Notes de premsa
19/12/2005
DICTAMENS SOBRE L’AGENCIA CATALANA DE TURISME I LA LLEI DE SERVEIS SOCIALS
El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat avui dos dictàmens relatius a22/11/2005
APROVATS ELS DICTÀMENS SOBRE ELS AVANTPROJECTES DE LA LLEI DE “FOMENT DE LA CIÈNCIA I LA INNOVACIÓ EMPRESARIAL” I LLEI DE “CREACIÓ DEL CONSELL DE RELACIONS LABORALS DE CATALUNYA”
La Comissió Executiva del CTESC ha aprovat, per delegació del Ple, dos dictàmens07/11/2005
PRESA DE POSSESSIÓ DELS NOUS MEMBRES DEL PLE DEL CTESC
Els nous membres del Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya han pres avui possessió del seu càrrec. El grup primer està conformat per dotze representants de les organitzacions sindicals; el grup segon, per dotze representants de les organitzacions empresarials, i el grup tercer, per sis representants de l’economia social, sector agrícola i pesquer, i sis experts designats pel Govern.02/11/2005
EL PLE DEL CTESC HA APROVAT CINC DICTÀMENS SOBRE PARCS EÒLICS, PLA DEL DRET A L’HABITATGE, TURISME RURAL,PRESTACIONS ECONÒMIQUES D’ASSISTÈNCIA SOCIAL I MESURES FINANCERES
El Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha aprovat avui , en l’exercici de la seva funció assessora i consultora, cinc dictàmens17/09/2005
SÍNTESI JORNADA “EL FUTUR DELS FONS ESTRUCTURALS I DE COHESIÓ EUROPEUS”
TAULA 3. EL PAPER DELS AGENTS SOCIALS17/09/2005
SÍNTESI JORNADA "EL FUTUR DELS FONS ESTRUCTURALS I DE COHESIÓ EUROPEUS"
TAULA 2. NOVES ORIENTACIONS DEL FONS SOCIAL EUROPEU16/09/2005
SÍNTESI JORNADA “EL FUTUR DELS FONS ESTRUCTURALS I DE COHESIÓ EUROPEUS”
TAULA 1. FUTUR DELS FONS ESTRUCTURALS15/09/2005
JORNADA SOBRE EL FUTUR DELS FONS ESTRUCTURALS I DE COHESIÓ EUROPEUS
Sala de Plens del CTESC. C/Diputació,284.Barcelona
19 de setembre de 200525/08/2005
ESTUDI SOBRE IMMIGRACIÓ QUALIFICADA
Dins la necessitat d’incorporació de treballadors immigrants al mercat laboral català per cobrir determinades ocupacions que no poden ser cobertes pels treballadors autòctons, un aspecte específic poc estudiat és el del treball qualificat.
El Consell Econòmic i Social de Catalunya ha realitzat un estudi sobre el tema específic de la immigració qualificada sota el títol “La integració dels immigrants qualificats a Catalunya i Europa”, entre les conclusions del qual es posa de relleu que “les mesures administratives i legals suposen un problema tant per als immigrants qualificats que intenten inserir-se en el mercat de treball, com per als empresaris que els voldrien contractar”.28/07/2005
ESTUDI SOBRE “POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ A CATALUNYA”
“Les polítiques actives d’ocupació a Catalunya han de modernitzar-se. La major part van ser dissenyades als anys 80”
La millora de la productivitat requereix més impuls de R+D+I i formació continuada”
“Els majors de 25 anys són els que participen amb més intensitat als programes de formació ocupacional”
“Les dones i els aturats de llarga durada són els que més milloren la situació d’inserció en participar en algun programa d’ocupació”
“Només l’11,8% de les persones aturades a Catalunya van realitzar programes d’ocupació”
“Els filons d’ocupació, en que la comunitat autònoma de Catalunya va ser pionera, no només creen ocupació sinó que contribueixen a suplir mancances de l’Estat del Benestar”- La necessitat de continuar creant ocupació de qualitat per descendir les taxes d’atur i de temporalitat.”
- Per aconseguir l’objectiu d’una societat articulada socialment cal destinar especial atenció als col.lectius amb més dificultats d’inserció (immigrants, joves, així com mesures per a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar així com desenvolupament de serveis de dependència.
- Per altra banda, les elevades taxes de temporalitat de l’ocupació juvenil i l’alt percentatge de joves no formats requereix “millorar coordinació entre la política formativa, la formació professional i els aprenentatges no reglats”.
- El Programa de Formació Ocupacional, el principal programa ocupacional a Catalunya, mostra que són els majors de 25 anys els que hi participen amb més intensitat.
- En els programes d’orientació la participació de les dones és superior a la dels homes i predominen els beneficiaris amb un nivell d’estudis medi-baix.
- El col.lectiu de dones i els aturats de llarga durada són els col.lectius que més milloren la situació d’inserció en participar en algun programa d’ocupació.
- Els participants en programes ocupacionals que tenen un nivell de qualificació més elevat i els que tenen un nivell de qualificació inferior són els que més milloren les possibilitats d’inserció en comparació amb els demandants d’ocupació que no han fet cap acció.
- El programa “filons d’ocupació”, pressupost propi de la Generalitat, a més de crear ocupació, contribueix a suplir certes mancances de l’Estat del Benestar.
30/06/2005
PREVENCIÓ DELS RISCOS LABORALS PSICOSOCIALS
La terciarització de l’economia dóna pas a noves formes de riscos laborals que cada cop ocupen més espai en relació als riscos tradicionals associats als altres sectors d’activitat. Així, la tipologia de la prevenció va evolucionant d’acord amb els canvis a l’estructura econòmica.23/06/2005
REUNIÓ DEL PLE DEL CTESC
El proper dilluns 27 de juny, a les 12 hores, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya celebrarà reunió del Ple per a l’aprovació, si escau, de la Memòria socioeconòmica i dels últims estudis realitzats per les àrees de treball.17/06/2005
CONCILIACIÓ DE LA VIDA PROFESSIONAL I FAMILIAR
Alfredo Reina, director d’Estudis del CTESC, reclama una “acció transversal” per a la necessària conciliació de la vida professional i familiar, consistent en la implicació “d’un impuls dels hàbits culturals i socials tendent a solucionar la desigualtat actual de gènere; la concurrència de mesures públiques positives i, especialment, l’ús de la negociació col.lectiva”, segons exposa al comentari central del debat on-line obert pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya sobre aquesta qüestió08/06/2005
“LA SOCIETAT ANÒNIMA EUROPEA”
El CTESC presentarà divendres 10 de juny a les 13 hores, a la seva seu, el llibre “La societat anònima europea” amb la participació de
• l’advocat Miquel Roca Junyent,
• Carles Navales, sociòleg i escriptor
• i el director general de Mercat Interior de la Comissió Europea, Alexander Schaub22/02/2005
LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL
La revista digital del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya analitza, en el número que actualitza avui, la renda bàsica universal en tant que nou tema que desperta gran controvèrsia entre organitzacions socials, econòmiques i polítiques, així com la seva relació amb l’Estat del benestar27/01/2005
LA CONSTITUCIÓ EUROPEA VISTA PELS AGENTS SOCIALS
Empresaris i sindicalistes catalans es pronuncien sobre la Constitució europea a l’últim número de la revista digital del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, dedicat a analitzar aquest document comunitari.07/01/2005
L’ ECONOMIA SOCIAL REPRESENTA EL 7% DEL PIB CATALÀ I GENERA EL 10-12% DE L’ OCUPACIO
El president del CTESC, Rafael Hinojosa, obre el nou número de la Revista Digital d’ aquesta entitat, un monogràfic dedicat a “l’ Economia Social”, amb un article en el qual destaca el pes d’ aquest sector a Catalunya i la necessitat d’ afrontar els nous reptes de la globalització
• Avantprojecte de llei de l’Agencia Catalana de TurismeEl dictamen reconeix que el sector turístic a Catalunya és clau “per al desenvolupament econòmic donat el seu pes i la seva projecció internacional, així com per la seva aportació a l’equilibri territorial. Consegüentment considera que la creació de l’Agència Catalana de Turisme pot ser un bon instrument per a garantir la implicació del sector privat en les tasques comunes de promoció i modernització del sector a partir de la iniciativa pública i la privada”
Pel que fa a la participació del sector privat en els diferents òrgans creu que “la voluntat d’integració que manifesta l’exposició de motius, de totes les administracions públiques competents en la matèria i de tots els sector econòmics i socials interessats, no es contempla amb exhaustivitat en el text”. D’altra banda “no considera adient que la participació d’aquestes entitats en el Consell de Direcció es vinculi a una aportació econòmica”.
En les observacions a l’articulat manifesta la recomanació de que l’Agència tingui com a objectiu no només la promoció de Catalunya com a destí turístic de referència internacional sinó també per al turisme interior”.
• Avantprojecte de llei de Serveis Socials
El dictamen valora positivament que “s’elabori una nova llei de serveis socials que pretengui superar els actuals dèficits i la supeditació dels serveis a la suficient dotació pressupostària i que, almenys teòricament, doti de rang de dret subjectiu i universal l’accés als serveis socials.”
Al dictamen, el CTESC considera que el copagament “ha de ser un estadi transitori previ a la total gratuïtat dels serveis independentment de la renda dels beneficiaris. Per garantir la universalització del servei és condició imprescindible que aquest mantinguin la seva condició de servei públic i que, per tant, s’ofereixin i es gestionin bàsicament des de l’administració pública. La iniciativa privada dels serveis socials ha de ser subsidiària de la pública i no a l’inrevés”.
“Atès que el finançament del sistema de serveis socials romandrà supeditat a la cartera de serveis i a l’elaboració d’un pla estratègic, el CTESC considera que seria recomanable establir algun paràmetre objectiu de dimensionament del pes dels serveis socials en el conjunt del sistema dels serveis públics, cosa que permetria fer una previsió de les possibilitats reals de finançar aquest nou sistema i assignar les responsabilitats en la seva cobertura econòmica”
Pel que fa a descentralització, “el CTESC considera positiva la descentralització territorial dels sistema que proposa l’Avantprojecte sempre que garanteixi l’equitat d’accés i de qualitat del servei” “Així mateix considera positiu el reconeixement de la transversalitat , tant entre diferents administracions, com interdepartamental a la Generalitat de Catalunya”
El dictamen també conté determinades recomanacions de caràcter tècnic així com més precisió en el paper i les aportacions de les persones voluntàries dels serveis socials; en l’assignació de funcions a les diferents administracions per evitar duplicitats i buits de competències; i referir-se a la coordinació de regidories, institucions i moviments associatius per a elaborar plans d’actuacions conjunts.
Avantprojecte de llei de “foment de la ciència i la innovació empresarial i d’ordenació de la recerca”
El dictamen valora positivament “la voluntat reflectida d’incrementar els pressupostos anuals de la Generalitat “destinats a R+D més innovació amb l’objectiu per a l’any 2008 d’assolir i mantenir els objectius d’inversió pública i privada sobre el PIB establerts per la Unió Europea”
“No obstant, per garantir aquest percentatges no és suficient l’esforç en inversió pública. S’han de concretar els mecanismes i les estratègies necessàries per fer efectiva de manera progressiva la participació del sector privat”
Per altra banda, indica el dictamen, “La Universitat ha de continuar sent un motor important del sistema d’R+D però cal avançar cap a un sistema integrat on les empreses guanyin lideratge i protagonisme en la innovació"
Així mateix, el dictamen recomana “prestar major atenció a les empreses de menor component tecnològic, cosa que no fa aquest Avantprojecte en considerar només les empreses d’alt potencial tecnològic i innovador, i tenir present les seves demandes de transferència tecnològica i les seves necessitats, que requereixen d’activitats innovadores molt més específiques i unes línies de suport diferents a les tradicionals d’R+D. Hauria de preveure mesures més adequades a les necessitats i potencial innovador de la pime, majoritària en el nostre teixit empresarial”.
En un altre punt proposa que “inclogui un apartat específic per garantir l’encaix del sistema educatiu en el sistema d’R+D i la innovació i, en especial, de les xarxes integrades de formació professional”. “Existeix una notable asimetria entre les propostes formulades en l’Avantprojecte de llei, moltes d’elles novedoses, i l’escassa atenció que es dedica a formació. De la lectura de la norma es podria pensar que innovació i recerca van d’una banda mentre que no se sap cap on van els processos formatius Corregir aquesta asimetria podria contribuir a donar-li major eficiència i enfortiment a unes propostes que, en el seu conjunt, són tan necessàries com positives”
El dictamen també considera que tot i la inclusió de la previsió regulada en l’article 12 (coordinació de les activitats de R+D de les empreses i transferència de tecnologia) “no es desenvolupen suficientment els mecanismes necessaris per facilitar la implicació de les empreses en el sistema de recerca, desenvolupament i transferència de coneixement científic, tecnològic i d’innovació empresarial”.
El dictamen conclou manifestant que “ en el debat del text pel seu dictamen ha quedat de manifest la no concordança entre certs aspectes de l’Exposició de motius i el desenvolupament normatiu posterior. Especialment al introduir la figura del Consell de Recerca i Desenvolupament amb una composició i funcions absolutament dispars a les establertes a l’Acord estratègic”.
Avantprojecte de llei de “creació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya”
Compta amb vots particulars de Pimec i CCC
El CTESC valora positivament el conjunt de l’avantprojecte que “concreta la mesura 71 de l’Acord estratègic per a la internacionalització, qualitat de la ocupació i competitivitat” i considera que “el Consell de Relacions Laborals reforçarà les formes de diàleg, participació institucional i concertació de les organitzacions sindicals i empresarials a Catalunya i constituirà un important pas endavant en el desenvolupament del marc català de relacions sociolaborals”.
A la seva intervenció , el Conseller Josep Maria Rañé ha destacat que la desaparició del Ple dels representants de la Generalitat, d’acord amb la nova llei del CTESC, dóna “més agilitat i més independència” al Consell en aquesta nova etapa, en la qual no té grup de representació el Govern. La participació institucional anirà a càrrec del Consell de Relacions Laborals que es crearà properament per llei, l’avantprojecte de la qual està en fase de dictamen per part del CTESC. El Conseller ha destacat també la importància de la tasca del CTESC, la qual requereix un gran rigor, qualitat i profunditat de les anàlisis, així com iniciatives de propostes d’actuació, atès que és el màxim òrgan que té la Generalitat per assessorar-se en temes laborals i socioeconòmics.
• Projecte de decret sobre moratòria per a la tramitació de noves sol•licituds per a la implantació de nous parcs eòlicsEl dictamen compta amb vots particulars de CCOO i de Pimec
• Projecte de decret d’actualització del Pla del dret a l’Habitatge 2004-2007
Aprovat però compta amb vots particulars de CCOO i de UGT
El dictamen valora “positivament l’elaboració d’un text refós” que inclogui la normativa estatal i l’autonòmica. Aquest fet garanteix als ciutadans que trobin, en un mateix text jurídic, les mesures i ajuts sobre habitatge regulades a l’àmbit estatal i autonòmic.
També destaca “la millora dels ajuts al pagament del lloguer i la creació d’un nou sistema de mediació, la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, per fomentar i incrementar l’oferta d’habitatges tutelars per a col•lectius en risc d’inclusió social”.
D’altra banda, “considera que “caldria citar específicament, dins dels supòsits de situació d’exclusió social, el desnonament, mitjançant pràctiques il•legals sobre els arrendataris, tenint en compte l’increment del nombre de casos que s’han produït en els darrers anys”.
Així mateix “considera poc realista l’establiment regulat del preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil dels habitatges usat. Creu convenient ampliar el factor de correcció del preu bàsic a totes les zones, per tal d’assegurar i ampliar les oportunitats d’accés dels ciutadans a aquestes ajudes”.
• Projecte de decret que regula els establiments de turisme rural
El dictamen valora positivament aquest projecte “perquè esdevé un avenç per al sector del turisme rural ja que pot significar un augment dels beneficis globals dels establiments turístics rurals, l’increment en el nombre `’aquests i, al mateix temps, no es detecta cap element que pugui afectar negativament a les empreses ja existents ni cap increment de les despeses a càrrec dels pressupostos públics”. “Pel CTESC”, indica el dictamen, “l’enfortiment i el desenvolupament econòmic del món rural esdevé una prioritat de primer ordre per a l’equilibri i la cohesió territorial de Catalunya. Constitueix un factor estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana a partir de criteris de creixement sostenible i de desenvolupament racional al servei de l’equilibri territorial, la diversificació dels sectors productius i la preservació del medi ambient”.
També “considera que caldria evitar els problemes derivats de la limitació comarcal, que no permeten que es puguin obrir establiments en municipis limítrofs de comarques diferents, mentre que es poden obrir establiments en municipis molt allunyats dins la mateixa comarca. D’aquesta manera es vol garantir la proximitat entre l’establiment i el pagès, per poder donar una atenció millor i més ràpida en cas que sigui necessari a l’usuari”.
Així mateix, “considera que en les normes per a l’obertura d’establiments de turisme rural s’hauria de suprimir el requisit de la residència efectiva amb una antiguitat mínima de tres anys a la mateixa comarca, ja que amb aquest requisit es coarta la llibertat d’empresa reconeguda a l’article 38 de la Constitució espanyola, així com la mobilitat de les persones”.
• Avantprojecte de llei de prestacions econòmiques d’assistència social
El dictamen valora “positivament que es faci una llei ordenadora de les prestacions econòmiques d’assistència social que es configuren com un instrument més per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social”
També considera positiva “la diferenciació entre prestacions de dret subjectiu, de concurrència i d’urgència, per graduar la intensitat del dret i la possibilitat per part dels ciutadans d’exigir-ne l’ús”.
No obstant això “considera que seria recomanable que aquest avantprojecte determinés de manera rigorosa els components centrals de l’indicador d’insuficiència de recursos, que és el criteri de referència per accedir a les prestacions de dret subjectiu i de dret de concurrència” .
Així mateix considera que “tot i tractar-se de màxims, els terminis d’efectivitat previstos per a algunes de les prestacions regulades per l’avantprojecte de llei són excessivament dilatats, fet que pot deixar-lo en una simple formulació de bona voluntat”.
• Avantprojecte de llei de mesures financeres
El dictamen té un vot particular de CCOO
El dictamen apunta la conveniència “de l’elaboració i publicació d’un text refós de la Llei de Taxes que evitaria la dispersió normativa existent en aquesta matèria”.
També “valora positivament les modificacions introduïdes en el cànon de l’aigua que puguin contribuir a l’estalvi en el consum d’aigua. No obstant, en l’avantprojecte de llei no queda suficientment demostrat, davant la manca d’una avaluació objectivada, si aquestes mesures s’han traduït de manera positiva com a element corrector que repercuteixi en l’estalvi de l’aigua”
“En conseqüència, el CTESC suggereix al Govern el desenvolupament d’un estudi i justificació més acurat sobre l’aplicació del cànon de l’aigua per determinar exactament l’impacte que aquest té sobre els usuaris i poder, d’aquesta manera, plantejar les modificacions legals oportunes”.
En un altre ordre de coses, el dictamen considera “que la realització de les proves que la Generalitat ha de dur a terme per tal d’avaluar i acreditar les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o per vies no formals de formació, ha de ser un servei realitzat de forma gratuïta per a l’usuari, amb l’objectiu de potenciar l’acreditació de competències”.
Així mateix, “el CTESC considera que la Llei de mesures financeres no és l’instrument adequat per regular mesures fiscals que s’haurien d’incloure dins de la Llei de pressupostos o, en el seu cas, resultaria més apropiat que s’incloguessin en la seva normativa reguladora específica. El procediment emprat resulta especialment inapropiat tenint present que en aquesta llei s’estableixen nous fets imposables que afecten a diferents departaments i s’en suprimeixen d’altres”.
----------------------------------------------------
Valoració d’incidència dels dictàmens: acceptades les observacions en un 60%
El CTESC valora positivament el grau d’incidència dels seus dictàmens, durant el periode 2002-2005, que ha assolit un 51,1% pel que fa a l’acceptació de les seves observacions per part del Govern, al qual cal afegir un 11,9% d’observacions que, tot i no haver estat recollides pel Govern, han estat acceptades pel Parlament en la tramitació legislativa.
Els textos dels dictàmens poden trobar-se a www.ctescat.net/dicatmens.htm
Els agents socials tenen reservat un paper a la proposta de nou reglament dels Fons europeus, amb concreció a l’article 10. La Confederació Europea de Sindicats du a terme una tasca vetllant per tal que s’asseguri la coordinació i complementarietat de totes les polítiques de la UE sense incórrer en contradiccions com ha passat en alguna ocasió. També vetlla perquè totes aquestes polítiques incloguin els aspectes de Cohesió econòmica i Social així com d’Ocupació de qualitat. Avui, en aquesta línia, l’impuls de R+D+I i creació d’ocupació son aspectes fonamentals. La CES també treballa per tal que aquests dos aspectes no quedin deslligats de les polítiques industrials tant a la UE com als governs nacionals com als regionals. Considera si hi ha recursos humans ben formats però es dóna ocupació de qualitat no es poden assolir els objectius.
Pel que fa als eixos d’actuació previstos la CES valora positivament l’aspecte de creixement econòmic lligat a la cohesió social, així com el reforç de la competitivitat regional i l’esforç per donar més transparència i eficàcia a la gestió. En tot cas considera la necessitat de que hi hagi instruments eficaços que valorin l’impacte real de les polítiques. Aquest serien indicadors que actuarien tant des del punt de vista quantitatiu ( ocupació a quins sectors) com qualitatiu.
Pel que fa a les línies del pressupost comunitari en negociació valora l’aspecte de Convergència que, en tot cas, afecta poc a Catalunya, però insisteix en que hi hagi un equilibri entre els recursos destinats a Infraestructures i aquells destinats a Recursos Humans sense contraposar-los. També valora positivament l’aspecte de Competitivitat regional i Ocupació tot esperant que el primer ( Competitivitat regional)no vagi en detriment del segon. Així mateix desitja polítiques que anticipin els canvis (reestructuracions, deslocalitzacions) amb programes específics a totes les administracions que ajudin les persones a adaptar-se. En aquest sentit, la CES ha expressat la seva protesta per la desaparició de les Iniciatives comunitàries Equal i Interreg, que ajudaven a la política d’integració, tot i que la Comissió Europea assegura que la primera es mantindrà transversalment en les noves.
La proposta de nou Reglament dels Fons garanteix la participació dels agents socials en 3 fases:
1- Preparació del Marc estratègic de referència nacional, amb les propostes de cada Estat membre per al pressupost europeu.
2- El disseny i aprovació dels programes operacionals
3- Seguiment dels projectes i programes operacionals. Cada Estat designa quins són aquests interlocutors que, a Espanya, estan recollits a la Constitució i són les organitzacions sindicals i empresarials
La CES dóna suport també a l’eix de Cooperació territorial en tant que dóna pas a la veritable construcció europea feta des de la base.
La patronal europea UNICE es planteja com a màxima prioritat l’impuls de la Recerca, Desenvolupament i Innovació com a requisit per a la Competitivitat europea, la qual ha de ser tan quantitativa com qualitativa. Cal que Europa desenvolupi tecnologies pròpies i la patronal s’implica a la plataforma tecnològica europea. També considera important per assolir aquest objectiu, l’incentiu de les relacions Universitat-Empresa per tal d’aprofitar les evidents sinèrgies i la seva aportació a la competitivitat. Igualment destaca la creació d’un nou instrument destinat a les pimes per integrar R+D+I i potencia els canvis en la formació tan dels treballadors com dels estudiants a fi i efecte d’assolir competitivitat. L’envelliment demogràfic a Europa és un factor a considerar en aquest camp. Considera essencial que la política de Cohesió integri els objectius de competitivitat i aquests s’impulsin a nivell europeu, nacional i de les regions. La comissària europea de política regional ha proposat regionalitzar l’Estratègia de Lisboa.
La patronal europea és partidària de concentrar els mitjans destinats a cohesió per afavorir el creixement de l’ocupació (infraestructures i connexió de xarxes realitzades en partenariat públic i privat; política d’ innovació que integri les pimes, infraestructures d’ investigació també realitzades en partenariat públic i privat, aplicació de las tecnologies de la informació en les empreses i modernització dels sistemes de formació i de protecció social. Els agents socials han de poder seguir l’evolució dels canvis estructurals.
És partidària de garantir el bon ús dels fons estructurals i, per tant, es mostra a favor de l’aplicació del principi de subsidiarietat, transparència i proximitat per guanyar en eficàcia en la gestió.
Així mateix, UNICE considera que els agents socials no només han de ser consultats en aquestes qüestions sinó que el més important és fer-los participar.
Totes les polítiques comunitàries han d’anar orientats cap al Creixement Econòmic i l’ Ocupació, i una d’elles és la Política de Cohesió.Les prioritats del FSE s’orienten per l’Estratègia Europea per a l’Ocupació, l’Acord de Lisboa revisat i el reglament del propi FSE. D’acord amb la última proposta en negociació,
Les àrees d’ actuació del nou FSE seran:
1- Millora de l’ adaptació dels treballadors i millora de la formació continuada. Espanya i Catalunya reben molta menys formació continuada que la resta de Europa: segons les enquestes el 9% d’europeus ha seguit formació a l’últim mes davant només un 5% d’espanyols i 3% de catalans. Aquesta formació continuada ha d’adreçar-se especialment a tres grups de treballadors: els de més edat, els menys qualificats, que són els més sotmesos a l’evolució del mercat laboral i, també, arribar al treballador de la pime més petita.
2- Millora de l’organització laboral, que suposa igualar la participació de l’home i la dona al mercat laboral i reduir la taxa de temporalitat. També cal anticipar-se a possibles deslocalitzacions d’empreses i les seves conseqüències sobre els treballadors. Els serveis públics d’Ocupació tenen una tasca a fer. El FSE també incentiva accions de col.laboració i partenariat per a persones dedicades a l’atenció de persones dependents, infants, així com per a la integració d’immigrants.
3- Millora de la Inclusió Social i contra la Discriminació: calen accions puntuals de formació, orientació laboral i seguiment,. Un 19% dels espanyols està en risc de pobresa, segons les estadístiques. Les polítiques europees prioritzen la Convergència, però cal no oblidar aquestes dades que encara es donen a Estats més desenvolupats.
4- Pactes a l’àmbit de l’ocupació del quals seria un bon exemple el Pacte per a la Competitivitat de Catalunya, signat la primavera passada i que recull tots el objectius de Lisboa i de l’Estràtègia Europea per a l’Ocupació, o els pactes territorials d’ocupació.
Espanya intenta, a més, en la negociació del reglament del FSE, que s’eixamplin els àmbits d’actuació per al desenvolupament del capital humà amb dos àmbits: reformes del sistema educatiu i d’orientació d’aquest al mercat laboral i també les xarxes Universitat-Empresa, així mateix contemplades com prioritats al FSE. El fracàs escolar a Espanya també és un dels més elevats (32% d’alumnes d’ESO no acaben els estudis) i el FSE recull mesures contra aquest problema. En aquest sentit, el Pla de mesures per afavorir l’ocupació recull com prioritats R+D+i i, també, el desenvolupament del capital humà.
Espanya destina avui els recursos del FSE a 8 línies d’actuació: 1- Desocupats, 2- Capacitat empresarial, 2- Estabilitat a l’ocupació 4- Educació tècnica-professional 5- R+D; 6- Integració de les dones al mercat laboral en igualtat d’oportunitats, que també és política horitzontal que impregna totes les altres; 7- Col.lectius amb especials dificultats d’integració 8- Iniciatives locals i gestió interna. Els punts 1 i 3 absorbeixen el 51% dels recursos. La gestió de fons es va desplacen els últims anys cap a administracions territorials
El nou Reglament del FSE vincula les actuacions més directament a l’Estatègia Europea d’Ocupació, l’Agenda de Lisboa revisada i l’Agencia Social. S’incentiva la Ocupació i Inclusió social, es posa èmfasi a les accions innovadores i les accions transnacionals i s’incentiva el partenariat i accions amb col.laboració dels agents socials, ONG, societat civil, institucions, etc.
Espanya també orienta les seves polítiques en aquesta direcció però pretén que també els objectius que s’aplicaran a les regions objectiu 1 ( de la Convergència) es puguin aplicar a les regions objectiu 2 (de Competitivitat Regional i Ocupació) que encara mantenen desigualtats internes.
El nou FSE no es pot focalitzar als països de l’ampliació. Espanya encara té un mercat laboral amb punts febles tot i el seu creixement els últims anys. Encara hi ha baixes taxes d’ocupació, excessiva temporalitat, excessiva sinistralitat laboral, segmentació del mercat entre treballadors temporals i amb contractes indefinits, la societat de la informació encara té un nivell baix i hi ha forta pressió d’immigració. Hi ha encara mercat irregular i també baix índex d’ inserció de la dona en relació a les xifres europees. El creixement econòmic i l’ocupació han d’anar paral.lels a la millora dels recursos humans.
Espanya centra les línies d’actuació per al proper període a 4 àrees:
1- Igualtat d’oportunitats;
2- Millora dels Recursos Humans: més connexió entre el sistema educatiu i el món productiu; xarxes Universitat-Empresa formació continuada per poder perllongar la vida laboral adaptada als canvis; més assessorament i reducció del fracàs escolar i més personalització dels ajust.
3- Promoció empresarial: de la autoocupació als canvis d’adaptació a les empreses i creació de centres de recolzament i seguiment de les iniciatives empresarials.
4- Foment de R+D+I per tal de convertir les ocupacions de baixa qualitat en altres de qualitat.
A Catalunya fins ara el FSE ha estat un element decisiu per afavorir el canvi de mentalitat en la forma de gestionar els recursos humans, millorant-la. D’altra banda, els bons resultats assolits per Catalunya en matèria de creixement de l’ocupació o igualtat de gènere respecte al conjunt d’Europa no són suficients per amagar una realitat : hi ha hagut un ràpid creixement econòmic i de l’ocupació però això no vol dir que hi hagi una bona competència professional o una societat plenament inclusiva. Avui encara el model competitiu es basa massa en els baixos costos i això, en la nova situació mundial, ha d’anar canviant cap a un model de més valor afegit, com a element bàsic de competitivitat, tal com recull el Pacte per a la Competitivitat de Catalunya signat per Administracions i agents socials la passada primavera. Cal tenir en compte que la taxa d’ocupació a Catalunya és bona però tot i les millores en política d’igualtat d’oportunitats i condicions home-dona o integració de determinats col.lectius, encara hi ha una tasca a fer.
Així mateix, i també d’acord amb el Pacte per a la Competitivitat a Catalunya, s’insistirà en la reforma educativa i la relació escola-treball. I també en la campanya de mentalització de que les persones ocupades han de formar-se al llarg de la vida professional atès que ens trobem en un mercat de treball d’alta rotació. Pel que fa a la gestió dels fons, convé apropar-la als municipis i agents socials per la seva proximitat a la realitat i les necessitats. Convé també simplificar aquesta gestió, segons el principi de subsidiarietat, per tal de reduir els seus costos burocràtics.
L’ultima proposta financera de la Comissió europea, en negociació, preveu una disminució dels recursos i ha estat encara més rebaixada per la presidència luxemburguesa.Aquests es destinarien a tres eixos bàsics:
1-la Convergència Europea,
2-la Competitivitat regional i l’Ocupació i,
3-la Cooperació territorial europea.
La proposta contempla una concentració dels recursos en el primer apartat, el de la convergència, que assoliria un 78% en la proposta de la Comissió i va ser augmentat al 82% per la presidència luxemburguesa. Hi entrarien els fons FEDER, FSE i Fons de Cohesió. Al segon apartat destinaria al voltant del 15% amb fons FEDER i FSE i al tercer, entre el 4% i el 2,5%, segons les últimes propostes.
En tot cas, es pot parlar d’ uns principis no qüestionats a les negociacions que impliquen un enfoc estratègic cap a la Cohesió, amb el propòsit d’assolir les prioritats de l’Agenda de Lisboa. Hi hauria, per tant, una concentració temàtica (Agenda de Lisboa) i també una concentració pressupostària que tendeix a afavorir les regions i Estats membres més pobres. També es vol afavorir el principi de subsidiarietat en el disseny, gestió i control dels fons europeus tot buscant una simplificació dels procediments.
En el cas de l’Estat espanyol, el govern negocia per tal que la nova proposta reculli l’efecte estadístic que suposa el càlcul per rebre els Fons de Cohesió, de manera que hi hagi un període per minimitzar l’impacte del nou import. Així mateix pretén la maximització dels recursos que rep Espanya amb una política orientada cap al creixement econòmic, d’acord amb les prioritats de la Unió Europea. En el cas espanyol cal millorar una baixa taxa d’activitat i reforçar la capacitat en R+D+I.
L’Estat espanyol ha mostrat el seu acord amb els objectius dels fons europeus i en concret, amb un més ampli desenvolupament de programes d’infraestructures a totes les regions espanyoles, així com amb millores en l’ocupació. Això significa, entre altres polítiques, incentivar la formació continuada; menys prejubilacions anticipades i polítiques per a la inclusió social destinades als fluxos migratoris i la inserció en el món laboral. Aquestes mesures s’implementaran amb el concurs tant d’institucions públiques com de la societat civil i agents socials.
Actualment prepara el Marc estratègic nacional de referència per presentar les seves prioritats a Brusel.les en la negociació dels pressupostos comunitaris. El marc preveu prioritats en matèria de R+D+I; Infraestructures i Medi ambient així com Programes operatius d’àmbit regional, sectorial i d’altres. En tot cas vol equilibrar l’aportació financera espanyola als pressupostos comunitaris amb els fons que rep efectivament. En matèria d’ajuts a empreses, pretén que totes les regions es puguin beneficiar de l’objectiu 2 de Competitivitat regional i Ocupació.
Catalunya pot patir amb més intensitat la possible pèrdua de Fons de Cohesió atès que el seu pes al pressupost total és més gran. Dóna ple suport a l’establiment d’un periode transitori cas de que es compleixin les previsions de reducció o pèrdua de part dels Fons. Actualment els Fons de Cohesió es destinen, principalment a Inversions en Infraestructures i Medi ambient. Els fons FEDER i Fons Socials a Societat del Coneixement i Formació i Polítiques Ocupacionals.
Pel que fa a les negociacions del pressupost comunitari en curs, la Generalitat de Catalunya ha dut a terme una sèrie d’accions. Entre altres :aportació d’un “Memoràndum” de prioritats al govern espanyol el passat febrer; i acords dins del Grup dels “Quatre Motors”, la Comunitat de l’Euroregió i el Comitè europeu de les Regions a favor del manteniment de l’Objectiu 2 per a les regions avui incloses en aquest.
El contingut de les demandes presentades suposa:
1-Per als pressupostos comunitaris: demanda de distribuir equitativament el cost de l’ampliació de tal manera que l’aportació espanyola per aquest capítol no sigui més del doble que la d’altres països més rics, com podria succeir cas de complir-se les previsions actuals. També s’oposa a una “renacionalització” de la política regional europea, tot considerant que ha d’haver sempre línies d’actuació comunes, enlloc d’abandonar aquestes a les regions més desenvolupades. Així mateix es mostra a favor d’un règim transitori per superar el possible impacte dels nous Fons de Cohesió als antics Estats membres.
2-Per a l’objectiu de cooperació territorial es manifesta a favor d’una intensa cooperació transfonterera i la creació de grups europeus de cohesió territorial per tal de dur a terme projectes transfonterers en un marc jurídic adequat, com es pretén a través de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània o la Comunitat de Treball dels Pirineus.
3-Pel que fa a instruments de programació es mostra a favor de la programació regional per al FEDER i també el FSE. Advoca per una més gran coordinació dels programes FEDER i FSE que ara s’emmarcaran en l’objectiu únic de creixement i ocupació; vol participació regional en els instruments de programació, -com ja ha succeït en l’ elaboració del “Marc estratègic Nacional de Referència”- i, posa de manifest que Catalunya aspira a ser entitat de certificació i gestió dels programes europeus al seu àmbit, d’acord amb el principi de subsidiarietat que impulsa la Comissió europea. Així mateix compta amb la participació dels agents socials i altres entitats de la societat civil implicada.
4-Pel que fa a l’objectiu de competitivitat regional i ocupació comparteix les prioritats estratègiques de Brusel.les en R+D i economia del coneixement; Medi ambient i Prevenció de Riscos i Accessibilitat als transports. El Pacte per a la Competitivitat de Catalunya recull aquests objectius. El seu diagnòstic mostra que Catalunya ha crescut molt en creació d’ocupació, però la productivitat té una pobre contribució en aquest creixement, per la qual cosa cal emprendre accions per tal de millorar-la. L’eix bàsic és la R+D+I i per això s’afavoreix la creació d’iniciatives amb serveis col-lectius, com clusters o també xarxes de centres tecnològics. Així mateix hi ha un Pla de Bioregió , un Pla de l’Energia i altres programes de Prevenció de la Sinistralitat Laboral per tal de respondre als objectius de Medi ambient i Prevenció de Riscos.
09,15 h. InauguracióIl•ltre. Sr. Rafael Hinojosa, president del CTESC
09,30 h. Taula rodona: El futur dels fons estructurals a partir del 2007
- Sr. Jordi Torrebadella, analista de la D.G. de Política Regional de la Comissió Europea
- Il•lm. Sr. José Antonio Zamora Rodríguez, director general de Fons Comunitaris del Ministeri d’Economia i Hisenda
- Sra. Ma. Antònia Monés, directora general de Programació Econòmica del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya
Moderadora: Sra. Margarida Obiols, secretària de Relacions Internacionals del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
11,00 h. Pausa cafè
11,15 h. Taula rodona: Orientacions del nou Fons Social Europeu
- Sr. Elías Centellas, D.G. d’Ocupació, Assumptes Socials i Igualtat d’Oportunitats de la Comissió Europea
- Sr. Carlos Tortuero, director de la Unitat Administradora del Fons Social Europeu (UAFSE)
- Sr. Francesc Castellana, director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)
Moderadora: Sra. Teresa Carreras, secretària general de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya
12,30 h. Taula rodona: El paper del agents econòmics i socials. Els pressupostos europeus poden servir a la competitivitat europea?
- Sra. Joana Agudo, presidenta del Comitè de Coordinació dels Consells Sindicals Interegionals. Confederació Europea de Sindicats (CES)
- Sr. Jean-Paul Mingasson, general advisor de la Unió d’Indústries de la Comunitat Europea (UNICE)
Moderador: Sr. Isidre Ambrós, president de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya
13,45 h. Cloenda
Hble. Sr. Josep Maria Rañé, conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya
Per tant, entre les propostes presentades a l’estudi hi figura el reconeixement oficial automàtic, o més àgil, de les titulacions i carnets professionals obtinguts a tercers països, així com la creació d’un programa específic de presentació d’ofertes de treball qualificades que puguin ser resoltes de manera àgil, senzilla i eficaç, de forma que es permeti la contractació d’estrangers qualificat de manera immediata i sense traves per part de les empreses que ho precisin”.Així mateix es proposa promoure “la integració dels sistemes d’intermediació públics laborals a nivell internacional, per tal de facilitar el coneixement i l’accés a ocupacions qualificades”. Un mecanisme, “sense descartar-ne d’altres, seria a través de la futura xarxa SILO (Servei d’Intermediació Laboral en Origen) del SOC”.
També es considera que “l’informe de les organitzacions empresarials de necessitats de mà d’obra que es presenta a l’òrgan competent hauria de tenir major pes donat que expressa les dificultats reals per cobrir les ofertes de treball”. Per altra banda es destaca que “és fonamental el contacte permanent amb l’empresari durant tota la tramitació de les ofertes per a la seva adequada gestió”.
En aquest sentit, les conclusions formulen dues propostes per evitar els casos en què els treballadors seleccionats pels organismes corresponents no compleixen el perfil o grau de professionalitat requerit per l’empresa: per una part, “dotar als Consolats d’unitats administratives de gestió que actuen com veritables Oficines d’ocupació i selecció de personal en els països d’origen” i, per altra banda, “s’hauria de permetre que l’empresari que així ho decideixi encarregui la selecció en origen a entitats en les que confia, important sobre tot en la selecció de treballadors que requereixen una elevada qualificació””. Les conclusions posen de relleu també, que “el coneixement directe que es posseeix d’un treballador o les referències que aporten altres empreses o els seus propis compatriotes és molt important a l’hora de decidir una contractació qualificada” i, per tant, “un element clau per aconseguir l’èxit d’aquest procediment és la possibilitat de realitzar ofertes de feina nominatives per a treballadors estables”.
Prop del 40% dels immigrants amb nivell de qualificació més elevada realitzen feines de categoria professional inferior a la seva qualificació
Entre les dades que aporta l’estudi, - que inclou la situació comparada a Alemanya, Espanya, Itàlia i Regne Unit -, “les taxes d’ocupació dels immigrants estrangers a Catalunya i a Espanya són molt baixes tant si es comparen amb les de la població autòctona com si es comparen amb la que registren a la majoria de països de la UE. A Catalunya tenen una taxa d’ocupació 20 punts per sota de la taxa que registra el conjunt de la població. Aquesta taxa (62,2%) és molt similar a la que es dona a la resta d’Espanya (63,1%) i uns 3 punts per sota de la mitjana de la UE”.
Per altra banda, “quasi un 40% dels immigrants que tenen un nivell d’instrucció més elevat realitzen feines d’una categoria professional inferior a la seva qualificació. Prop d’un 10% d’aquests realitza una feina no qualificada, mentre que un 27% està realitzant un treball de categoria semiqualificada”. Al conjunt de la població ocupada catalana 20% dels ocupats amb estudis superiors realitza feines per sota del seu nivell formatiu i només un 1,6% d’aquests ho està en feines que no requereixen cap qualificació. Aquesta realitat, diu l’estudi, és una constatació del desajust existent entre oferta i demanda de feines qualificades al mercat de treball, atès que indica que també una part important de la població autòctona ha de realitzar feines per sota de la seva qualificació i aquest fet constitueix una dificultat afegida als immigrants qualificats”.
Pel que fa a les especialitats, les titulacions en Magisteri, Enginyeries, Ciències i Dret són les de més difícil accés a un lloc de treball per a la població immigrada. En canvi, aquells que tenen especialitats en els àmbits de les Ciències Socials, Arts i Humanitats i Informàtica són les que registren menors diferències amb la població autòctona i, per tant, aquelles en què la població immigrada qualificada té millor entrada. Però mancaria saber si els immigrants d’aquestes especialitats, tot i treballar en feines qualificades, ho estan fent en el camp en el que en són especialistes.
Pel que fa a les categories professionals, més d’un 75% dels immigrants que exerceixen com a directors d’empreses treballen als sectors D (Indústria manufacturera), G (Comerç, Reparació de vehicles a motor...), H (Hostaleria) i K (Serveis empresarials, activitats immobiliàries i de lloguer). Els que treballen a la categoria 2 (tècnics i professionals) es concentren majoritàriament a l’M (Educació), K (Serveis empresarials), N (Sanitat i serveis socials) i D (Indústria). Dels que treballen a la categoria 3 (tècnics i professionals de suport), més del 50% estan ocupats al D (Indústria), K (Serveis empresarials) i G (Comerç).
Les polítiques actives d’ocupació a Catalunya “han de modernitzar-se d’acord amb la realitat actual del mercat de treball, molt diferent avui a la dels anys 80 quan van ser dissenyades la major part, en haver-se produït canvis essencials com la incorporació de la dona al mercat de treball, important immigració, augment de la competitivitat per efecte de la globalització, envelliment de la població , extensió de les TIC, implantació del mercat únic, i l’increment dels nivell de formació”.
Així mateix “és necessari incrementar els programes de creació directa d’ocupació com és el cas dels filons d’ocupació. I també incrementar l’accés dels joves i dels immigrants a les polítiques actives, segons indiquen les consideracions finals de l’estudi del CTESC sobre “Polítiques actives d’ocupació a Catalunya”.
Dos altres aspectes importants destacats per l’estudi són: un,la conveniència del desplegament efectiu de la llei de creació del SOC juntament amb la implantació del SICAS i la creació de l’Observatori del Mercat de Treball. L’altre, la necessitat de disposar de millor informació sobre aquest tema , imprescindible per dissenyar itineraris personalitzats d’inserció i avaluar les polítiques d’ocupació.
Catalunya assoleix l’objectiu d’ocupació de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació abans del final del termini, però cal millorar les taxes d’atur.
En tot cas, l’estudi remarca la bona evolució general de l’ocupació, d’acord amb la nova metodologia de l’EPA” en relació als objectius marcats a l’Estratègia Europea d’Ocupació que fixa una taxa d’ocupació per la població de 15 a 64 anys del 67% a l’acabar el 2005, i d’ocupació femenina del 57%. A Catalunya la taxa d’ocupació del primer grup ja és del 68%, i l’ocupació femenina del 57%, per tant assoleixen l’objectiu abans del termini.
Tot i així, les consideracions abasten unes línies en les quals cal incidir, d’acord amb les recomanacions del Consell europeu a l’Estat espanyol, per a la millora de la situació del mercat de treball a Catalunya:
Però si les dades mostren que l’ocupació ha estat un element essencial del creixement econòmic , a l’estudi s’observa també que el necessari increment de la productivitat ha estat molt reduït, i requereix un bon impuls a través del R+D+I i la formació dels ocupats.
Així, les conclusions consideren cabdal per millorar la productivitat les mesures de l’Acord estratègic per a la competitivitat de Catalunya signat enguany: en especial l’impuls a R+D+I i la formació continuada, i també les altres mesures contemplades , que abasten des de la millora de les infrastructures i del finançament empresarial.
Polítiques actives
Pel que fa a polítiques actives, les conclusions remarquen entre altres aspectes:
L’estrès laboral, amb una consideració per classe social i gènere, la intervenció jurídica (Llei de Prevenció de Riscos Laborals, entre altres) en aquesta qüestió, així com una anàlisi de l’organització del treball i de la acció preventiva més adient, és el tema del nou llibre de la col.lecció d’obres d’autor “Llibres del CTESC” que acaba d’editar-se.Els autors són els especialistes Clara Llorens, del departament de Sociologia de la UAB; Salvador Moncada, doctor en medicina i investigador de la Unitat de Recerca en Salut Laboral de la URL i Esther Sanchez, professora de ESADE.
L’obra porta per títol “Organització del Treball i Salut Laboral. Bases científiques, jurídiques i tècniques per a la prevenció dels riscos psicosocials ”.
Els dos títols anteriors de la col.lecció de llibres d’autor (encarregats a especialistes externs per donar cabuda a noves opinions al si del Consell) van ser “L’estructura econòmica de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània” i “La societat anònima europea”.
També es sotmet a votació la delegació en la Comissió Executiva per a l’elaboració i aprovació dels dictàmens en curs fins a la constitució de les Comissions de treball que han de crear-se d’acord amb la nova llei del CTESC.
Reclama també atenció sobre el fet que el temps de desplaçament del treballador fins al lloc de treball s’ha incrementat de forma significativa i “ens podem trobar amb la paradoxa que després d’una negociació complicada d’un conveni que comporti reducció del temps de treball, aquesta sigui inferior a l’augment del temps necessari per desplaçar-se al centre de treball”. Així mateix considera que el fet que les dones cobrin entre un 17 i 25% menys que els homes, comporta l’efecte negatiu de que “pràcticament sempre s’afavoreixi la carrera professional dels homes en detriment de la carrera de les dones” Josep Montoya, d’UGT, també considera els convenis com “el millor instrument del qual podem disposar en tant que permet articular un marc mínim, davant la disparitat de circumstàncies personals que poden concórrer en una empresa, però que alhora eviti els perills de la individualització de relacions laborals”. Així mateix demana, com a eina complementària, una millora legal sobre permisos i excedències.
José Luis López Bulla alerta sobre el fet que “a algunes negociacions col.lectives tornin a aparèixer premis a les dones que abandonen definitivament el lloc de treball després de casar-se” i considera que sent el temps una creació de l’home (temps masculí) cal preguntar-se si les organitzacions que representen a les persones, homes i dones, estan conformades als seus òrgans dirigents també per homes i dones”.
Pere Casals, de PIMEC, creu que la conciliació “no s’ha de resoldre bàsicament amb noves regulacions i imposicions a les empreses, i és difícil trobar el mecanisme adequat si ho reduïm tot a un estira i arronsa entre empresaris i treballadors, sense que el conjunt de la societat no es replantegi la seva organització d’una forma més intel.ligent”
Dolors Llobet, de CCOO, creui que les mesures han de venir de l’Administració (més inversió per millorar l’Estat del benestar; més escoles bressol i serveis de proximitat i adaptació dels permisos que regula l’Estatut dels treballadors, entre d’altres) i de les empreses (flexibilitat formació al llarg de la vida, i que els permisos per atendre situacions personals no siguin motiu de discriminació professional, entre d’altres)
Javier Ibars, de Foment del Treball, creu que la flexibilitat del temps de treball ha de comportar avantatges tant per les empreses com pels treballadors. Assenyala la negociació col.lectiva com l’eina més adient i recorda la creixent incorporació d’aquesta matèria als convenis en els darrers anys. Considera així mateix necessària la implicació de l’Estat de manera que l’increment de permisos o excedències “no impliqui, com s’ha plantejat, un increment substancial de costos carregat sobre les empreses” i proposa millors xarxes de transport per anar a la feina, més infraestructures d’atenció a infants i grans i redisseny d’horaris escolars, entre altres mesures.
Raquel Serrano, professora de la UB, fa un estudi jurídic sobre la correspondència d’aquesta qüestió amb la protecció dispensada per la Seguretat Social.
La societat anònima europea és una figura que facilita la creació de societats transnacionals per a la realització d’activitats econòmiques d’àmbit comunitari. La participació dels treballadors és un aspecte cabdal per a la creació d’aquestes societats i la seva implicació és requisit previ per poder registrar la societat.L’augment constant del grau d’internacionalització de les empreses catalanes, de totes les dimensions, i el fet que la UE sigui el primer mercat, fa que aquesta modalitat jurídica d’empresa sigui d’interès al nostre país atès que permet cooperacions, reestructuracions, fusions, creació de holdings i de filials comunes a societats diferents.
Entre altres novetats en el dret espanyol, la SAE admet optar per un sistema d’administració de la societat per part d’un sol òrgan –com fins ara-, o bé optar per un sistema dual amb un òrgan de control i un òrgan de direcció.
La transposició de la SAE al dret espanyol està actualment al Congrés dels Diputats.
Carles Navales relata al llibre la cronologia de la SAE, explicant és una modalitat que ha requerit un curiós procés de 50 anys de gestació, des que la va proposar, per primer cop, un professor de la Rotterdam School of Economics en un Congrés de Notaris a França, el 1959.
La revista inclou un breu estudi dels professors Jordi Arcarons i Daniel Raventós, i altres col•laboracions del món acadèmic a càrrec de Philippe Van Parijs, catedràtic de sociologia de la Universitat de Bolonia; Alex Boso, de la UPF, José Antonio Noguera; i Yannick Vanderborght, de la Càtedra Hoover de la Universitat catòlica de Lovaina. Així mateix, la revista publica el text de la conferència que l’ex president Jordi Pujol va pronunciar la passada setmana a Esade.
Els sindicalistes Carme Rangil, d’UGT; els ex-secretaris generals de CCOO i UGT, José Luis López Bulla i Lluis Fuertes, i Alfons Labrador de CCOO, comenten el seu posicionament sobre el sentit i aportacions de la nova Constitució europea, la qual es sotmetrà a ratificació al febrer.
També ho fan, pel món empresarial, Eusebi Cima, president de la CECOT i de FEPIME, a l’apartat “Europa” de la revista digital, així com Josep Hallado, de PIMEC i Salvador Guillermo, de Foment del Treball.
El número compta amb una col.laboració de l’ italià Bruno Trenti, de la Confederazione italiana del Lavoro i exeurodiputat.
Per la seva banda, Rafael Hinojosa, president del CTESC, argumenta la seva opció personal a favor del sí a la Constitució europea.
necessitat d’ afrontar els nous reptes de la globalització.Hinojosa assenyala que les empreses d’ economia social van aportar entre 1 i 1,4 bilions de pessetes a l’ economia catalana , i representen el 7% del PIB català. Així mateix destaca que l’ Economia Social genera entre el 10 i 12% de l’ ocupació catalana, concentrant-se el 67% d’ aquesta al sector serveis.
En opinió del president del Consell de Treball, Econòmic i Social “les empreses d’ aquest sector han d’ afrontar els reptes d’ incorporar mesures de responsabilitat social; conservació del medi ambient; ús racional d’ energies no renovables i futur dels seus socis treballadors o externs, la qual cosa, en un món globalitzat, on productes i serveis es fan obsolets a gran velocitat, dificulta la seva competitivitat” .
La revista inclou altres articles dedicats a l´Economia Social en tant que Tercer sector (a càrrec de Manel Rubió i Josep Molina, de Fesalc); Responsabilitat social i economia social (Antoni Comín, professor d’ ESADE); Cooperativisme (Josep Puig i Pla, historiador); ; en relació amb el Desenvolupament local (Xavier Tubert, president de la Federació Catalana de Cooperatives) ; al Desenvolupament Sostenible (Isabel Vidal, de la Fundació CIES) i Xarxes de Cooperació (Josep Llabina, cap de projectes de Fesalc) .
Pot consultar-se a la home de www.ctescat.net
© CTESC | Diputació, 284 · 08009 Barcelona · Tel.: 93 270 17 80 · Fax: 93 270 17 82 · ctescat@gencat.cat
