Notes de premsa

El CTESC ha lliurat avui els Premis “Tesis doctorals 2006” a dos treballs presentats a La Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya, amb els quals la institució vol incentivar la tasca investigadora sobre els temes de la seva competència: món laboral, econòmic i social. El Jurat ha valorat la descripció de situació dels dos treballs a cada un dels temes, i, especialment, les propostes de futur que contenen.


El primer Premi correspon a la Tesi sobre “Les caixes d’estalvi i la protecció social a Catalunya” presentada per Santiago Riera Olivé dirigida pel Dr. Francesc Perez Amorós de la UAB. L’autor ha indicat que “l’objectiu d’aquesta tesi és el de defensar el caràcter sense ànim de lucre de les caixes i la seva pertinença al sector de l’economia social, així com corregir els punts febles que han aparegut en la gestió de les caixes i en algunes reformes normatives, d’ençà del procés de desregulació financera, iniciat el 1977, amb l’equiparació operatòria entre bancs i caixes”. Així mateix “per corregir aquests punts febles i defensar el patrimoni social que representen les caixes d’estalvi es proposa potenciar el seu caràcter d’empreses d’economia social amb un conjunt de proposicions que es relacionen al final de la tesi.

Per altra banda, la Tesi “El problema de l’habitatge en la vellesa a Catalunya”, presentada a la UPC, i de la qual és autor l’arquitecte Jordi Bosch Meda, i dirigida per la Dra. Pilar Garcia Almirall, ha obtingut un accèssit. Aquest treball determina que “el problema de l’habitatge entre la gent gran és una qüestió que afecta principalment a les dones i els més grans de 80 anys”. Així també “és en el percentatge de gent gran que viu en règim de lloguer on trobarem el major nombre d’ancians amb dificultats de pagament”. Pel que fa a les propostes per a una política d’habitatge atenta a les necessitats de la gent gran, l’autor assenyala les línies en les quals cal treballar.

L’existència de directrius marc a la UE ha significat que els nivells de protecció legal dels treballadors tinguin uns mínims garantits a tots els països. Partint del mínim comú de mesures legislatives per protegir la seguretat i salut dels treballadors, les diferències més significatives entre els Estats es troben en l’organització, gestió i control dels sistemes de prevenció i seguretat, i també en les polítiques públiques d’investigació, atenció i prevenció de la salut.

D’acord amb el grau de repercussió als sistemes jurídics nacionals, l’informe cita tres categories segons països: els nòrdics (Dinamarca, Suècia i Finlàndia); els centreeuropeus (Regne Unit, Alemanya i França) i del sud (Itàlia, Grècia i Espanya). L’Informe analitza les característiques de cada un d’ells.

L’Informe està disponible exclusivament en format digital i pot consultar-se a la web del CTESC. L’enllaç directe és: http://www.ctescat.net/informes/200611_infsegisal.pdf

Com destaca la presidenta del CTESC a la presentació del nou número de la revista on-line del Consell, “l’oferta energètica està a l’ull de l’huracà i les entreteles del sector han arribat al gran públic sobre tot arran de l’OPA sobre Endesa” .
El CTESC ha demanat i recollit, a la seva publicació on-line, els criteris sobre el tema per part de Alfredo Pastor professor de l’IESE que també va ser Secretari d’Estat d’Economia i Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç.
Així mateix opinen representants dels agents socials: Josep M. Alvarez, secretari general de UGT; Vicenç Pedret, president de la Comissió d’Energia de Pimec; Mercè Pizarro, de Foment del Treball, i Llorenç Serrano de CCOO.
També recull l’experiència d’Ecotècnia, empresa del Grup Cooperatiu Mondragon, una de les pioneres creada el 1981 per impulsar les energies renovables.

Pastor, al seu article “El miracle elèctric espanyol” defineix l’actual moment del sector elèctric com “el final d’una Era” i repassa les seves fites més importants.
Miquel Valls posa en relació el canvi de model productiu, que cal afrontar, amb l’actual moment de convulsió energètica.
Josep M. Alvarez explica les demandes fetes pel sindicat UGT al govern sobre el tema, des de fa uns anys, en particular l’elaboració d’un Pla energètic català, un Pla d’estalvi energètic, la creació del Consell català de l’Energia i les mesures incloses a l’Acord Estratègic signat a Catalunya, entre altres. Pel que fa a objectius de futur, planteja diversificar les fons d’energia, l’impuls a les energies renovables tot aprofitant l’oportunitat per a la creació de nous jaciments d’ocupació.
Pedret valora la importància del bon subministrament per a l’expansió industrial i estudia els costos que representa per a les pimes assenyalant que “l’any 2006 les indústries de l’Estat espanyol “hauran vist incrementats els seus costos energètics de manera inversemblant en un país d’economia occidental: un 40% l’electricitat i el 60% el gas” i reflexiona sobre “qui paga les Opes”.
Pizarro parla sobre el paper de l’energia quan es tracta d’assolir u model productiu en clau d’eficiència”.
Llorenç Serrano proposa passar de gestionar la demanda a gestionar l’oferta i crida l’atenció sobre el fet que “el nostre consum energètic puja per sobre de l’increment del PIB”, raó per la qual es necessita un nou enfocament d’objectius i gestió.

• Pla territorial sectorial d’Equipaments comercials
Compta amb vot particular de Pimec

El dictamen valora positivament que el pla doni resposta als objectius de “ordenar les implantacions comercials, assolir l’equilibri entre la distribució dels diferents productes comercials i satisfer les necessitats dels consumidors”. I també de “contemplar la nova oferta d’equipaments i els seus creixements, de manera que es localitzin allà on sigui justificat per atendre les necessitats dels ciutadans, evitar-los mobilitats innecessàries i garantir una oferta diversificada i plural“.

També es valora positivament que el pla permeti potenciar determinats centres o subcentres comarcals per garantir l’equilibri i la cohesió territorial i reequilibrar el dèficit actual d’oferta en alguns territoris. Aquest reequilibri pot ajudar a resoldre el problema per a la sostenibilitat que es deriva de l’excés de mobilitat.


D’altra banda, el dictamen demana que el pla tingui un desenvolupament d’acord amb el dinamisme que s’observa a la societat. També recomana que es fes referència a l’evolució demogràfica i urbanística i altres precisions de caràcter tècnic que hauria de recollir el text definitiu.

• Projecte de decret pel qual es desplega la Llei d’equipaments comercials

El dictamen valora positivament que el decret permeti integrar en un sol text legal la normativa excessivament dispersa encara vigent. També el fet que “permeti avançar cap a un model comercial més sostenible, més equilibrat territorialment i facilitador de la integració urbana i la cohesió social”.

En tot cas, el CTESC considera imprescindible que tant en el procés d’aplicació del decret com del pla, el govern mantingui oberts els mecanismes de consulta i negociació dels agents socials per tal de valorar la incidència de la nova implantació comercial a l’economia i, en especial, a l’ocupació.

Projecte de decret que modifica el decret de desplegament de la Renda Mínima d’Inserció


Entre altres aspectes, valora favorablement que s’incrementi la prestació bàsica de 349,45 euros a 385 euros, i recorda que caldria incorporar el compromís d’increment d’un 22,7% que es va pactar a l’Acord Estratègic.
Així mateix, recomana que els increments contemplats tinguin efectes amb data d’1 de gener de 2006 i que el decret es publiqui el més aviat possible, tenint en compte que afecta a persones amb problemes de subsistència



Pla general d’Ocupació de Catalunya

El dictamen valora positivament que el Pla s’hagi aprovat per consens al si del consell de direcció del SOC. Es recorda que també respon a la mesura 64 de l’Acord Estratègic de Catalunya que situa també que ha de contenir un procés d’ avaluació.
Proposa, també, afegir la comparativa europea dels indicadors sobre exclusió educativa i fracàs escolar i incloure els col.lectius de persones amb discapacitat , i altres amb especials dificultats, quan es parla “d’atraure persones al mercat de treball”.
El CTESC valora positivament la inclusió de mesures per millorar la qualificació de les persones i planteja la importància de relacionar aquest Pla amb el de Formació Professional i l’Institut de Qualificacions Professional per garantir l’interdepartamentalitat. També valora com un avenç la creació d’un sistema d’informació quantitativa i qualitativa recordant que cal unificar els espais de les diferents administracions en una única xarxa que optimitzi resultats.
Pel que fa a mesures d’orientació professional i acadèmica, el dictamen creu que cal situar l’orientació en l’origen de la demanda de col.locació per derivar ràpidament els demandants cap als serveis i programes més pertinents.
Pel que fa a la població immigrada, es valora positivament el conjunt de mesures adreçades a facilitar la seva participació en les polítiques d’ocupació i formació considerant en la problemàtica de l’homologació de títols no només els superiors per no deixar fora la resta de qualificacions professionals.
Així mateix, el CTRSC valora positivament les mesures que afecten a les persones joves però demana “que s’intervingui amb contundència de cara a augmentar els nivells d’assoliment de la ESO”.


Projecte de decret sobre Normes generals de producció integrada a Catalunya

El projecte recull les normes per als productes de producció agrícola integral. El dictamen del CTESC comparteix els plantejaments del decret i considera que és possible “trobar l’equilibri entre la necessitat de mantenir i incrementar el benefici empresarial a l’activitat agrícola i el respecte a l’interès públic que es deriva de l’activitat”.
El dictamen també assenyala que l’avenç en la producció integrada “pot ajudar a prestigiar i diferenciar la marca de Catalunya a nivell internacional, i també a modernitzar els processos de producció agrícola en el nostre país”
Entre les observacions de caire tècnic, el dictamen proposa que es defineixi “serveis tècnics competents”, ja que l’expressió es repeteix al llarg del decret deixant al criteri d’aquests serveis l’aplicació de diverses mesures.

Projecte de decret de desenvolupament de la Llei del CTESC


El dictamen valora el desenvolupament de la llei del CTESC, que estableix el seu funcionament intern i fa algunes aportacions de caràcter tècnic

• El dictamen considera que la necessitat de coordinació entre el departament competent de la Generalitat i el Ministeri de Foment demana l’establiment d’un conveni “especialment a l’àmbit de les inversions ferroviàries, que suposen el gruix del pla d’inversions, com ja s’ha fet a la xarxa viària.

• El dictamen creu que el PITC hauria estat el lloc oportú per fer alguna referència a la distribució urbana de mercaderies, i també per a una major concreció de les actuacions viàries a l’Àrea metropolitana de Barcelona, Proposa així mateix reordenar i millorar la integració tarifària a les zones on s’aplica, i la potenciació d’autobusos interurbans i aparcaments dissuasòris a les estacions, considerant les característiques de l’urbanisme actual. I demana sistemes per tal d’actuar immediatament quan puguin produir-se colls d’ampolla a la xarxa.

• Els agents socials plantegen al govern que una de les primeres actuacions sigui desenvolupar el Centre de Transport Públic de Catalunya amb tasques d’informació , que és element imprescindible pels usuaris per programar el viatge. El mateix centre podria dedicar-se a R+D+i sobre tecnologies d’informació aplicades al transport

• El CTESC valora positivament que el PTIC incorpori actuacions dirigides per tipus de mobilitat. Així, augment significatiu de la xarxa viària i potenciació del ferrocarril d’Alta Velocitat i Rodalies seguint els objectius de la Unió Europea. També valora positivament que el PITC potència el transport públic/col.lectiu, contempli elements de cohesió social i constati noves àrees metropolitanes que hauran de gestionar-se de forma integrada. El dictamen considera que la importància donada al transport públic en el PITC no es correspon amb la superació dels terminis per a l’elaboració de la llei de finançament d’aquests transports




Al seu inici, el dictamen estableix un diagnosi de la situació actual:

Diagnosi de la situació

A Catalunya s’ha arribat al diagnòstic compartit de que la dotació d’infraestructures és clarament insuficient. Es demana una actuació d’urgència que garanteixi la convergència amb les regions més avançades d’Europa

• L’actual dèficit és heretat d’anys anteriors i ha estat motivat per l’actuació individual o combinada dels factors: manca de definició i de consens dels projectes; manca de dotació pressupostària; manca de coordinació administrativa i manca de capacitat de decisió estratègica des de l’àmbit català.

• El PITC és un primer pas cap a la necessària planificació integral d’infraestructures, que s’haurà d’ampliar amb les portuàries i aeroportuàries

• La planificació integral ha de permetre l’optimització de la inversió pública, la millora en el disseny i la coordinació en l’execució de les obres, la reducció de l’impacte ambiental i social negatiu i incidir de manera més positiva en el teixit econòmic i productiu, reducció del consum elèctric i accessibilitat territorial


El dictamen dels agents socials valora positivament el projecte de PITC demana la coordinació efectiva amb els altres plans i programes amb repercussió directa al territori

La presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya destaca, a la presentació de la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya 2005, els reptes socials que té plantejats Catalunya en funció de la situació demogràfica amb la incidència de la immigració i una estructura poblacional configurada per la recuperació de l’índex de natalitat a curt termini, i el creixement de l’envelliment.
Mercè Sala ha destacat que això suposa dos nous reptes assistencials a la família i a la infància, i a les persones amb dependència.
Com altres reptes de futur, el CTESC, organisme assessor del govern de la Generalitat, assenyala a la Memòria, l’alerta que suposen determinats factors de possible pèrdua de capacitat competitiva com ara:
• Reduït creixement de la productivitat
• Manteniment del diferencial d’inflació
• Desequilibri del sector exterior
• Endeutament de les llars i
• Moderació creixement de la demanda interna

Entre les notes positives en l’evolució de futur de l’economia, la Memòria destaca el manteniment, per segon any, de la inversió en bens d’equipament i l’entrada en vigor del nou Estatut que preveu un increment moderat dels recursos públics.

Pel que fa al mercat de treball, el CTESC preveu més concertació social i més estabilitat del mercat així com una millora a la prevenció de riscos laborals. També, programes ocupacionals més adaptats a nous perfils.

Situació econòmica 2005

Al llarg de l’any 2005, l’economia catalana ha patit riscos derivats del desequilibri del sector exterior, que implica menor competitivitat; més creixement de la construcció i sector serveis i menys de la indústria; un diferencial d’inflació respecte a Espanya i la Unió europea i una productivitat estable. L’esforç en R+D+i per part de la inversió pública ha crescut un 12,3% malgrat situar-se encara lluny de l’objectiu. La dinàmica de la inversió privada en aquest capítol és inferior a la que segueix la despesa pública tot i que va augmentant.

El mercat de treball del 2005 ha registrat un manteniment de la proporció entre contractes indefinits i temporals. La taxa de temporalitat és del 24,8%. Continua el descens de l’accidentalitat laboral, que s’ha reduït un 9,8%. L’increment de la població ocupada ha estat d’un 6% i la reducció de la taxa d’atur de 2,2 punts. L’afiliació estrangera suposa el 10,3% del total.

Pel que fa a les Condicions de vida en el 2005, hi ha hagut una forta dinàmica poblacional. Entre els riscos, el 2005 hi hagut un augment dels ingressos a les llars però, alhora s’ha incrementat la pobresa.

El CTESC elabora anualment la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya per encàrrec del Govern de la Generalitat, per tal que els agents socials exposin la seva futur sobre la situació en aquest aspectes. S’han inclòs també algunes Consideracions sobre la previsible evolució de futur

Dictamen sobre el Projecte de Decret de Desplegament de la Renda mínima d’inserció

o Coincideix amb el Decret que la RMI té una doble funció: garantir els recursos convenients per respondre a les necessitats bàsiques, i, d’altra banda, afavorir la inserció o la reinserció social i laboral
o La RMI constitueix un recurs imprescindible que requereix de la millora i adaptació permanent per tal d’adequar-se a la nova realitat demogràfica, nous patrons familiars i canvis a les condicions del mercat de treball
o El CTESC considera que cal una nova llei atesa la quantitat de modificacions que han estat necessàries per adequar l’ antiga llei a les noves realitats.

També es fa necessària redissenyar la RMI, com es va pactar a l’Acord Estratègic, amb vista a establir la percepció d’una renda que garanteixi uns ingressos d supervivència a les persones que no poden desenvolupar els itineraris de l’RMI.
Així mateix, el dictamen considera que l’adaptació de la RMI a l’Acord estratègic de Catalunya “va més enllà de la publicació d’un decret de desplegament (com aquest) d’una llei amb 9 anys d’antiguitat”. “Els preocupants indicadors d’increment de la pobresa amb un alt grau de població amb dificultats d’integració per motius diversos requereixen un esforç d’adaptació de la gestió de la RMI”, assenyala el CTESC.

Proposa afegir al text legal els primers paràgrafs de l’informe cost-benefici que acompanya el projecte de decret atès que “és un text prou clarificador”

El dictamen coincideix amb les modificacions del projecte de decret respecte als “nous criteris que es contemplen per a garantir el dret a percebre les prestacions que estableix la RMI en cas de pobresa severa”. Així mateix considera que “caldria incorporar al projecte de decret el compromís de l’Acord Estratègic d’incrementar en un 22,7% la quantia de la prestació bàsica al llarg de la legislatura”.


Dictamen sobre l’Avantprojecte de llei de limitació de les activitats relacionades amb la prestació de serveis sexuals remunerats

• El CTESC considera que la regulació de l’activitat que fa l’avantprojecte es justifica no només per donar resposta a la preocupació social per l’augment notable de persones que exerceixen la prostitució, com per donar resposta, des del poder públic, al buit legal que deriva de la inexistència d’una normativa extrapenal.
• El dictamen considera “necessària una regulació en l’àmbit competencial corresponent en matèria de Treball i Seguretat Social, per poder establir els drets i obligacions laborals, fiscals i socials”
• Es valora positivament que l’avantprojecte no només pretengui ordenar l’activitat sinó que també contempli un ventall de mesures com ara prestacions sanitàries com a dret de persones que exerceixen l’activitat i prestacions sociolaborals orientades a prevenir l’entrada a les activitats remunerades de serveis sexuals i a facilitar-ne la sortida

També es valora la llei com primer pas per millorar la qualitat de vida de les persones que exerceixen l’activitat, prevenir l’entrada involuntària a la mateixa i les formes delictives lligades a l’explotació sexual.
Per altra banda, el dictamen fa observacions a l’articulat referides a capacitat, edat, permisos de treball, espais per a l’exercici de l’activitat, etc, i es demana canviar al títol de l´avantprojecte la paraula "limitació" per "delimitació".

• Regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada

El CTESC comparteix la necessitat d’avaluar l’impacte de la mobilitat en el desenvolupament urbanístic des de les fases inicials, i de preveure amb anticipació els seus efectes dins d’una concepció sostenible que minimitzi els costos socials i ambientals sens perjudici dels seus beneficis potencials.

El dictamen també recull “l’existència d’una possible concurrència normativa en la matèria (com per exemple en relació a la normativa d’equipaments comercials), per la qual cosa demana la coordinació entre els diferents departaments i administracions competents, i evitar la duplicació de les exigències d’informació i estudis dels projectes afectats.”

Per altra banda el CTESC considera que seria convenient que el decret “no contempli únicament l’obligació de fer els estudis de mobilitat en les noves planificacions i espais singulars, sinó que ho faci en les instal•lacions actuals de titularitat pública”, per tal de corregir les mancances detectades i adaptar aquestes instal•lacions en la major brevetat possible, a les determinacions d’aquest decret i a les de la Llei de la mobilitat de Catalunya. En el cas de les instal•lacions de titularitat privada, el Consell entén que aquesta obligació caldria considerar-la a l’hora de renovació del règim de concerts.

El dictamen realitza també diferents consideracions pel que fa a la consideració de “nous espais com a implantacions singulars, proposant que es considerin a aquests efectes, els centres educatius amb més de 500 alumnes, i no de 1000, i els centres de treball amb més de 300 treballadors i no de 500, sumant en aquest cas els treballadors de les empreses ubicades en el sector considerat i aquells que accedeixen per donar-hi servei a les mateixes”.

Altrament es proposa també “ampliar de 1 a 2, les places de càrrega i descàrrega a la xarxa viària per cada 1000m2 de superfície de venda o per cada 8 establiments”.

Pel que fa a l’obligatorietat dels locals comercials a destinar un mínim del 10% de sostre a magatzem, el CTESC la considera desproporcionada pel comerç, respecte els hipotètics beneficis per la mobilitat.

Finalment, respecte “la participació dels promotors en el finançament dels costos generals per l’increment de la mobilitat, el CTESC considera que caldria establir un límit quantitatiu en aquesta participació, amb la finalitat de fer coneixedors als promotors, de quin serà el valor màxim al qual hauran de fer front.”
.


• Aprovació dels Estatuts de l’Ens d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

El dictamen considera que el decret hauria de fer constar expressament com a funcions de l’Ens “ el control de la circulació i la seguretat” i no només “la gestió i administració de les infraestructures”.

El CTESC suggereix la incorporació al decret de mesures de seguretat i salut laboral.

Pel que fa als supòsits en els quals l’òrgan de contractació port acordar que ”és suficient sol.licitar ofertes d’almenys tres empreses”, demana una manca de concreció sobre quins són. Així mateix, demana fomentar la coordinació entre les empreses usuàries, contractades i subcontractades que participin en les obres de construcció i conservació o utilitzin les infraestructures ferroviàries.

En el Consell d’Administració proposa la incorporació dels departaments de Medi Ambient i de Treball i Indústria i fa algunes observacions respecte a la conveniència de respectar la paritat de gènere i a determinats quòrums d’assistència.


• Desenvolupament de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge

El dictamen reclama una major coordinació entre els Departaments de Política Territorial i de Medi Ambient, atentent a que l’òrgan competent per avaluar l’impacte ambiental és aquest últim. Considera que en cap cas no es poden duplicar les exigències d’informació i estudis dels projectes afectats. Per tant, assenyala important unificar en un únic document i resolució de l’Administració l’avaluació dels impactes paisatgístics i ambientals de l’activitat.

Així mateix, el CTESC coincideix en la necessitat expressada en la Llei i en el decret de que els instruments per facilitar la gestió i millora del paisatge s’integrin en el planejament territorial i urbanístic per fer compatible desenvolupament econòmic i qualitat de l’entorn.

La irrupció als nostres mercats dels productes fabricats a la Xina i a les economies asiàtiques en general ha incidit no només en l’economia i el món del treball, sinó també en les formes de vida i de consum.

Joan Canals, vicepresident del CTESC, per Foment del Treball; Antoni Cañete, secretari general de Pimec; Isidor Boix, per CCOO i Jose Manuel Brañas, professor d’Economia aplicada de la UAB i assessor de la UGT exposaran l’impacte sobre l’economia i les empreses; les estratègies empresarials; la Xina com a referència per a l’acció sindical i les implicacions socioeconòmiques de les relacions Àsia Oriental i Catalunya.
Pere Nogué, d’Enhance, exposarà la visió del cas concret. També intervindrà l’historiador i corresponsal del diari La Vanguardia a Pekin, Rafael Poch, referint-se a la importància dels canvis al món rural xinès en tot el procés de desenvolupament.

La Introducció sobre els motius de què la competència provingui avui, especialment, d’Àsia oriental, anirà a càrrec de Amadeu Jensana, director del Cercle de Negocis de Casa Àsia. Inaugurarà la Jornada la presidenta del CTESC, Mercè Sala, i la cloenda anirà a càrrec del conseller de Treball i Indústria , Jordi Valls.

El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya va elaborar fa gairebé dos anys un Informe en el què es manifestava a favor de la reforma de l’Estatut i suggeria els principals continguts en matèria econòmica i social que, al seu entendre, era convenient que incorporés el nou text.

El CTESC vol expressar la seva satisfacció pel fet que el nou Estatut mencioni i reconegui de forma explícita la funció d’aquest organisme com a òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Això subratlla la importància que s’atribueix al paper dels interlocutors socials.

El CTESC constata que el nou Estatut incorpora en línies generals les consideracions que va fer aquest organisme en matèria socioeconòmica.

Davant la transcendència que pel futur del país té el nou Estatut, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya coincideix amb tots els que han manifestat la necessitat que la participació en el referèndum sigui massiva per tal que el poble de Catalunya pugui expressar de forma activa la seva opinió.”


Són membres del CTESC els sindicats CCOO i UGT de Catalunya; les patronals Foment del Treball i Pimec; la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Unió de Pagesos, Federació de Societats Anònimes Laborals, Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i experts

El dictamen considera que la “participació institucional és també un instrument per escurçar la distància entre els governants i els governats i per fomentar una cultura política més compromesa amb la col.lectivitat, més enllà de fer partícips als ciutadans i les organitzacions socials que els representen de certes decisions i gestions públiques “, recollint els manaments de la Constitució i l’Estatut d’autonomia referents al dret a la participació institucional dels agents econòmics i socials.

Així mateix “el CTESC acull favorablement que el contingut de la participació es consideri abastament tant en consells com els òrgans de direcció , participatius, consultius o d’assessorament en tots els àmbits referits en l’article 4 de l’avantprojecte”.

També considera que l’avantprojecte ha de garantir la presència de totes les organitzacions més representatives a tots els organismes en els quals s’exerceixi la participació institucional”

El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat avui el dictamen sobre l’ Avantprojecte de Llei de Participació Institucional. El dictamen compta amb tres vots particulars: de CCOO, d’ Unió de Pagesos i de la CCC juntament amb la Fesalc.

El dictamen considera que la “participació institucional és també un instrument per escurçar la distància entre els governants i els governats i per fomentar una cultura política més compromesa amb la col.lectivitat, més enllà de fer partícips als ciutadans i les organitzacions socials que els representen de certes decisions i gestions públiques “, recollint els manaments de la Constitució i l’Estatut d’autonomia referents al dret a la participació institucional dels agents econòmics i socials.

Així mateix “el CTESC acull favorablement que el contingut de la participació es consideri abastament tant en consells com els òrgans de direcció , participatius, consultius o d’assessorament en tots els àmbits referits en l’article 4 de l’avantprojecte”.

També considera que l’avantprojecte ha de garantir la presència de totes les organitzacions més representatives a tots els organismes en els quals s’exerceixi la participació institucional”

• Avantprojecte de llei d’Obra Pública

Compta amb vot particular de Foment del Treball

L’avantprojecte respon al compliment de les Resolucions del Parlament com a conseqüència dels fets del Túnel del Carmel.
El dictamen del CTESC valora positivament que es regulin els procediments d’adjudicació i informació de l’obra pública, ateses les repercussions d’aquesta tant a l’economia, com al desenvolupament territorial i en l’ impacte ambiental.
Així, el dictamen considera positiu que la llei cerqui l’eficiència de l’obra pública no només tenint en compte la celeritat i la optimització de recursos en la seva execució sinó que incorpori també conceptes com la seguretat dels treballadors i la confiança dels ciutadans.
També valora positivament que contingui mesures per a garantir més gran transparència en les diferents fases de l’obra. Altres valoracions positives fan referència a la reducció de modificacions en els projectes, i a la inclusió de mesures per reduir la sinistralitat laboral.

Com aportacions amb proposta d’adició a l’avantprojecte, el dictamen considera la llei com una norma massa “cojuntural i reglam “a la regulació del conjunt de l’obra pública”.
També considera l’avantprojecte massa centrat en l’acumulació de mecanismes de control i en canvi no considera suficientment la qualitat tal com recomanava el Parlament.
El dictamen creu que l’entrada en vigor immediata de la llei, tal com es preveu a la mateixa, pot ser d’interès en determinades obres però, en general, pot crear problemes d’adaptació a les administracions locals.
Recomana, també, que la llei inclogui mesures per reduir la morositat de les administracions públiques. Pel que fa al règim de contractació, el dictamen demana més concreció i detall de les pautes de funcionament específiques, destacant que no es concreta quin paper poden jugar empreses com GISA en aspectes essencials com la coordinació empresarial o la vigilància de l’eficàcia de la gestió.


El dictamen del CTESC també recomana que les condicions requerides a les empreses contractistes es mantinguin també per a les subcontractistes.


• Projecte de decret pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme

El reglament desenvolupa, amb un alt nivell de concreció la llei d’urbanisme 10/2004,

El dictamen del CTESC considera que, malgrat que el Decret amplia el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, aquest principi no es concreta en mesures que garanteixin el seu compliment.

Així mateix, “per contra del que succeeix en matèria d’accés a l’habitatge, el CTESC creu que no es troba reflectida en aquest decret la política urbanística en matèria de sòl industrial i activitat econòmica“. Creu que la manca i/o esgotament de sòl industrial al territori, “fa necessària una intervenció en matèria urbanística que faciliti la creació de sòl disponible a aquests efectes”.

Encara que podria no ser matèria del reglament objecte d’aquest dictamen, el dictamen posa de manifest la manca d’una regulació al voltant dels polígons industrials, el CTESC insta el govern que, a través del departament corresponent, prengui la iniciativa per tal de resoldre aquest buit legal.

El dictamen valora positivament que el projecte ”garanteixi l’accés dels ciutadans a la informació urbanística, especialment l’accés per mitjans telemàtics”

El CTESC recomana al Govern la creació d’un registre públic unificat del patrimoni de sòl públic existent a Catalunya i també recomana al Govern revisar aquest Projecte per incorporar allò que s’escaigui de l’avantprojecte de llei pel dret a l’habitatge. (per exemple sobre declaració d’estat ruïnós.)

El dictamen també incorpora suggeriments per a més agilitat. Així, per exemple, considera que és convenient regular un sistema en què l’atorgament de documents intervinguts pel Secretari de l’Ajuntament, puguin substituir els documents notarials i també es proposa mantenir una forma més àgil que la proposada pel projecte pel que fa a la constitució de juntes de compensació

Es proposa també que les juntes de compensació tinguin la possibilitat de formular els projectes de reparcelació, funció que el projecte els nega.

El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat avui, per unanimitat, tres dictàmens amb recomanacions sobre:

• Dictamen sobre l’Avantprojecte de llei del Dret a l’habitatge

Compta amb vot particular de CCOO

El CTESC valora positivament que la provisió d’habitatges destinats a polítiques socials sigui considerat com un servei d’interès general i reclama la necessària inversió pública per garantir el compliment d’aquest principi.

Tanmateix, es consideren adient el fet d’incloure mesures destinades a lluitar contra la segregació urbana, la millora de la qualitat dels habitatges, la conservació i la rehabilitació, la protecció dels consumidors en el mercat immobiliari, la tipificació de conductes discriminatòries i les encaminades a lluitar contra l’infrahabitatge i la sobreocupació. Igualment es valora positivament traslladar a rang de llei la mediació social en el lloguer d’habitatges.

En el mateix sentit, el CTESC demana al govern que s’estableixi per llei l’obligació de mantenir constantment vigent una línia d’ajuts públics destinada a cobrir les dificultats d’alguns propietaris a complir les obligacions generades en aquesta llei.

Tot i això, el CTESC també vol fer-li arribar a el govern que troba a faltar en el contingut de l’avantprojecte, que s’abordi amb major decisió la problemàtica de l’accés l’habitatge en el mercat lliure.

En la delimitació d’àrees de tempteig i retracte i de conservació i rehabilitació, el CTESC demana al govern que sigui especialment curós en la seva promulgació i que en tots els casos estiguin suficientment justificades.

Tot i així, el CTESC considera també que hagués estat oportú fer referència a l’actual Pla de l’Habitatge 2004-2007 i als decrets 454/2004 i 255/2005, tant pel que fa a emmarcar dins el context normatiu actual, aquest avantprojecte de llei, com pel que hagués significat disposar d’un balanç del desenvolupament de la política d’habitatge actual en el moment de fer aquest dictamen.

Pel que fa a la actuació en l’anomenada “ciutat ja construïda” el CTESC considera convenient incloure mesures d’intervenció en la mateixa, i valora la possibilitat de fer reserves destinades a HPO sobre sòl urbà consolidat. Malgrat això, aquest consell creu que la mesura concreta plantejada en l’avantprojecte amb aquesta finalitat, pot suposar una limitació i un greuge a la propietat, alhora que podria esdevenir inconstitucional. En aquest sentit, el CTESC recomana al govern que demani informe jurídic sobre aquesta matèria per tal de garantir la seva constitucionalitat.

En el mateix sentit, aquest consell vol recomanar al govern la sol•licitud d’informe jurídic per garantir la constitucionalitat de les mesures que fan referència a l’expropiació de l’usdefruit i/o l’expropiació permanent dels habitatges per entendre que podrien atemptar contra el dret a la propietat.

Per altra banda, El CTESC considera excessiu establir en 90 anys el termini de qualificació màxim pels habitatges de protecció oficial i demana la seva reducció i fixació en un termini únic. El consell recolza aquesta consideració en base als problemes socioeconòmics que creu se’n derivarien en l’aplicació d’aquest termini. També demana modificar la impossibilitat de desqualificar els habitatges voluntàriament i recomana permetre-ho a condició de retornar els ajuts rebuts.

En l’adjudicació d’habitatges, el Consell també ha volgut introduir el concepte de lliure circulació dels ciutadans, i les dificultats que l’obligació d’un període mínim d’empadronament per accedir a un HPO pot comportar en aquest sentit. Alhora, el CTESC demana al govern establir un percentatge mínim de reserva per les persones no empadronades en el municipi on es trobi la promoció, i la reducció del període mínim d’empadronament.

Així mateix, respecte a l’objectiu de solidaritat urbana, el CTESC proposa que els municipis que no destinin sòl públic de la seva propietat a la promoció d’habitatge protegit, hauran de destinar els beneficis econòmics obtinguts per la promoció d’habitatge lliure al Fons de Solidaritat urbana.

El CTESC també ha volgut transmetre al govern la seva preocupació per la dificultat que al seu entendre pot comportar l’aplicació d’algunes mesures incloses a l’avantprojecte, com per exemple la constatació de l’incompliment de la funció social de l’habitatge.

Finalment, pel que fa al règim sancionador, el CTESC recomana la revisió de l’import de les multes coercitives per considerar-ho excessiu, així com la revisió dels criteris de graduació d’aquestes sancions.


• Dictamen de l’Avantprojecte de llei pel qual s’aprova el Llibre quart del Codi civil, relatiu a les successions.

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat positivament l’Avantprojecte de llei pel qual s’aprova el Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, atesa la tasca de refosa, sistematització, harmonització i actualització de la legislació vigent, a través d’una tècnica oberta i flexible que n’ha de facilitar la seva permanent actualització.

Adaptació als “nous patrons de convivència”: violència de gènere, desatenció als fills com a causes d’indignitat successòria

També s’ha acollit favorablement l’adaptació del Codi civil “als canvis que s’han produït en els darrers anys en la societat catalana pel que fa als nous patrons de convivència”. Es destaca positivament que s’inclogui com a causes que determinen la indignitat successòria, la violència de gènere i la desatenció dels progenitors envers els seus fills. També es considera una repercussió social positiva les novetats que s’incorporen sobre pactes successoris, com la desaparició de diferències entre fills nascuts dintre i fora del matrimoni i no perdre el cònjuge vidu l’usdefruit per al cas de contraure nou matrimoni o passar a viure maritalment de fet amb una altra persona.

De tota manera demana al Govern que tingui en consideració les observacions i recomanacions fetes en el dictamen, gairebé totes de caràcter tècnic, al considerar que es podrien corregir algunes inexactituds possiblement originades per raons gramaticals o de redacció



• Dictamen sobre projecte de decret de regulació de l’estàndard de l’ús de l’aigua

El CTESC valora positivament el Decret si bé emplaça l’Administració a desenvolupar algunes qüestions. Considera que és un senyal positiu envers les empreses que sobresurten per la seva eficiència en l´ús de l’aigua i disposen de certificació EMAS, però es demana que es continuï avançant en una metodologia que estableixi amb més rigor la determinació de l’empresa que és eficient i la que no ho és

El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat avui, per unanimitat, el dictamen sobre l’Avantprojecte del llibre tercer (persones jurídiques) del Codi civil català.

El dictamen fa una valoració en general positiva atesa la tasca de refosa, sistematització, harmonització i actualització de la legislació vigent sobre associacions i fundacions, “a través d’una tècnica oberta i flexible que n’ha de facilitar la seva permanent actualització”. Així mateix, valora de manera positiva que s’hagi aprofitat “per establir l’estatut bàsic de la personalitat jurídica en dret català”.

Malgrat això, fa algunes observacions d’entre les quals destaquen les relatives a la determinació de l’àmbit territorial d’aplicació de la llei. En concret, el CTESC recomana afegir o bé substituir el terme emprat per acotar l’àmbit d’aplicació des d’un punt de vista territorial (“principalment”) per “majoritàriament”. Es a dir, que aquesta normativa s’apliqui a persones jurídiques que duguin a terme la seva activitat de forma majoritària a Catalunya.

Així mateix, destaquen les observacions següents relacionades amb novetats introduïdes per l’avantprojecte que es dictamina:
En relació amb la introducció d’una norma general sobre conflictes d’interessos entre membres i persona jurídica a la qual pertanyen, el CTESC recomana aclarir-ne la redacció així com afegir-hi els supòsits de parentiu per afinitat. (observació a l’articulat 6)

Pel que fa a la flexibilització de les condicions de participació de les fundacions en societats, el CTESC considera que per a l’adquisició de participacions que donin una posició de domini en societats de capital ha de continuar exigint-se l’autorització del Patronat, no sent suficient la comunicació. D’altra banda, es fa una consideració posant de manifest que prendre posició de domini en una societat mercantil no és una de les finalitats d’una fundació.

El tema de la Conferència serà “Internacionalització econòmica i convivència”. El diàleg posterior serà moderat pel sotscap de la secció Internacional de TV3, Joan Roura.

La conferència, presidida per la consellera d’Interior, Montserrat Tura, tindrà lloc a la Sala d’Actes del Departament d’Interior (Via Laietana, 69)

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, compareixerà dilluns vinent, a las 9,30 hores, davant el Ple del CTESC al qual presentarà l’Avantprojecte de Llei de Dret a l’Habitatge. Acompanyaran al conseller el secretari general d’Habitatge, Ricard Fernandez, i la directora general d’Habitatge, Carme Trilla. L’avantprojecte serà objecte de dictamen per part del Consell.

A la mateixa sessió, i desprès de la presentació del conseller, el Ple del CTESC té previst tractar també sobre l’aprovació, si escau, de l’Informe de gestió de l’entitat corresponent a l’any 2005, així com l’aprovació de les bases dels premis de les tesis doctorals per a l’any 2006.

El proper dimarts 14 de febrer a les 13,30 hores es celebrarà l’Acte de Presa de Possessió de la nova presidenta del CTESC, Mercè Sala. El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, presidirà l’acte, en el qual també prendrà possessió del càrrec de secretària executiva del Consell, Teresita Itoiz.

Ambdós càrrecs són nomenats pel Govern de la Generalitat, prèvia consulta dels membres del CTESC, a proposta dels consellers d’Economia i Finances i de Treball i Indústria.
L’acte es celebrarà al Palau de la Generalitat (Saló Torres Garcia)

Les Jornades, que comptaran amb la participació de representants de les administracions i experts de diversos països europeus, se celebraran a la Casa Llotja de Mar els dies 2 i 3 de febrer.

Per part del CTESC, Rafael Hinojosa presidirà el Panel 2, que tindrà lloc el dijous dia 2, a les 12 hores, en el qual intervindran ponents del land de Schleswig-Holstein, l’ajuntament de Lió i de la ciutat eslovena de Ljubljana.

Mercè Sala és doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials i, en la actualitat, consellera delegada de l’empresa Temoinsa, i presidenta del Consell social de la Universitat Pompeu Fabra. També és directora general de la Fundació per a la motivació dels recursos humans, presidenta del Saló Expodidàctica de la Fira de Barcelona, així com membre del Consell d’Administració de Carrefour SA i del Consell assessor d’Indra SA . Presideix la Mesa per a un acord social en l’àmbit de la salut pública a Catalunya. Anteriorment havia estat regidora de l’Ajuntament de Barcelona, presidenta del Ferrocarril Metropolità SA i de Transports de Barcelona SA; presidenta executiva de Renfe, i presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya .

Teresita Itoiz és, des de febrer de 2002, secretària executiva del CTESC i anteriorment , des de l’any 1981, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat al Departament de Treball de la Generalitat.

El Ple ha aprovat també el dictamen sobre l’Avantprojecte de Llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, que compta amb vots particulars de Foment del Treball i de Pimec.

L’autora de la tesi, presentada a la Universitat de Barcelona, és Natalia Ortega, llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, amb experiència professional a Transports Metropolitans de Barcelona, Aerospatiale de Toulouse, i el Centre d’Estudis i Assessorament Metal.lúrgic (CEAM).

Per a la concessió del Premi, entre les tretze tesis presentades, el Jurat ha valorat l’actualitat i importància de la temàtica estudiada per a la competitivitat de l’economia i les empreses. La tesi estableix que “el model òptim d’estructura industrial a Espanya per afavorir la innovació tecnològica té tres condicions: pes important de les indústries d’alta i mitja-alta tecnologia; concentració de l’activitat en empreses de dimensió elevada; i predomini del capital autòcton”.

L’accèssit ha estat concedit a la tesi “Teletreball, gènere i territori. Una comparació entre Catalunya, Ardèche i el Québec”, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual és autora Maria Assumpció Blanco