L'èxit educatiu i la cohesió social. Conclusions

A càrrec de Jorge Calero, membre del Grup III del CTESC

De les diverses exposicions i debats que es van desenvolupar durant la Jornada es van despendre aquests punts, que considerem els més rellevants i els que convindria retenir per enfocar amb una efectivitat més gran les polítiques educatives a Catalunya.

1. El fracàs educatiu (durant l'ensenyament obligatori) i l'abandonament després de l'ensenyament obligatori és molt gran a Catalunya. Hi ha 293.200 joves (el 45,8%) que no reben formació més enllà de la secundària obligatòria. Aquestes xifres, que no milloren els darrers anys, assenyalen, segons alguns dels ponents, un "fracàs educatiu" del país.
   
   
2. Aquest problema encara no ha tingut una repercussió políticosocial prou important. A Alemanya, amb uns resultats de PISA millors que els nostres, però dolents comparativament amb d'altres països, el debat públic que es va obrir va ser molt important.
   
   
3. Els problemes educatius encara no han estat font de problemes socials greus (violències i exclusions). Ens ajuda, fins ara, la conjuntura econòmica: creixement econòmic i demanda d'ocupacions no qualificades (de forma molt important als sectors de la construcció i l'hosteleria).
   
   
4. El dèficit educatiu no només afecta la secundària. Tenim una població i una força de treball poc qualificades en general. Òbviament, hi ha diferències per grups d'edat (la població per sota de 45 anys té un nivell educació mitjà superior a la població més gran). A més, un nombre reduït d'adults fan formació contínua al llarg de la seva vida laboral, en comparació amb altres països.
   
   
5. Cal replantejar el discurs, que va estar molt difós, al voltant de la sobreeducació. L'economia del coneixement requereix llocs de treball qualificats i una població amb qualificacions suficients. Cal, també, replantejar el "mite", difós socialment, que no estudiar o estudiar FP surt més a compte que cursar estudis superiors. Les persones amb estudis universitaris, encara que en un principi puguin trobar-se en ocupacions precàries o que exigeixen un menor nivell educatiu al que tenen, acaben tenint una trajectòria laboral més sòlida, més estable i amb millors retribucions.
   
   
6. La qualitat educativa (d'un sistema educatiu i d'un país) depèn conjuntament de l'excel·lència i de l'equitat. L'èxit educatiu està molt relacionat, doncs, amb la cohesió social: no pot tractar-se d'un èxit "selecte", minoritari. El títol de la jornada apuntava en la direcció correcta.
   
   
7. Els resultats PISA es poden analitzar des dels dos punts de vista. En el cas d'Espanya, hi ha poca excel·lència educativa, però també hi ha "relativament" més equitat que en altres països. Per exemple, hi ha pocs nens amb resultats de matemàtiques del nivell més alt, però també hi ha pocs nens amb resultats de matemàtiques del nivell més baix. Finlàndia puntua bé en aquestes dues dimensions, mentre que Bèlgica es un país on hi ha excel·lència però també moltes desigualtats educatives.
   
   
8. Els factors que es van subratllar durant la Jornada com més influents sobre l'èxit educatiu són els següents:
   
   
9. Els ponents van assenyalar que a nivell internacional hi ha acord sobre l'efecte de diferents mesures per combatre el fracàs escolar:
   
   
   • L'estratègia ha de ser integral: escolar, familiar, social i econòmica.
     
     
   • La lluita contra el fracàs escolar no s'ha de centrar a la secundària, sinó a la primària. En acabar la primària ja ens trobem amb gran part del problema.
     
     
   • L'efecte dels "iguals" (peer effect): un nen d'un grup socioeconòmic i cultural baix aprèn molt més quan té al costat altres nens de grups socioculturals alts. La barreja social a l'escola és clau. Fins ara l'escola no està actuant com a correctora de desigualtats, sinó que més aviat està ampliant la bretxa.
     
     
   • La repetició de curs no serveix per reduir el fracàs escolar; empitjora el problema. S'ha d'apostar per altres mesures compensatòries, com els cursos de reforç per a alumnes amb problemes.
     
     
   • Escoles ben gestionades: augment en l'autonomia escolar i la gestió del centre.
     
     
   • Docents ben preparats: es qüestiona si la formació dels docents (especialment a secundària) és l'adequada. Tenir un títol universitari no és un indicador de la capacitat d'ensenyar.
     
     
   • Lluita contra la pobresa i lluita contra la discriminació en el treball: les mesures de cohesió social beneficien el procés educatiu.
     
     
   En referència a les mesures de política educativa, sembla (i així ho van expressar alguns ponents) que Catalunya ha perdut el seu paper com a referent al terreny de les iniciatives educatives pioneres i efectives.
   
   
10. La nova LOE contempla un seguit de mesures enfocades a combatre el fracàs escolar:
    
    
• La importància social de l'educació: consideració de l'educació com a eina de promoció social i reconeixement del món acadèmic.
  
  
• El nivell educatiu dels pares: els nens de famílies de nivell socioeconòmic i cultural més alt obtenen millors resultats.
  
  
• L'entorn familiar de suport a l'educació.
  
  
• El compromís de la inversió en educació: mantenir la inversió en educació en èpoques de crisi, com a Finlàndia durant els primers anys dels 90.
  
  
• Reforços a primària
  
  
• Mesures de coordinació entre etapes
  
  
• Avaluació diagnòstica a meitat de la ESO (2n. curs)
  
  
• Reducció de les assignatures per curs
  
  
• Menys professors en un mateix curs
  
  
• Programes de reforç individualitzat
  
  
• Programes de diversificació
  
  
• Programes de qualificació professional inicial: venen a substituir els antics programes de garantia social.