Orientacions del nou Fons Social Europeu

Participants

• Sr. Elías Centellas, D.G. d'Ocupació, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats de la Comissió Europea
• Sr. Carlos Tortuero, director de la Unitat Administradora del Fons Social Europeu (UAFSE)
• Sr. Francesc Castellana, director del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)
  
  Moderadora: sra. Teresa Carreras, secretària general de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya

Síntesi del contingut

Totes les polítiques comunitàries han d'anar orientades cap al creixement econòmic i l'ocupació, i una d'elles és la política de cohesió.

Les prioritats del Fons Social Europeu (FSE) s'orienten per l'Estratègia Europea per a l'Ocupació, l'Acord de Lisboa revisat i el reglament del propi FSE.

Les àrees d'actuació del nou FSE seran:

1. Millora de l'adaptació dels treballadors i millora de la formació continuada. Espanya i Catalunya reben molta menys formació continuada que la resta d'Europa: segons les enquestes, el 9% d'europeus ha seguit formació a l'últim mes davant només un 5% d'espanyols i 3% de catalans. Aquesta formació continuada ha d'adreçar-se especialment a tres grups de treballadors: els de més edat, els menys qualificats, que són els més sotmesos a l'evolució del mercat laboral i, també, arribar al treballador de la pime més petita.
   
   
2. Millora de l'organització laboral, que suposa igualar la participació de l'home i la dona al mercat laboral i reduir la taxa de temporalitat. També cal anticipar-se a possibles deslocalitzacions d'empreses i les seves conseqüències sobre els empleats ocupats. Els serveis públics d'ocupació tenen una tasca a fer. El FSE també incentiva accions de col·laboració i partenariat per a la gent dedicada a l'atenció de persones dependents, infants, així com per a la integració d'immigrants.
   
   
3. Millora de la inclusió social i contra la discriminació: calen accions puntuals de formació, orientació laboral i seguiment. Un 19% dels espanyols està en risc de pobresa, segons les estadístiques. Les polítiques europees prioritzen la convergència però no hem d'oblidar aquestes dades que encara es donen a estats més desenvolupats.
   
   
4. Pactes a l'àmbit de l'ocupació, del quals seria un bon exemple el Pacte per a la Competitivitat de Catalunya signat la primavera passada,i que recull els objectius de l'Agenda de Lisboa, o els pactes territorials d'ocupació.

Espanya, a més, intenta en la negociació del reglament del FSE, que s'eixamplin els àmbits d'actuació per al desenvolupament del capital humà amb dos: reformes del sistema educatiu i d'orientació d'aquest al mercat laboral i també les xarxes universitat - empresa, també contemplades com a prioritats al FSE. El fracàs escolar a Espanya també és un dels més elevats (32% d'alumnes d'ESO no acaben els estudis) i el FSE recull mesures contra aquest problema. En aquest sentit, el pla de mesures per afavorir l'ocupació recull com prioritats R+D+i i, també, el desenvolupament del capital humà.

Espanya destina avui els recursos del FSE a vuit línies d'actuació:

1. Desocupats,
2. Capacitat empresarial,
3. Estabilitat a l'ocupació,
4. Educació tècnica-professional,
5. R+D
6. Integració de les dones al mercat laboral en igualtat d'oportunitats, que també és política horitzontal que impregna totes les altres,
7. Col·lectius amb especials dificultats d'integració, i
8. Iniciatives locals i gestió interna.

Els punts 1 i 3 absorbeixen el 51% dels recursos. La gestió de fons es va desplaçar els últims anys cap administracions territorials.

El nou reglament del FSE vincula les actuacions més directament a l'Estratègia Europea d'Ocupació, l'Agenda de Lisboa revisada i l'Agència Social. S'incentiva l'ocupació i inclusió social, es posa èmfasi a les accions innovadores i les accions transnacionals i s'incentiva el partenariat i accions amb col·laboració àmplia, com ara agents socials, ONG, societat civil, institucions, etc.

Espanya també orienta les seves polítiques en aquesta direcció però pretén que també els objectius que s'aplicaran a les regions objectiu de la convergència es puguin aplicar a les regions objectiu de competitivitat i ocupació que encara mantenen desigualtats internes.

El nou FSE no es pot enfocar als països de l'ampliació. Espanya encara té un mercat laboral amb punts febles tot i el seu creixement els últims anys. Encara hi ha baixes taxes d'ocupació, excessiva temporalitat, excessiva sinistralitat, segmentació del mercat entre treballadors temporals i amb contractes indefinits, la societat de la informació encara té un nivell baix i hi ha forta pressió d'immigració, mercat irregular i baixa inserció de la dona. El creixement i l'ocupació han d'anar paral·lels a la millora dels recursos humans.

Espanya centra les línies d'actuació per al proper període en quatre àrees:

1. Igualtat d'oportunitats.
   
   
2. Millora dels recursos humans: més connexió entre el sistema educatiu i el món productiu; xarxes universitat-empresa, formació continuada per poder perllongar la vida laboral adaptada als canvis; més assessorament i reducció del fracàs escolar i més personalització dels ajuts.
   
   
3. Promoció empresarial de l'autoocupació als canvis d'adaptació a les empreses i creació de centres de recolzament i seguiment de les iniciatives empresarials.
   
   
4. Foment de R+D+I per tal de convertir les ocupacions de baixa qualitat en altres de més alta.

A Catalunya, fins ara, el FSE ha estat un element decisiu per afavorir el canvi de mentalitat en la forma de gestionar els recursos humans, millorant-la. D'altra banda, els bons resultats assolits per Catalunya en matèria de creixement de l'ocupació o igualtat de gènere respecte al conjunt d'Europa no són suficients per amagar una realitat : hi ha hagut un ràpid creixement econòmic i de l'ocupació, però això no vol dir que tinguem una bona competència professional o una societat plenament inclusiva. Avui encara el model competitiu es basa massa en els baixos costos i això, en la nova situació mundial, ha d'anar canviant cap a un model de més valor afegit com a element de competitivitat, tal com recull l'Acord per a la Competitivitat de Catalunya, signat per administracions i agents socials la passada primavera. Cal tenir en compte que la taxa d'ocupació a Catalunya és bona, però tot i les millores en política d'igualtat d'oportunitats i condicions home-dona o integració de determinats col·lectius, encara hi ha una tasca a fer.

Així mateix, i també d'acord amb el Pacte per a la Competitivitat a Catalunya, s'insistirà en la reforma educativa i la relació escola-treball. I també en la campanya de mentalització que les persones ocupades han de formar-se al llarg de la vida professional atès que ens trobem en un mercat de treball d'alta rotació. Pel que fa a la gestió dels fons, convé apropar-la als municipis i agents socials per la seva proximitat a la realitat i les necessitats. Convé també simplificar aquesta gestió per tal de reduir els seus costos burocràtics.