El futur dels fons estructurals a partir del 2007

Participants

• Sr. Jordi Torrebadella, analista de la D.G. de Política Regional de la Comissió Europea
• Il·lm. Sr. José Antonio Zamora Rodríguez, director general de Fons Comunitaris del Ministeri d'Economia i Hisenda
• Sra. Ma. Antònia Monés, directora general de Programació Econòmica del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya
  
• Moderadora: sra. Margarida Obiols, secretària de Relacions Internacionals del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Síntesi del contingut

L'última proposta financera de la Comissió Europea, en negociació, preveu una disminució dels recursos i ha estat encara més rebaixada per la presidència luxemburguesa.

Aquests es destinarien a tres eixos bàsics:

1. La convergència europea
2. La competitivitat regional i l'ocupació i,
3. La cooperació territorial

De fet, la proposta contempla una concentració dels recursos en el primer apartat, el de la convergència, que assoliria un 78% en la proposta de la Comissió i va ser augmentat al 82% per la presidència luxemburguesa. Hi entrarien els fons FEDER i Fons de Cohesió. Al segon apartat destinaria al voltant del 15% amb fons FEDER i FSE i el tercer, entre el 4% i el 2,5%, segons les últimes propostes.

En tot cas es pot parlar d'uns principis no qüestionats a les negociacions que impliquen un enfocament estratègic cap a la Cohesió, amb el propòsit d'assolir les prioritats de l'Agenda de Lisboa. Hi hauria, per tant, una concentració temàtica (Agenda de Lisboa) i també una concentració pressupostària que tendeix a afavorir les regions i estats membres més pobres. Vol afavorir el principi de subsidiarietat en el disseny, gestió i control dels fons europeus tot buscant una simplificació dels procediments.

En el cas de l'Estat espanyol, el govern negocia per tal que la nova proposta reculli l'efecte estadístic que suposa el càlcul per rebre els fons de cohesió, de manera que hi hagi un període per minimitzar l'impacte del nou import. Així mateix, pretén la maximització dels recursos que rep Espanya amb una política orientada cap al creixement econòmic, d'acord amb les prioritats de la Unió Europea. En el cas espanyol cal millorar una baixa taxa d'activitat i reforçar la capacitat en R+D+I.

L'Estat espanyol ha mostrat el seu acord amb els objectius dels fons europeus i, en concret, amb un més ampli desenvolupament de programes d'infraestructures a totes les regions espanyoles, així com amb millores en l'ocupació. Això significa incentivar la formació continuada; menys prejubilacions anticipades i polítiques per a la inclusió social destinades als fluxos migratoris i la inserció en el món laboral. Aquestes mesures s'implementaran amb el concurs tant d'institucions públiques com de la societat civil i agents socials.

Actualment prepara el Marc Estratègic Nacional de Referència per presentar les seves prioritats a Brussel·les en la negociació dels pressupostos comunitaris. El marc preveu prioritats en matèria de R+D+I, infraestructures i medi ambient així com Programes operatius d'àmbit regional, sectorial i d'altres. En tot cas pretén equilibrar l'aportació financera espanyola als pressupostos comunitaris amb els fons que rep efectivament. En matèria d'ajuts a empreses, pretén que totes les regions es puguin beneficiar de l'objectiu de competitivitat regional i ocupació.

Catalunya pot patir amb més intensitat la possible pèrdua de fons de cohesió atès que el seu pes al pressupost total és més gran. Dóna ple suport a l'establiment d'un període transitori cas de que es compleixin les previsions de reducció o pèrdua de part dels fons. Actualment els fons de cohesió es destinen, principalment, a inversions en infraestructures i medi ambient. Els fons FEDER i fons socials a societats del coneixement i formació i polítiques ocupacionals.

Pel que fa a les negociacions del pressupost comunitari en curs, la Generalitat de Catalunya ha dut a terme una sèrie d'accions (aportació d'un "Memoràndum" de prioritats al govern espanyol el passat mes de febrer; acords dins del Grup dels "Quatre Motors", la Comunitat de l'Euroregió i el Comitè Europeu de les Regions a favor del manteniment de l'Objectiu 2 per a les regions avui incloses en aquest.

El contingut de les demandes presentades suposa:

1. Per als pressupostos comunitaris: demanda de distribuir equitativament el cost de l'ampliació de tal manera que l'aportació espanyola per aquest capítol no sigui més del doble que la d'altres països més rics, com podria succeir cas de complir-se les previsions actuals. També s'oposa a una "renacionalització" de la política regional europea, tot considerant que ha d'haver sempre línies d'actuació comunes, enlloc d'abandonar aquestes a les regions més desenvolupades. Així mateix, es mostra a favor d'un règim transitori per superar el possible impacte dels nous Fons de Cohesió als antics estats membres.
   
   
2. Per a l'objectiu de cooperació territorial es manifesta a favor d'una intensa cooperació transfonterera i la creació de grups europeus de cohesió territorial per tal de dur a terme projectes transfonterers en un marc jurídic adequat, com es pretén a través de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània o la Comunitat de Treball dels Pirineus.
   
   
3. Pel que fa a instruments de programació es mostra a favor de la programació regional per al FEDER i també el FSE. Advoca per una més gran coordinació dels programes FEDER i FSE que ara s'emmarcaran en l'objectiu únic de creixement i ocupació; vol participació regional en els instruments de programació - com ja ha succeït amb l'elaboració del "Marc Estratégic Nacional" -, i posa de manifest que Catalunya aspira a ser entitat de certificació i gestió dels programes europeus en el seu àmbit, d'acord amb el principi de subsidiarietat que impulsa la Comissió Europea. Així mateix compta amb la participació dels agents socials i altres entitats de la societat civil implicada.
   
   
4. Pel que fa a l'objectiu de competitivitat regional i ocupació comparteix les prioritats estratègiques de Brusel.les en R+D i economia del coneixement; Medi ambient i Prevenció de Riscos i Accessibilitat als transports. El Pacte per a la Competitivitat de Catalunya recull aquests objectius. El seu diagnòstic mostra que Catalunya ha crescut molt en creació d'ocupació, però la productivitat té una pobre contribució en aquest creixement, per la qual cosa cal emprendre accions per tal de millorar-la. L'eix bàsic és la R+D+I i per això s'afavoreix la creació d'iniciatives amb serveis col-lectius, com clusters o també xarxes de centres tecnològics. Així mateix hi ha un Pla de Bioregió , un Pla de l'Energia i altres programes de Prevenció de la Sinistralitat Laboral per tal de respondre als objectius de Medi ambient i Prevenció de Riscos.