ha modificacions.

"A Catalunya, destaca que hi ha encara un pes insuficient de persones amb estudis de formació professional la qual cosa es tradueix en el mercat de treball amb una dificultat de trobar tècnics especialistes.

En consonància, hi ha una polarització entre les persones que tenen només estudis obligatoris -certificat ESO i equivalent- (26%) o inferiors (16,7%) i les universitàries (21,2%) fet que pot comportar problemes de sobrequalificació i la consegüent disfunció entre les expectatives dels treballadors i la seva feina”, segons es desprèn de l’Informe que està elaborant el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) per determinar “els desajustos que presenta la formació professional en relació amb la demanda de qualificacions del mercat de treball”.

La distribució de la població activa a Catalunya al 2006 per nivell de formació assolit mostra una estructura amb certs desequilibris si es compara amb la distribució de la Unió Europea que es caracteritza per un pes important de les persones actives amb estudis de formació professional.

ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ACTIVA SEGONS NIVELL DE FORMACIÓ. CATALUNYA 2006
Unitats: percentatge respecte del total de la població activa.

 

Font: Enquesta de Població Activa. Idescat.

Cal assenyalar però, que l’evolució de l’estructura de la població activa en el període 2000-2006 revela una tendència positiva en el sentit que hi ha una reducció de la població que té només estudis obligatoris o inferiors en benefici de les que tenen estudis universitaris, de formació professional o batxillerat. En concret, els actius amb estudis de formació professional han crescut amb 211.600 persones, que en termes relatius suposa un increment del 43,7% amb grau mig i del 34,6% amb grau superior.

L’estudi del CTESC analitza la correlació entre l’evolució de l’ocupació en el període 2000-2006 segons sectors econòmics i la dels alumnes que obtenen els títols de FP reglada Així, observa alguns desajustos entesos com aquelles situacions en què l’ocupació del sector ha crescut i contràriament s’ha reduït el nombre d’alumnes titulats en especialitats vinculades al sector.

Desajustos i desplegament de la Llei de Dependència

Aquests desajustos, poden orientar possibles correccions de l’oferta formativa. En aquest sentit, a les primeres dades de l’informe, s’apunten dèficits d’alumnes formats en les famílies professionals de Fabricació mecànica, Administració i gestió especialitzades, Edificació i Obra civil, Indústries alimentàries, Química, Activitats agràries i marítimo pesqueres, Electricitat i electrònica, Sanitat, i Arts gràfiques.

En sentit positiu s’observa un increment important d’alumnes amb titulació de l’àmbit sociocultural en paral·lel amb el creixement de l’ocupació en aquest sector. Per tant, si es té en compte els reptes formatius que planteja el desplegament de la Llei de Dependència, és una dada que apunta que es va en la bona direcció.

Hi ha sectors com els relacionats amb l’Imatge personal que creixen en l’ocupació i en els alumnes formats però s’observa un creixement més intens dels professionals que de l’ocupació, fet que podria a mig termini suposar un desencaix important. La mateixa tendència s’observa en la família professional d’Informàtica, i Comunicació Imatge i So.

Formació professional ocupacional

D’altra banda, el Departament de Treball gestiona la formació professional ocupacional que va destinada majoritàriament a persones que es troben en atur. El fet que cal primer assenyalar és que els participants s’han reduït en el període 2000-2005 un 58,6%, en consonància amb la reducció de persones en atur i amb la menor oferta de formació de reciclatge per a les persones ocupades.

A més, destaca que el 50,3% de la formació correspon a les famílies professionals d’Administració i gestió, i d’Informàtica. Malgrat la importància d’aquests sectors i la seva transversalitat amb els altres sectors de l’economia, hi ha un excés d’oferta d’aquestes especialitats formatives. Si s’observa aquesta realitat, és a dir la inflació de formació en administració i ofimàtica, des del punt de vista de l’evolució d’aquestes especialitats formatives entre els anys 2000-2005 es reafirma el seu excedent atès que són les que més han crescut en el període.

Tanmateix, el Departament de Treball a través del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya gestiona ajudes públiques per a la formació contínua destinada a les persones ocupades. En els darrers anys, la previsió de participants s’ha reduït, fet que pot evidenciar una certa dificultat d’estendre la formació pels ocupats i per tant és un indicador que alerta de dificultats per assolir l’estàndard europeu. D’altra banda, cal assenyalar que el 72,3% de l’oferta formativa és de caràcter transversal: Informàtica, Idiomes, Recursos Humans i Formació, ... per tant, només el 27,7% de l’oferta formativa és específica d’una professió. Semblaria adequat equilibrar més la distribució entre formacions transversals i específiques d’ocupacions determinades.

Enguany s’ha de renovar el segon Pla de la Formació Professional a Catalunya i desplegar la nova norma que integra els sistemes de formació per a les persones en atur i les que treballen, és per tant un bon moment per impulsar el model de FP actualitzat.

La piràmide de població de l’any 2006 és una piràmide clarament envellida, malgrat la incipient recuperació de la natalitat. En aquest sentit, mentre que els menors de 15 anys representen el 14,3 % del total poblacional, els més grans de 65 anys suposen el 16,5 %.

El 50% de la població més gran de 65 anys resident a Catalunya són dones. Entre l’any 2000 i el 2006 aquest col·lectiu de població de més de 65 anys ha augmentat el 8, 3 % ( 89.760 persones en nombres absoluts).

El nombre de persones més grans de 85 anys ha augmentat el 19 % entre els anys 2000 i el 2006 persones. Igualment s’aprecia que l’any 2006 el 70.9 % de les persones més grans de 85 anys són dones: el sobreenvelliment és femení, d’acord amb la Memòria.

 

CREIXEN UN 11% ELS USUARIS DELS SERVEIS SOCIALS

D’altra banda, els usuaris dels serveis socials creixen any darrera any. L’últim exercici, el nombre de persones usuàries dels serveis bàsics d’atenció social va ser un 11 % més. S’observa un creixement considerable de dos col·lectius: els immigrants i les persones grans.

Entre l’any 2.000 i el 2006 la població resident a Catalunya ha augmentat en quasi un milió de persones en nombres absoluts, fet que és atribuïble a l’increment de les migracions internacionals en aquest període: si la població estrangera representava el 2,9 % de la població total resident a Catalunya l’any 2000, l’any 2006 el pes d’aquest col·lectiu és del 12,8 %. Per tant, la immigració és la principal responsable del creixement que ha tingut lloc en el període de referència.

D’altra banda, el pes relatiu de la població resident a Catalunya respecte al total estatal I’últim exercici és del 16 %, i segueix la seva tendència ascendent respecte als anys anteriors. Probablement aquest fet és degut al aquest creixement poblacional intens en sis anys, degut a la contribució de la immigració. L’any 2006, el 22,3 % del total d’estrangers empadronats a Espanya resideix a Catalunya.

No obstant, s’observa una desacceleració de l’empadronament de la població d’origen immigrant a partir de l’any 2001: la població immigrada continua augmentant, però ho fa a un ritme més baix.

Catalunya es manté, com els darrers, anys com l’autonomia amb major nombre de targetes de residència. El pes relatiu del nombre de targetes sobre el conjunt d’Espanya és del 23,5%. Així, quasi 1 de cada 4 targetes o autoritzacions de residència d’Espanya està en vigor a Catalunya.

 

DESCONCENTRACIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA

Si es compara la distribució poblacional a Catalunya per comarques de l’any 2006 amb la que hi havia l’any 1996, es detecta una certa desconcentració de la població, probablement deguda als canvis residencials i a la concentració de la població immigrada en determinades comarques. Així, la població resident al Barcelonès ha perdut pes respecte a la població total entre el període de referència. Les comarques que més han crescut en població entre els anys 1996 i 2006 són el Baix Penedès (el 80, 4 %), el Garraf (el 47,2 %), la Selva (el 44,5 %), la Val d’Aran (el 34 %) i l’Alt Empordà (el 33,1 %).

Les empreses de serveis integrals ofereixen la subcontractació de serveis molt heterogenis (neteja, assessoria jurídica, comercials, logístics, informàtica, seguretat, manteniment, etc.)  a empreses de tots els sectors.

Davant la proliferació d’empreses multiserveis, el CTESC ha elaborat un estudi per conèixer millor aquesta tipologia d’empreses en dos aspectes: l’anàlisi del seu sistema de contractació laboral i el seu encaix en la cadena de subcontraccions. L’externalització de moltes activitats de les empreses explica en bona part aquesta extensió de les ESI.

Accés a l’estudi >>


L’estudi consta de quatre apartats en els quals es fa:

1. Una aproximació als serveis a les empreses dins el procés de descentralització productiva i al cas específic de les empreses de serveis integrals.
2. Una delimitació del concepte de contracta i subcontracta i la seva distinció amb la cessió il·legal de treballadors.
3. S’analitzen també les condicions laborals dels treballadors de l’empresa contractista.
4. Finalment hi ha un resum i unes recomanacions finals.
   

Per a l’elaboració d’aquest estudi l’equip tècnic del Consell ha treballat a partir del recull actualitzat de la doctrina i la jurisprudència sobre la matèria i, d’altra banda, ha analitzat una mostra de 59 empreses de serveis integrals a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball.

La descentralització productiva i l’externalització d’activitats

Pel que fa al contingut, l’estudi demostra que el sistema de descentralització productiva o d’externalització d’activitats és un dels fenòmens que més s’ha incrementat els darrers temps en relació amb l’organització de les empreses, sobretot pel que respecta a l’amplitud d’activitats que abasta. Aquest fenomen queda ben palès amb l’aparició de les empreses de serveis integrals.

• La subcontractació de parts del procés de producció que no formen part del nucli dur de l’activitat de l’empresa pot comportar elements de més eficiència i també pot repercutir en les condicions laborals dels treballadors. Cal trobar l’equilibri entre flexibilitat de l’organització productiva i seguretat en l’ocupació.
• Es constata l’increment del pes econòmic del sector serveis tant pel que fa al PIB com a la creació d’ocupació, sense que això signifiqui pèrdua de pes en números absoluts i en termes d’ocupació del sector industrial.

Les empreses de serveis integrals ofereixen la subcontractació de molts i diversos serveis, el que juntament amb la indefinició de l’activitat principal, fa difícil, moltes vegades, distingir-les de les empreses de treball temporal, sobretot quan la prestació de serveis requereix poca base material i es basa en mà d’obra poc qualificada.

La mostra de les 59 empreses de serveis integrals ha permès veure que algunes formen part de grups empresarials que inclouen també una ETT i empreses dedicades a l’outsourcing especialitzat; que 21 disposen de conveni d’empresa, majoritàriament d’àmbit estatal i pel que fa a la resta es fa difícil determinar el conveni que s’aplica, si bé és freqüent l’aplicació del conveni sectorial corresponent a l’activitat principal de l’objecte de la contracta.

Situació dels treballadors

La majoria dels treballadors d’empreses de serveis integrals tenen contractes de curta durada i un 50% de les empreses de la mostra tenen una rotació contractual d’entre 1,30 i 2,78 contractes per lloc de treball. El contracte utilitzat majoritàriament és el de temps parcial temporal, en un percentatge superior a la contractació global de les empreses catalanes.

Els treballadors d’aquest tipus d’empresa són persones amb una edat superior a la mitjana de la contractació total, amb baixos nivells formatius, que treballen en ocupacions poc qualificades. Destaca que un 67,6% de la contractació són dones.

Des del punt de vista jurídic, l’extensió del fenomen de la descentralització productiva s’explica per la interpretació jurisprudencial del concepte de “pròpia activitat” de l’Estatut dels Treballadors i per l’admissió de la vinculació de la durada de la relació laboral amb la durada de la subcontracta. Aquests dos factors han propiciat la consolidació de les empreses de serveis integrals, juntament amb l’enduriment de la normativa reguladora de les empreses de treball temporal.

Un dels aspectes més problemàtics de la subcontractació és quan s’utilitza en la pràctica per intentar eludir la prohibició de la cessió de treballadors. En el cas de les empreses de serveis integrals, la delimitació entre subcontractació i cessió il·legal és un dels temes més conflictius.

La Llei per la millora del creixement i de l’ocupació, fruit de l’Acord entre el Govern de l’Estat i les organitzacions empresarials i sindicals, introdueix facilitats a la representació laboral dels treballadors d’empreses contractistes i subcontractistes i incorpora elements per facilitar la distinció entre una contracta legítima i la cessió il·legal. En aquest sentit, es modifica l’ Estatut dels Treballadors subratllant que la contractació de treballadors per cedir-los temporalment legalment només es pot fer a través d’ETT.

Pel que fa a les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’empresa contractista, el recurs a la subcontractació afecta a les condicions laborals dels treballadors de l’empresa contractista.

D’una banda afecta a l’estabilitat en l’ocupació atès que en general la durada dels contractes va lligada a la durada de la relació entre l’empresa principal i la subcontractista. És un tema pendent trobar mecanismes que garanteixin més estabilitat en l’ocupació i que alhora garanteixin la flexibilitat que necessiten les empreses.

D’altra banda, la doctrina ha posat de manifest el deteriorament de les condicions laborals dels treballadors afectats per processos de descentralització productiva com a conseqüència del traspàs de la regulació de les condicions de treball a convenis col·lectius menys garantistes que els de les empreses principals, fet que s’agreuja en els supòsits en que intervenen empreses de serveis integrals sense conveni d’empresa, atesa la dificultat per determinar el conveni col·lectiu aplicable.

Pel que fa a la prevenció de riscos laborals, quan concorren treballadors de diferents empreses en un mateix centre de treball, existeix l’obligació d’implantar mecanismes de coordinació que garanteixin la protecció i prevenció de riscos laborals i també un deure de vigilància específic per a l’empresari principal. En aquesta matèria destaca la “Llei de regulació de la subcontractació en la construcció”, que pot influir en la qualitat de l’ocupació en el sector de la construcció alhora que estableix mesures per garantir l’ordenació de l’activitat de les empreses que intervenen en aquest sector.

També es constata que l’aplicació del règim de subrogació establert per l’Estatut dels Treballadors, que garanteix al treballador la pervivència del contracte de treball en cas de canvi de la titularitat de l’empresa, presenta dificultats en relació amb la successió de subcontractes que tenen per objecte la prestació de serveis. Pel que fa a la possibilitat de surogació convencional, també topa amb dificultats atesa la manca de convenis sectorials aplicables a les ESI.

Recomanacions finals

S’assenyalen unes breus recomanacions que es desprenen de l’elaboració de l’estudi.

1. La característica més important de la majoria d’empreses de serveis integrals és la varietat de sectors (industrials i de serveis) en els quals treballen. De fet, la seva activitat central es la d’oferir la realització d’obres o serveis a altres empreses, en un ampli ventall d’ activitats.
   
   Aquesta circumstància fa difícil que aquestes empreses de serveis integrals es puguin classificar en funció d’ una única activitat econòmica; els actuals sistemes de classificació empresarial estan pensats, quasi exclusivament, per a empreses que realitzen totes les activitats relacionades directa o indirectament amb el producte final, i, des d’aquesta perspectiva, té sentit el criteri de “l’activitat principal”.
   
   El procés d’externalització empresarial, com a realitat ja consolidada, requereix la introducció de nous paràmetres de classificació estadística, en aquest sentit, si es vol reflectir la realitat empresarial és imprescindible introduir de nous.
   
   Si es té en compte, que l’activitat principal de les empreses de serveis integrals es la prestació d’obres i serveis a favor d’altres empreses, i que aquestes obres i serveis poden referir-se a diferents activitats i a diferents serveis, sembla clar que els paràmetres útils de classificació d’aquestes empreses són:
   
   En primer lloc classificar-les com a empreses de serveis, independentment de si fan poques o moltes activitats diversificades, o de si treballen per a una o per a moltes empreses. En aquest sentit les empreses que tenen com a activitat la realització d’obra o servei per altres empreses haurien de ser classificades com empreses de serveis, i aquesta es la seva activitat principal.
   
   En segon lloc, classificar-les en funció de les diverses activitats concretes que realitzen; cadascuna de les empreses de serveis i de serveis integrals poden realitzar una o varies activitats; es tractaria que les empreses de serveis integrals indiquessin la seva activitat principal. Tanmateix, caldria preveure la possibilitat de conèixer les activitats secundàries que realitzen per poder fer una explotació estadística adequada.
   
   Finalment, seria convenient que el Departament de Treball en la classificació dels convenis col·lectius introduís una subclassificació dels convenis col·lectius d’empresa que contempli la variable “conveni col·lectiu d’empreses de serveis integrals”.
2. La importància creixent de les empreses de serveis integrals, la seva incipient realitat i el fet que cada vegada un major nombre de treballadors i treballadores hi presten serveis, és una de les conclusions que es pot treure de l’estudi; és per això que, tenint el present estudi com a punt de partida, s’hauria d’aprofundir en aquesta nova realitat de l’organització del treball amb la realització, de forma periòdica, d’ altres estudis.
3. El Pla de Govern 2007-2010 i més en concret el decàleg d’objectius del Departament de Treball tenen com un dels objectius principals assolir una ocupació de qualitat, millorant l’estabilitat, la seguretat i la salut laboral, la igualtat d’oportunitats en el treball, i consolidant un marc propi de relacions laborals. Seria recomanable que des del Departament de Treball es dirigissin plans d’informació sobre les mesures existents per a l’estabilitat laboral a les empreses de serveis integrals.
   
   Tanmateix, la manca d’un marc legal específic que reguli la seva activitat aconsella fer des del propi Departament un seguiment particular de l’actuació d’aquest tipus d’empreses per garantir el compliment de la normativa vigent, evitant la cessió il·legal de treballadors i aplicant el conveni col·lectiu sectorial que correspongui a l’activitat desenvolupada per cadascun dels treballadors o treballadores posats a disposició.
4. La contractació de les empreses de serveis integrals analitzades indica una elevada contractació femenina i de baix nivell formatiu. Aquestes característiques fan recomanable que les empreses i les treballadores i els treballadors de serveis integrals siguin un col·lectiu a tenir en compte en els programes d’igualtat d’oportunitats del Departament de Treball.
   

Considerant que l’R+D+i contribueix “de forma essencial” al creixement de la renda per càpita i l’economia, el CTESC destina bona part de la seva tasca d’estudi a aquesta qüestió.

D’acord amb aquesta Nota, la despesa interna en R+D (que permet registrar patents i obtenir ingressos a canvi del seu ús per part de tercers) a Catalunya entre els anys estudiats, augmenta de l’1,19% al 1,35% del PIB, un increment de 0,16 punts percentuals.

Els tres sectors d’execució (sector privat, ensenyament superior i Administracions públiques) contribueixen de forma similar en aquest augment, però l’esforç de les Administracions publiques és superior a l’esforç dels altres sectors perquè la seva execució és la més baixa.

L’any 2005 la despesa en innovació de les empreses catalanes augmenta un 13,6%, fent un salt considerable respecte de la situació d’anys anterior, amb taxes de creixement del 5,4% l’any 2004 i del 2% l’any 2003.

En els últims anys hi ha hagut un canvi en l’aportació al creixement de les despeses en innovació, passant del protagonisme de les pimes a l’inici del període (amb una taxa de creixement del 6% l’any 2003), al de les grans empreses a finals de període, amb taxes de creixement del 26,6% al 2004 i del 22,2% l’any 2005.

Accediu als Indicadors/Juny 2007: L’R+D + i A CATALUNYA ENTRE ELS ANYS 2002 i 2005  [>]

Aquest estudi, del qual és autor Jordi Sempere Roig, compara les problemàtiques que pateix la pagesia en dos espais periurbans diferenciats però configurats alhora per elements comuns. L’autor conclou que la reacció davant la degradació dels territoris periurbans a les rodalies de Toulouse i als voltants de Barcelona és la mateixa, però canvia la manera d’enfrontar-se a aquesta situació conflictiva.

La degradació que pateixen aquest espais, diu l’autor, s’emmarca en la crisi estructural de l’agricultura, el progressiu envelliment de la població agrícola i les creixents pressions d’ocupació per part d’usos urbans o periurbans.

Però, amb el planejament urbanístic el sistema francès és més complex i elaborat que el nostre i contempla, al menys parcialment, la preservació dels espais agraris periurbans, mentre a Catalunya el planejament ha estat tradicionalment més passiu. És a dir, “que si bé a Catalunya cal recórrer a un planejament extraordinari per preservar els espais agrícoles periurbans, a França el planejament ordinari ja contempla mesures específiques en aquest sentit.”

Davant això, Sempere considera que les àrees periurbanes són, de fet, zones d’esponjament i ambients vitals per fer una transició ordenada entre el món rural, el món urbà i el medi natural. A l’estudi proposa mesures necessàries considerant que aquests tres elements s’han de valorar correctament i disposar d’una protecció específica, reconeguda la seva importància estratègica, i el seu caràcter d’espai de transició entre dos entorns que tradicionalment s’han considerat antagònics.

Jordi Sempere Roig és llicenciat en antropologia social i cultural.

El percentatge d’autònoms sobre el total d’ocupats representa un 17,3%, dada molt similar respecte a l’any anterior . Tot i així, augmenta un 45% el nombre de beneficiaris que capitalitzen la prestació d’atur. El percentatge d’afiliats al règim especial (RETA) es situa al 16,8%.

Per qualificació, l’aportació de personal directiu i alts càrrecs és la més intensa, i es pot vincular a l’evolució del col.lectiu amb assalariats , una figura molt dinàmica que explica gairebé la meitat del creixement dels autònoms del 2006.

Per gènere, disminueix el percentatge de dones en aquest col.lectiu, mentre creix el nombre d’homes.

La participació dels estrangers és d’un 5,7% i va creixent més que el promig.

El 63,1% treballa al sector serveis, majoritàriament (21,1%) al comerç.

S’ha produït una millora del promig mitjà de les pensions contributives (jubilació, viduïtat, orfandat , etc.) en més d’un 5%. Lla major part dels beneficiaris són dones.

El perfil de l’autònom a Catalunya al 2006 ha estat el d’home, que treballa a temps complert, empresari preferiblement sense assalariats, de mitjana edat i que treballa al sector comerç.

Accediu a l’Informe i els gràfics [>]

Situació economia

Manté dinàmica de creixement (3,9%) però registra un important dèficit energètic i d’infraestructures que llastra les seves potencialitats. Destaca l’increment de la productivitat (un 1% a Catalunya) després de dos anys d’ ésser negativa i el repunt de la indústria.

Societat del coneixement

Perd impuls el creixement de despeses del sector privat en R+D (no així en pressupostos de les Administracions i Universitats) però hi ha creixement intens en Innovació feta per les empreses.

Hi ha un creixement moderat de la penetració de les TIC, més elevat a les empreses que a les llars.

Mercat de treball

Increment de la població ocupada (l’ afiliació de la població estrangera és un 12,4% dels nous afiliats) i continua la reducció de l’atur. Com clàusules noves a la negociació col.lectiva: increment de mesures per a la conciliació família-treball, flexibilitats de jornada o bé horaris i jornades flexibles. L’accidentalitat a la jornada de treball creix.

Treball autònom

Representa el 17,3% del total d’assalariats de Catalunya. Augmenten els homes que opten per aquest treball i decreix el nombre de dones. Els estrangers suposen un 5,7%.

El perfil: home, a temps complert, empresari sense assalariats, mitjana edat i al sector comerç.

Condicions de vida

Fort increment poblacional i també d’un 10,16% dels recursos de la Generalitat destinats a salut.

En educació, com a conseqüència del Pacte per a l’Educació hi ha hagut un augment de professorat.

Creix un 9,3% l’habitatge protegit i els usuaris de serveis socials (11%).

La taxa de risc de pobresa és elevada : 17,2% (ingressos per sota els 7.132 euros anuals).

Sostenibilitat Ambiental

Nova direcció cap a desenvolupament sostenible. Reptes pendents: creix urbanització a la zona costanera, i l’aportació d’energies renovables encara és molt limitada.

Evolució de futur

• Economia. Continuarà el creixement econòmic (+/- 3,5%), amb una composició més favorable pel comportament del sector exterior i el repunt de la indústria. Però hi ha risc de més gran alentiment del creixement de R+D al sector privat. La Innovació es concentrarà per sector temàtics. Milloraran les infraestructures de telecomunicacions.
• Treball. Es mantindrà la creació d’ocupació però caldrà reorientar les polítiques actives cap a necessitats –reals i canviants- de les empreses. Es preveuen avenços en matèria d’igualtat de gènere i es necessiten esforços públics per a la vinculació entre immigració i treball i integració d’immigrants.
• Condicions de vida. Augment demogràfic i de les taxes de natalitat. Cal un sistema únic de formació contínua al llarg de la vida. Introducció del sistema d’atenció a la dependència, sense uns recursos determinats encara. Augmentarà la sensibilització ambiental i, per tant, les inversions empresarials, i caldrà millor eficiència energètica.
• Es consolidarà la Responsabilitat Social Empresarial com una política d’empresa.

La representació està conformada per la presidenta del CTESC, Mercè Sala; la vicepresidenta Dolors Llobet, de CCOO i Alba Cabañas per part de Foment del Treball. També mantindran una entrevista amb l’Institut Mediambiental de Finlàndia SYKE.

A l’empresa Nokia es reuniran amb la Cap de Recursos Humans així com la vice-presidència de l’empresa. Així mateix les membres del Consell mantindran una reunió amb representants del Consell Econòmic i Social de Finlàndia. D’altra banda, Dolors Llobet s’entrevistarà amb la organització sindical finesa SAK, i la representació assistirà a la visita a la Confederació d’Indústries de Finlàndia.

El Ple del CTESC ha aprovat avui dos nous dictàmens: un relatiu al Pla d’Actuació per a la millora de la Qualitat de l’Aire a determinats municipis, i un altre sobre distribució de la potestat sancionadora entre els òrgans de la Generalitat per infraccions laborals.

Així el Dictamen sobre el Pla d’Actuació 2007-2009 per a la millora de la Qualitat de l’Aire als municipis declarats Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric,

• Valora positiva la iniciativa per a les zones afectades, però considera que l’Administració hauria d’actuar sobre altres tipus d’emissions a diverses comarques de Catalunya, com l’ozò troposfèric o el benzè a determinades instal.lacions, així com l’òxid de nitrogen a la Zona 2 (municipis menys propers a Barcelona).
• Atès que el Pla fa referència a la indústria, el CTESC proposa atendre també els efectes de l’actual model de transport, amb mobilitat creixent, i invertir en una millor i més àmplia xarxa de transport públic.
• Així mateix, caldria establir mesures adreçades als vehicles de lloguer i flota de camions per al transport de petites mercaderies i mercaderies fraccionades, que és molt significatiu a la Regió Metropolitana de Barcelona.
• Remarca que l’activitat industrial és responsable d’una part d’emissions però recorda que el seu impacte és molt inferior al del trànsit.
• Proposa que l’Oficina Tècnica de Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire impulsi activitats que puguin proposar les empreses i que van més enllà de les actuacions concretes previstes al text del Pla. També recomana ajuts destinades a les petites empreses i els autònoms.
• Pel que fa a les mesures específiques al Pla per a les grans empreses del sector industrial i energètic, recomana a l’Administració conèixer la veritable afectació que pot tenir per a empreses, de menor dimensió, subcontractades per les grans.

A més, el dictamen recomana que el decret d’aprovació del Pla reflecteixi el llindar màxim d’emissions d’òxids de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres; establir les mesures de seguiment, inspecció i control i incloure a la memòria econòmica les inversions previstes per a les mesures que cal aplicar al port i a l’aeroport.

Per últim, i a manca de conèixer les mesures concretes que desenvoluparà el Projecte de decret, posposa que incloguin la participació dels treballadors a l’hora de desenvolupar manuals de bones pràctiques a les empreses, i a l’hora de desplegar els plans de mobilitat definits pels centres d’activitat.

El Ple també ha aprovat el Dictamen sobre el projecte de decret de distribució de la potestat sancionadora entre els òrgans de la Generalitat per infraccions en matèries laborals, de prevenció de riscos i d’obstrucció a la tasca inspectora, i sobre tramitació i instrucció dels procediments sancionadors en aquestes matèries.

Dictamen 7/2007 sobre el Projecte de decret d’aprovació del Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig

Dictamen 8/2007 sobre el Projecte de decret sobre distribució de la potestat sancionadora entre els òrgans de la Generalitat de Catalunya per infraccions en matèries laborals, de prevenció de riscos laborals i d’obstrucció a la tasca inspectora, i sobre la tramitació i instrucció dels procediments sancionadors per aquestes matèries

Mercè Sala, presidenta del CTESC ha lliurat els certificats del Postgrau als alumnes que han superat el curs de postgrau.

Aquest curs, organitzat pel CTESC amb la col.laboració de la UPC i la UB, ha estat adreçat a responsables de departaments de Relacions Humanes i professionals de l’àmbit de les relacions laborals (agents socials, associacions empresarials i administració pública). Ha constat de 200 hores lectives, amb casos pràctics i realització d’un treball final.

Els temes abordats han estat els relatius al canvi organització i la seva gestió; tipologies de la retribució del treball; flexibilització dels horaris i els nous sistemes d’organització de la producció i el treball, com per exemple el lean management, entre d’altres.

El CTESC i les Universitats han col.laborat, amb aquesta experiència, a la formació dels responsables de RRHH i dels quadres sindicals , empresarials i de l’Administració.

 

• Catalunya és la comunitat autònoma que més valor afegit genera i té més ocupats.
• Destaca la creixent creació d’ocupació, sobretot femenina, l’estacionalitat, la temporalitat i la manca de ma d’obra qualificada en algunes ocupacions.
• Entre els reptes de futur: és imprescindible potenciar itineraris professionals vinculats a la modernització, tot impulsant la formació professional en aquests àmbits.

Més enllà de la mera evolució conjuntural, aquest Informe caracteritza la dimensió econòmica del sector a partir de variables com la productivitat, el valor afegit brut, el valor de la producció i la inversió bruta en bens materials.

La important contribució dels sectors del Turisme, l’ oci i cultura a Catalunya al PIB, així com les positives potencialitats de futur, han motivat la realització d’un Informe per part del CTESC, a iniciativa dels seus membres: sindicats i patronals catalanes, així com sector agrícola i pesquer, i economia social (cooperatives i Societat Anònimes Laborals).

L’Informe compta amb unes conclusions en les quals descriu les característiques del sector (situació de la demanda, caracterització econòmica, efectes econòmics i incidència al mercat de treball) i, explica els reptes de futur (generals, vers l’estacionalitat, vers les condicions de treball i temporalitat i vers la formació) que ha d’encarar, tot i el seu positiu desenvolupament actual, per tal de créixer en un entorn cada cop més competitiu i canviant.

Pel que fa al primer tema, el document analitza la dimensió de les organitzacions a Europa, l’estructuració sindical, la seva representativitat i la caracterització de l’afiliació. També analitza l’estructuració i representativitat de les organitzacions patronals.

En relació amb l’evolució de la negociació col.lectiva, assenyala el principi d’autonomia de voluntat de les parts com a punt de partida per a establir la seva relació amb la llei. A més, determina les tendències recents pel que fa a la relació entre la llei i els convenis col.lectius com ara la descentralització, les conseqüències de la reestructuració, les noves funcions assignades, referències als treballadors temporals( cas de Suècia) i detectar necessitats socials que puguin traduir-se en drets socials (França). Així mateix fa referència a les tendències interpretatives i esquemes reguladors.

L’ apartat sobre la representació dels treballadors a l’empresa recull les diferents formes que adopta en funció de les característiques específiques de cada estat ; les diferències d’estructura (canal únic o sistemes duals); el nombre mínim exigit per poder establir representats dels treballadors; les diferències en els drets de participació i la pràctica dels estats membres.

Resum del CTESC [>]

El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat avui el dictamen sobre el projecte de decret pel qual s’aprova el Pla de Ports de Catalunya 2007-2015. Entre altres observacions, el CTESC,

• Valora convenient la redacció d’un document que permeti identificar les vinculacions d’unes infraestructures (portuàries, aeroportuàries, terrestres) amb les altres, per diagnosticar la correcta integració dels tres plans i garantir la lògica coordinació.
  
  
• Considera que el pla es centra excessivament en la planificació d’aspectes dels ports esportius i recomana atorgar més rellevància als ports comercials i a les instal.lacions vinculades amb el sector pesquer.
  
  
• El CTESC troba a faltar una planificació estratègica d’operacions i funcionalitat del conjunt de ports comercials de Catalunya que contempli la seva coordinació.
  
  
• Cal que el Pla faci referència a la mobilitat generada i la necessitat d’observar el compliment de les normes de la Llei de mobilitat. Considera important promoure el transport ferroviari connectant els ports comercials a la xarxa ferroviària d’ample continental.
  
  
• Recomana concretar indicadors per mesurar periòdicament l’acompliment dels objectius.

El Dictamen considera que “hagués estat òptim l’elaboració d’un pla integral d’infraestructures per Catalunya, atesa la rellevància socioeconòmica que tenen pel país les infraestructures portuàries, aeroportuàries i terrestres”.

Així, “malgrat s’ha fet un pas endavant en incorporar les infraestructures logístiques i ferroviàries en un mateix pla (Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya), resulta necessari abordar el transport de persones i mercaderies a través d’una xarxa intermodal. Tanmateix, la necessitat d’obtenir un model més sostenible en el disseny de les infraestructures “recomana l’anàlisi conjunta de totes les infraestructures”.

El Consell, per tant, valora convenient “la redacció d’un document que permeti identificar les vinculacions d’unes infraestructures amb les altres”. “A la vegada, la diagnosi hauria de venir acompanyada de les modificacions pertinents de cada pla per obtenir la lògica coordinació de tots tres”.

També considera oportú incloure una visió que contempli la coordinació dels ports comercials, de la mateixa manera que cerca un reequilibri territorial pel que fa a la ubicació, dimensió i finalitat de les instal.lacions esportives.

El dictamen recomana incloure als plans especials de cada port les implicacions de la implantació de nous serveis, comerços, restauració, activitats d’oci i d’altres, per a la resta del municipi.

Pel que fa a la mobilitat, el CTESC considera important que el Pla faci esment a la sostenibilitat de la mobilitat generada pel sistema portuari i, pel que fa al trànsit terrestre de mercaderies, es promogui el transport ferroviari connectant els ports comercials a la xarxa ferroviària d’ample continental.

Així mateix, recomana especificar el procediment per avaluar el nivell de compliment de les previsions del Pla mitjançant indicadors periòdics.

Vegeu el text complet del dictamen

El CTESC ha elaborat un apunt sobre la incidència de la immigració en el mercat de treball al període 2001-2005 en el qual conclou que “tot i la pressió de l’oferta del mercat de treball, l’increment de l’ocupació ha permès reduir l’atur i crear encara més llocs de treball. Aquesta ocupació ha possibilitat que població que a l’inici del període de referència restava inactiva, s’hagi pogut incorporar al mercat de treball, alhora que s’incorporaven nous efectius compostos per immigrants que han arribat recentment al nostre país”.

Entre altres dades destaca , pel que fa al mercat de treball, que “els actius efectius (és a dir, població ocupada més persones a l’atur)augmenten de 444.300 persones: el 26% és població nacional i el 74% de nacionalitat estrangera” . Així mateix, al mateix període, “el nombre d’ocupats ha augmentat en 465.300 persones (el 62% població nacional i el 38% estrangera) i el nombre d’aturats mostra una reducció de 20.900 persones, amb una contribució en el seu descens àmpliament majoritària de la població autòctona, atès que el nombre d’aturats autòctons ha descendit en 63.100 persones.”

L’apunt del CTESC s’inclou al full d’Indicadors socioeconòmics i laborals de gener de 2007.

El proper dimecres 24 de gener a les 19 hores, la seu del CTESC acollirà la presentació del llibre “La conquesta de l’empresa” d’Armand Vilaplana, que fou dirigent de la USALC i de la Federació de Societats Anònimes Laborals. L’obra explica la situació socioeconòmica a la transició i el desenvolupament de societats anònimes laborals en aquell entorn. La presentació anirà a càrrec de Mercè Sala, presidenta del CTESC

En compliment del que disposa la llei del CTESC, l´organisme ha elaborat el primer Informe sobre la situació dels Autònoms a Catalunya, aprovat per unanimitat al Ple de l´entitat l´11 de desembre de 2006. L´Informe reflecteix la caracterització del treballador autònom a Catalunya, la seva evolució , així com l´estat de la protecció social